L’Advocacia de l’Estat considera que és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui ha de decidir si cal l’execució forçosa de la sentència que obliga a impartir un mínim del 25% d’hores en castellà a les escoles catalans. Arran de la demanda d’execució forçosa de la sentència, presentada per l’Asamblea per una Escuela Bilingüe (AEB), l’Advocacia de l’Estat no entra a valorar si les iniciatives legislatives de la Generalitat ja van en la direcció de fer complir la sentència, i només recorda que el Govern pot decidir com fer complir la sentència, però ha d’acabar amb un mínim del 25% d’hores lectives en castellà a totes les escoles.
En el seu escrit d’al·legacions de 12 pàgines del 27 d’abril, l’Advocacia de l’Estat diu que l’execució forçosa de la sentència passa primer pel fet que el propi tribunal sentenciador valori si les mesures anunciades per la Generalitat serveixen per fer complir la sentència. “L’execució forçosa pretesa exigeix, amb caràcter previ, que el tribunal valori el grau de compliment que suposen les mesures que s’han adoptat o proposat per l’administració demandada”, remarca l’escrit.
Aquesta valoració prèvia és important, segons l’Advocacia de l’Estat, perquè en la sentència ja es deia que la Generalitat no havia “exercit la seva competència dictant la normativa, les instruccions o els actes d’aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l’ús vehicular de les llengües a l’ensenyament, ni ha exercit una activitat de control”. Per això, la sentència va establir “l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures que siguin necessàries per garantir al sistema educatiu de Catalunya un ús vehicular normal de totes dues llengües oficials en els termes esmentats, tant pel que fa al percentatge mínim com al contingut, als efectes d’evitar un ús simbòlic o residual, ús que ha de quedar referit al conjunt dels alumnes”.
D’altra banda, l’Advocacia de l’Estat admet que el mateix TSJC va reconèixer a la Generalitat la llibertat per elegir quin tipus de mesures s’han d’adoptar per complir la resolució judicial. Per això, l’Advocacia considera que és el mateix tribunal el que ha de valorar si les mesures proposades per la Generalitat, com la modificació de la llei de política lingüística o un decret que regularà l’autonomia dels centres per aprovar els seus projectes lingüístics, són suficients per fer complir la sentència. Segons aquesta valoració, diu l’Advocacia, s’haurà de determinar si cal executar de forma forçosa la sentència i com i quan s’ha de fer.
En el cas que el TSJC considerés que cal iniciar l’execució forçosa, l’Advocacia de l’Estat recorda que hi ha punts que sí que s’han de complir forçosament. Així, considera que el que anomena “règim de conjunció lingüística” ha d’aplicar-se a tots els alumnes, ja que “no respon a un dret subjectiu dels alumnes, sinó que és conseqüència de la mateixa oficialitat de la llengua”. L’Advocacia de l’Estat recorda que aquesta formulació prové de la jurisprudència dictada pel Tribunal Constitucional amb la sentència del 2010 contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
També recorda que el 25% de castellà és un mínim que pot ser superior, sense que el català tampoc baixi del 25%, i sempre tenint en compte la realitat sociolingüística de cada centre i el seu entorn.
Per últim, l’Advocacia no qüestiona la legitimació de l’AEB per demanar l’execució forçosa. En la seva resposta de fa uns dies, la Generalitat sí que demanava al TSJC que exclogués l’AEB com a part legitimada per personar-se en la causa, perquè considera que no té la condició de persona afectada i tampoc ha acreditat que representi a alumnes o pares afectats directament. A més, l’entitat no va comparèixer abans en el procediment, tot i que en va tenir ocasió, recordava la Generalitat.
L’AEB va demanar a finals de març l’execució forçosa de la sentència. La demanada aportava, segons l’entitat, proves de l’incompliment de la sentència per part de la Generalitat i sol·licitava a la justícia que fixés un termini màxim d’un mes perquè les escoles modifiquessin els seus projectes lingüístics. A més, incorporava una sèrie de requeriments a la Conselleria d’Educació perquè servissin com a ‘guia’ per complir la resolució judicial del 25%, com ara aportar certificats amb el percentatge d’hores lectives en castellà i en català de cada centre educatiu.
La demanda col·lectiva presentada l’ha liderat l’AEB com a associació part d”Escola de Tothom’, plataforma que agrupa més entitats, i compta amb el suport de 1.643 famílies, que s’hi han adherit.
Entre la informació facilitada al TSJC com a suposades proves de l’incompliment de l’aplicació de la sentència, l’associació aportava els projectes lingüístics de 300 centres educatius de Catalunya: 150 de la demarcació de Barcelona, 50 de Lleida, 50 de Girona i 50 de Tarragona. Segons l’AEB, són 300 projectes de centres que ells mateixos han triat de forma aleatòria i, després d’estudiar-ne els projectes, han conclòs que en la seva totalitat no han modificat el projecte lingüístic ni tampoc fixat cap percentatge de castellà i consideren que la llengua d’ús a l’escola ha de ser el català.
Aquest divendres, en un breu comunicat, l’AEB ha valorat positivament tres aspectes de l’escrit de l’Advocacia de l’Estat: que no s’oposi a la legitimació de l’entitat per demanar l’execució forçosa de la sentència, com sí que va fer la Generalitat; que no s’oposi a les mesures sol·licitades per l’entitat, sinó que ho deixa a criteri del TSJC; i que deixi a criteri del tribunal l’execució forçosa de la sentència i no declari expressament que consideri la sentència ja executada.
