L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat l’expedient d’expropiació de quatre finques al barri de Vallcarca per iniciar la transformació de la zona, que preveu una llarga rambla verda de 2.800 metres quadrats i un parc central, així com uns 500 pisos nous, dels quals més de 200 seran de protecció oficial. La tinenta d’alcaldia i regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, ha dit que en la segona part del mandat es donarà un impuls a la transformació de la zona després de “dues dècades d’inacció”, una transformació que considera “urgent, complexa i delicada”. Les obres duraran diversos anys. Les obres, en part, estan vinculades al desallotjament d’un assentament de barraques situat sota el viaducte de Vallcarca.
Una de les peces claus d’aquesta transformació és el de desencallar la rambla verda de l’avinguda de Vallcarca, aturada des de fa més de 15 anys. L’Ajuntament comença ara l’expedient d’expropiació de les quatre finques afectades amb façana a l’avinguda de Vallcarca i del carrer Bolívar que ha de permetre completar l’adquisició de tota l’illa delimitada per aquests carrers i els de Ballester i Agramunt. Per poder executar tant l’expropiació com l’enderroc s’ha aprovat una dotació econòmica de 7,6 milions d’euros.
L’adquisició de tot aquest àmbit permetrà desencallar tant el guany de nou espai verd com la construcció del dipòsit pluvial, infraestructura indispensable en el context d’emergència climàtica com l’actual.
Per poder dur a terme els reallotjaments, l’Ajuntament disposa d’una reserva d’habitatges públics al mateix barri. Els darrers mesos, l’Institut Municipal d’Urbanisme ha realitzat un treball de camp previ per conèixer les unitats familiars que resideixen actualment a les quatre finques afectades, que agrupen tant una quinzena d’habitatges així com diferents locals amb activitat econòmica.
Pel que fa a la futura urbanització de la rambla verda, s’obre ara un procés per dissenyar un projecte de zona verda per als 2.800 metres quadrats de l’àmbit que incorpori usos veïnals, espais de joc i d’estada. El projecte dissenyarà l’espai com una prolongació de l’espai públic que s’obre a la plaça de Lesseps i que s’endinsa al barri de Vallcarca, generant verd i ombra en un context d’emergència climàtica.
La construcció del dipòsit pluvial, prèvia a la urbanització de la rambla
Just a sota de les finques que s’expropiaran, es construirà un nou dipòsit d’aigües pluvials, el dissetè de la ciutat. Es tracta d’un dipòsit soterrat de regulació d’aigua de pluja amb capacitat de fins a 27.000 metres cúbics d’aigua i que permetrà resoldre la insuficiència hidràulica del sistema de clavegueram de l’eix Vallcarca-Gran de Gràcia. L’objectiu és treballar en el projecte en paral·lel a l’execució de les expropiacions i l’enderroc, per tenir-lo llest al final del mandat i estar en disposició de licitar les obres el pròxim, un cop s’hagin enderrocat les finques expropiades.
El nou dipòsit és una infraestructura prevista al Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA), que projecta les infraestructures necessàries per evitar inundacions en episodis de pluja amb període de retorn de fins a 10 anys. Entre altres beneficis, el nou dipòsit permetrà disminuir el risc de circulació d’aigua per superfície en aquest àmbit quan plou i també reduir el risc d’inundació al túnel viari de Lesseps.
El dipòsit es construirà en tot l’espai delimitat per l’avinguda Vallcarca i els carrers Ballester, Bolívar i Agramunt. En total tindrà una llargada de 150 metres per 20 metres d’ample amb una alçada de 15 metres.
Actualment, la ciutat de Barcelona disposa de 15 dipòsits pluvials, amb capacitat de retenció d’uns 450.000 metres cúbics d’aigua, que permeten regular els cabals d’aigua en cas d’episodi de pluja a la ciutat. A més s’està construint el dipòsit de l’eix drenant de la rambla Prim, unes actuacions que finalitzaran el 2027, amb un pressupost aproximat de 55 milions d’euros.
