L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) Richard de la Tour es pronuncia aquest dijous sobre les prejudicials del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena sobre l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont. Es tracta d’una opinió que en cap cas és vinculant per als magistrats, que hauran de respondre posteriorment de manera definitiva sobre les qüestions plantejades pel jutge del Suprem. Davant la negativa de Bèlgica a extradir encausats per l’1-O en veure risc de vulneració de drets fonamentals, Llarena va traslladar els seus dubtes al TJUE sobre la interpretació que fan els magistrats belgues de la normativa que regula les euroordres. Aquestes són les preguntes que ha de respondre ara el tribunal.
Les prejudicials de Llarena al TJUE van arribar després del rebuig al gener del 2021 de la justícia belga a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig, reclamat per Espanya acusat de malversació i desobediència per l’organització del referèndum. La petició d’extradició de Puig va ser l’única que va tirar endavant perquè les euroordres contra Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van quedar paralitzades després d’ocupar el seu escó com a eurodiputats a principis del 2020.
La sentència del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les que rebutjava l’extradició de Puig en veure un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència marcava un precedent de cara a l’euroordre contra Puigdemont i Llarena va enviar al TJUE fins a set preguntes prejudicials en les quals qüestionava la decisió belga.
Les preguntes de Llarena
En les prejudicials, Llarena pregunta al TJUE si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats. “Quins elements exigeix el dret de la Unió perquè un estat membre pugui concloure que en l’estat membre d’emissió existeix el risc de violació de drets fonamentals que addueix la persona reclamada i que justifiqui el rebuig de l’ordre de detenció europea?”, demana el jutge del Suprem.
En cas que el tribunal consideri que Bèlgica sí pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals dels afectats, Llarena demana al TJUE si es pot basar en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (…) la denegació de l’entrega de la persona reclamada sobre la base d’un risc greu de vulneració dels seus drets fonamentals?”, qüestiona.
A més, Llarena demana saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar els implicats en el cas de l’1-O sense una base jurídica “explícita”. La sentència belga apuntava que “sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l’òrgan judicial establert per la llei”.
Posicions a la vista
A la vista que es va celebrar a l’abril, el lletrat de la Comissió Europea va avalar que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” d’estat de dret en el país en qüestió. “No existeix un problema sistemàtic d’estat de dret a Espanya”, va subratllar. En canvi, els advocats dels exiliats van argumentar que no cal demostrar aquests problemes “generalitzats” de l’estat de dret a Espanya per denegar l’euroordre.
Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, va advertir durant la vista que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular.
El cas a Luxemburg és una peça important del procés judicial per la demanda d’extradició de Puigdemont, però són Bèlgica i Itàlia els que tindran l’última paraula. De moment, ambdós països mantenen paralitzat el procés a l’espera que Luxemburg també decideixi sobre el cas de la immunitat. Cap dels dos països s’ha pronunciat encara sobre si se’l pot extradir pel delicte de sedició.
