L’advocada de Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha assegurat aquest dimarts que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional tenen “interès directe” en el judici contra el major dels Mossos d’Esquadra a l’Audiència Nacional perquè si la sentència diu que l’actuació policial de l’1-O va ser un fracàs per culpa de la policia catalana, els cossos estatals veuran la seva imatge pública “restablerta”. Per això, considera que en els atestats policials i les declaracions testificals hi ha hagut cert biaix polític. També ha advertit al tribunal que no pot “retallar i enganxar” fragments de la sentència del Tribunal Suprem perquè les proves de cada judici han estat diferents.
En la primera part del seu informe final, Tubau ha volgut desmuntar la tesi general de l’acusació pública i dels informes de la policia judicial i de les seves declaracions judicials. Així, ha recordat que no es pot acusar per rebel·lió a Trapero, ja que el Suprem ja va descartar que els fets de setembre i octubre del 2017 ho fossin. En aquest sentit, ha dit que el Suprem va establir aquells fets com a sedició, però l’Audiència Nacional ha d’establir si Trapero i Laplana hi van participar. En aquest punt creu que tampoc hi ha proves en contra dels seus clients, ja que no consta que el cos de Mossos s’alineés amb les tesis independentistes del Govern Puigdemont. De fet, ha recordat que quan Trapero va ser ascendit a cap del cos el 2013 per part d’un conseller d’Interior no independentista, Ramon Espadaler, alguns sectors independentistes van recelar d’aquest nomenament.
Per últim, considera que la incorporació a última hora de l’alternativa de desobediència per part de la fiscalia és una admissió del ministeri públic que no té prova de càrrec suficient per condemnar per sedició.
Pel que fa a la diferenciació entre l’actuació dels Mossos la tardor del 2017 i la del 2019, que la fiscalia va atribuir a la presència o no de Trapero al capdavant del cos, la seva advocada ha dit que la diferència va ser la diferent actitud dels manifestants.
La lletrada considera que l’actuació policial conjunta l’1-O va ser un “fracàs” i no va permetre complir la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Va ser un fracàs policial però també polític, ha dit Tubau. Per això, creu que Guàrdia Civil i Policia Nacional tenen “interès directe” en “restablir” la seva imatge i per això volen que Trapero sigui condemnat i considerat “únic responsable” del fracàs policial. De fet, Tubau creu que se’l vol fer responsable de l’actuació dels altres cossos policials i fins i tot de l’actuació “incorrecta” d’alguns mossos d’Esquadra, com si fos “omnipresent i totpoderós”. “No té poders màgics per convèncer tot el cos i els comandaments” per fer la independència vulnerant la llei, ha dit Tubau.
Entrant en els detalls de la investigació policial i judicial, Tubau ha recordat que un primer atestat de la Guàrdia Civil com a policia judicial el 23 de setembre apuntava el delicte de sedició contra els ‘Jordis’ i no esmentava que Trapero pogués formar part del comitè executiu del document ‘EnfoCATs’. En canvi, en un segon atestat del 5 d’octubre es diu que Trapero formava part “indubtablement” d’aquest suposat òrgan independentista. Però Tubau recorda que l’atestat havia de parlar del 20-S, no pas de l’1-O, i que no hi havia cap prova fefaent sobre la presència de Trapero en aquestes reunions. De fet, ha recordat que, a banda dels condemnats al Suprem, els altres càrrecs que sí que surten esmentats al document ‘EnfoCATs’ només estan acusats de desobediència per part del jutjat d’instrucció número 13 o el TSJC, mentre que Trapero, que no hi surt, està acusat de sedició. Segons Tubau, aquest segon atestat era la “primera gran oportunitat” de fer Trapero responsable “en exclusiva” del “fallit dispositiu policial conjunt”.
Respecte Laplana, Tubau ha esmentat que no consta cap reunió, trobada o trucada amb cap dels líders independentistes, i només va quedar registrada una sola trucada el migdia del 20-S amb Trapero.