El 40% dels nous habitatges, públics i de protecció oficial
Els habitatges reservats per al reallotjament de veïns afectats per la rambla verda formen part del 40% de nou habitatge de protecció oficial de l’abast total d’habitatge fruit de la transformació del barri. Aquest abast total és de 522 habitatges, dels quals 204 són públics, cosa que permetrà incrementar de manera notable el parc públic d’habitatge assequible del districte de Gràcia, un districte molt dens i amb poca disponibilitat de sòl.
D’aquest paquet en formen part els edificis d’habitatges per a reallotjats, com l’edifici de l’avinguda Vallcarca 103-105, plenament en ús, i l’edifici municipal de 14 pisos de l’avinguda Vallcarca, 93, que destinarà habitatges a famílies procedents dels habitatges que s’expropiaran de la rambla verda i on també aniran a viure en les pròximes setmanes famílies veïnes d’un edifici situat en un solar municipal al carrer Mare de Déu del Coll. Aquest trasllat permetrà la construcció en el seu lloc d’un nou edifici de 30 pisos protegits. També les pròximes setmanes es lliuraran les claus de la resta dels habitatges de la finca a famílies procedents del registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial de Barcelona i de la mesa d’emergències.
Pel que fa al nou edifici de 30 habitatges de Mare de Déu del Coll, així com el d’un segon edifici de 16 habitatges públics al carrer Farigola, la previsió és que es puguin iniciar les obres durant el 2027. Aquests nous habitatges de protecció oficial se sumaran als que s’hauran acabat de construir a l’entorn del futur Parc Central, en dues promocions en sòl municipal delegades a entitats sense ànim de lucre. Es tracta del bloc de 24 habitatges cooperatius en cessió d’ús a càrrec de la cooperativa Ruderal, i del bloc de 36 habitatges de lloguer assequible de les fundacions Salas i Nou Lloc. En tots dos casos, la previsió és que les obres acabin el 2026.
Urbanització de carrers, millora de l’espai públic i de la canalització de serveis
Una altra actuació que tindrà lloc pròximament és l’execució de l’anomenada anella de serveis, consistent en la urbanització amb criteris ambientals i la construcció de la canalització dels diferents serveis als carrers Mare de Déu del Coll, Farigola, Medes, Cambrils, Argentera i Calendau. Aquesta urbanització és un pas previ indispensable per poder tirar endavant els edificis d’habitatges previstos en aquests carrers, en els quals es troben les dues promocions que ha de construir l’IMHAB als carrers Mare de Déu del Coll i Farigola.
Aquest mes d’abril començaran les obres gestionades l’Institut Municipal d’Urbanisme corresponents a aquests carrers, en una superfície de més de 8.000 metres quadrats, que permetran guanyar espai per als vianants alhora que es redueix l’espai destinat al trànsit, la generació d’àrees de plataforma única, així com incrementar de forma notable les zones verdes i incorporar sistemes de drenatge sostenible (SUDS). A la vegada, la urbanització servirà també per executar una xarxa de recollida pneumàtica de residus connectada a la central de recollida de Lesseps.
La transformació servirà per renovar completament el mobiliari urbà i l’enllumenat públic de tot l’àmbit, a més de la plantació de 70 nous arbres, així com de plantes arbustives als parterres adjacents a la calçada. La previsió de durada de les obres és de 20 mesos i la previsió de la inversió, de 6,78 milions d’euros.
Les noves pistes de ‘street basket’, primera fase del Parc Central de Vallcarca
L’Ajuntament de Barcelona treballa en la redacció del projecte d’urbanització del Parc Central, el futur pulmó verd del barri i del districte de Gràcia, un projecte que és fruit del procés participatiu endegat fa deu anys i que va acabar amb la MPGM del 2019. El futur parc incorporarà usos actuals de l’àmbit, com són els horts urbans amb prop de 200 metres quadrats d’espai, els nous recorreguts adaptats, zones d’estada, zones de joc i nova vegetació, amb espais permeables per gestionar l’aigua de pluja, nou arbrat per aconseguir ombra, en un context d’emergència climàtica.
El projecte del parc es divideix en dos àmbits principals diferenciats, un de caràcter més urbà, que estarà en contacte amb les edificacions a l’entorn del parc, un àmbit de topografia més plana i controlada, i un segon àmbit més naturalitzat, que serà el que absorbirà la major part del desnivell mitjançant unes terrasses.
La proposta busca també millorar les connexions accessibles entre els carrers i equipaments de l’entorn del parc. En aquest sentit, es crearà un nou recorregut principal, accessible per a vianants, que travessarà el parc unint l’avinguda Vallcarca, sota el viaducte, amb el carrer Gustavo Bécquer, a l’entrada dels jardins Maria Baldó. El parc també tindrà accessos des de diferents punts de l’avinguda Vallcarca, i els carrers Cambrils i Gustavo Bécquer.
L’àmbit plaça, de caràcter més urbà, serà un espai més diàfan, que inclourà jocs infantils, vegetació i espai per seure i relacionar-se, però on també es podran dur a terme activitats i esdeveniments comunitaris a l’aire lliure que necessiten un espai ampli. L’àmbit més naturalitzat es formalitzarà mitjançant unes terrasses accessibles, unides entre elles mitjançant rampes i escales. En dues d’aquestes terrasses s’hi ubicaran horts urbans, i a la terrassa superior s’hi ubicarà un berenador.
La primera fase de la construcció del nou parc començarà aquest estiu, amb les noves pistes de bàsquet de carrer, conegut com ‘street basket’ o 3×3, que se situaran a la confluència entre el parc i l’avinguda Vallcarca, a la banda més occidental del pont, i que estaran connectades amb la resta de la zona verda.
Les obres inclouran un àmbit de 2.000 metres quadrats, amb dues pistes de 15 metres d’amplada cadascuna i una profunditat aproximada d’11 metres. Per donar resposta a l’orografia del terreny, amb molt de pendent, el projecte planteja un mur de contenció d’una alçada de cinc metres revestit amb un aplacat de gabions. Entre el mur de contenció i els murs de les edificacions es crearan talussos verds.
A més, es crearan itineraris que permetran accedir a les pistes de bàsquet amb facilitat des del carrer, s’ampliaran les voreres i els escocells per crear una petita zona d’estada i es col·locarà vegetació i arbrat, que serà visible des del viaducte.
També s’ha previst ubicar una zona de graderia, una bancada lineal i en el mur de contenció es crearà un nínxol on s’ubicarà l’antiga Font de la Nina. Per evitar les molèsties amb els veïns en horari nocturn, es col·locarà una reixa perimetral que es tancarà durant la nit.
Les obres tenen un pressupost d’1.942.215,71 euros, i la previsió és que es puguin iniciar aquest estiu i finalitzin a començaments de 2026.
Assentament de barraques
Sobre l’assentament de barraques, dimarts l’Ajuntament va anunciar que ha iniciat el procediment administratiu per desallotjar-lo. S’han incoat quatre expedients, un pel solar amb barraques ubicat sota el viaducte, i tres per finques de titularitat municipal que es troben ocupades. Bonet ha assegurat que en tots els casos s’han detectat situacions “d’infrahabitatge”. Ha indicat que els espais presenten “riscos per a la seguretat” de la trentena de persones que hi pernocten, sis de les quals menors, i ha avisat de la situació de “vulnerabilitat” en què es troben. El govern local s’ha compromès a seguir acompanyant els afectats i oferir-los alternatives residencials.
Tot i que en els quatre expedients que s’han iniciat aquest dimarts s’hi ha detectat situacions d’infrahabitatge, Laia Bonet ha explicat que s’han incoat quatre procediments diferents per desencallar una situació que estava enquistada. Així, ha concretat que el del solar que es troba entorn de la Fusteria de Vallcarca sí que està vinculat amb aquesta situació de manca d’habitabilitat, però ha afirmat que els altres tres que fan referència a finques de titularitat municipal, s’han iniciat amb l’objectiu de recuperar aquests espais. “Hem començat a actuar en aquells espais en què hem detectat manca de seguretat i un risc per a les persones que habiten”, ha dit Bonet que ha remarcat que l’equip de govern no pot admetre “que en la Barcelona de 2025 es pugui conviure amb normalitat en situacions d’infrahabitatge”.
La tinenta d’alcaldia ha assegurat que l’Ajuntament ja ha comunicat l’inici d’aquests expedients als afectats, tot i que ha reconegut que el procés que s’ha iniciat aquest dimarts serà llarg. Alhora, ha admès que a la zona hi ha més locals ocupats sobre els quals en un futur també es podria intervenir.
Per la seva banda, la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, va explicar que des de l’any 2019 els serveis socials de l’Ajuntament han estat acompanyant les persones que viuen en aquests assentaments. De fet, va especificar que fins ara havien comptabilitzat 21 casos. Alhora, es va comprometre a seguir-ho fent en els mesos vinents. Amb tot, ni Bonet ni Fuertes van especificar quina mena de solucions d’habitatge s’han pensat per donar sortida als afectats.
Segons l’últim cens fet pels serveis socials, hi ha disset persones pernoctant en el solar i tretze a les tres finques municipals. D’aquests, n’hi ha sis que són menors. Es dona la circumstància que el solar de sota el viaducte s’havia convertit en un centre on s’acumula la ferralla, de forma que a banda de les persones que hi dormen, n’hi ha moltes més que també passen per allà per recollir o fer intercanvis amb aquesta mena de materials.
Dificultats per fer inspeccions tècniques
L’inici d’aquests tràmits administratius arriba després que en els darrers mesos els tècnics municipals s’hagin desplaçat fins a la zona en reiterades ocasions per mirar de fer les inspeccions corresponents. Tot i que en el cas de les finques sí que s’ha pogut entrar a l’interior i constatar la situació en què es trobaven els seus residents, en el del solar això no ha estat possible perquè els residents s’hi han oposat. El darrer intent va tenir lloc l’11 de març quan, tot i disposar d’una ordre judicial per poder accedir a l’espai, els responsables del consistori no van poder entrar-hi. Amb tot, Bonet ha dit que finalment s’ha pogut tirar endavant l’expedient perquè l’Ajuntament disposa de prou informació i d’evidències oculars que s’han pogut anar recollint.
Veïns troben a faltar diàleg
Justament aquest dijous entitats del barri han denunciat la “manca de diàleg” de l’executiu de Jaume Collboni per impulsar el projecte de transformació del barri. En un comunicat han lamentat que en dos anys i mig de mandat el govern no hagi promogut cap espai de participació amb els veïns per abordar la forma en què preveu tirar endavant un pla basat “a seguir enderrocant finques on ja hi ha habitatge”. Han assegurat que a les zones del carrer Bolívar i l’avinguda Vallcarca afectades per la intervenció hi viuen prop de 300 persones i han exigit a l’executiu que expliqui quin pla de reallotjament ha previst per aquestes famílies. A més, han alertat de “l’impacte mediambiental” del projecte pels enderrocs i la construcció de nous edifici que implica.
En relació amb l’assentament de Vallcarca, les entitats han tornat a lamentar que Bonet i la comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, asseguressin dimarts que des de 2019 l’Ajuntament feia acompanyament als habitants de l’assentament. Han negat aquestes afirmacions i han demanat a l’executiu local que detalli “en què s’ha basat aquest seguiment”.
Entre les entitats de Vallcarca que donen suport a aquest comunicat s’hi troben el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, Som Barri, l’Heura Negra i Ruderal Cooperativa d’Habitatge.
