El preacord fet públic per ERC i JxCat amb el qual s’ha acordat la investidura de Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat inclou diversos punts que els republicans havien pactat prèviament amb la CUP –que ja van votar a favor del candidat al passat ple d’investidura fallit–, però també elements sobre els quals els anticapitalistes s’han posicionat públicament en contra. El document d’entesa entre ERC i JxCat contempla, com volia la CUP, una renda bàsica universal, però no la seva implementació sinó una prova pilot per “avaluar-ne les possibilitats i els impactes”. En canvi, no fa esment a canviar el paper dels Mossos d’Esquadra en desnonaments, com reclamaven els anticapitalistes.
Pel que fa al cos, l’acord ERC-CUP incloïa la suspensió de l’ús dels projectils d’escuma –foam– fins que no es faci públic el protocol que en regula l’ús –el Departament d’Interior va publicar-ne un document que la CUP va entendre insuficient i que no constitueix un protocol– i també que la BRIMO i l’ARRO no participaran en llançaments judicials. Ara bé, el document subscrit amb JxCat no parla d’aquestes actuacions i compromet el nou Govern a assolir la xifra de 22.000 agents. El que sí comparteixen ambdós pactes és que la Generalitat es retiri com a acusació particular en casos de detinguts per protestes, sempre que no hi hagi hagut efectius policials lesionats.
Un altre punt de discòrdia entre JxCat i la CUP és al territori. L’acord del partit de Carles Puigdemont amb ERC contempla “concretar” la candidatura perquè els Pirineus acullin uns Jocs Olímpics d’Hivern i un “gran acord nacional que dibuixi el mapa d’espais adients per a la implantació dels projectes d’energia eòlica i fotovoltaica”, que la CUP veu amb recels. També es fa una referència a potenciar el turisme. Cap esment a la creació d’una energètica pública com s’ha acordat amb els anticapitalsites.
En l’àmbit sanitari, la CUP ha acordat amb ERC estabilitzar les plantilles, augmentar el pressupost de l’atenció primària fins al 25% del pressupost i vetllar per la titularitat pública de serveis com el telèfon 061. El document amb JxCat, a més, recull una inversió de 5.000 milions d’euros addicionals en polítiques de salut, un reforç de l’atenció primària amb uns 300 milions d’euros en tres anys i un increment retributiu dels treballadors del sector. També demana millorar el sistema de finançament de la Generalitat per poder-ho sufragar.
En educació, l’entesa amb la CUP es basa en la “recuperació” a mans públiques dels centres privats i concertats, un punt que no apareix al document d’ERC i JxCat, que sí demana avançar cap a la gratuïtat de l’etapa preescolar –fins als 3 anys–, reduir els preus de les matrícules universitàries, que el pressupost educatiu suposi el 6% del PIB i que es blindi el català com a llengua vehicular de l’ensenyament.
On sí que hi ha sintonia és en l’àmbit de l’habitatge. ERC va pactar amb la CUP recuperar el decret sobre lloguers anul·lat parcialment pel Tribunal Constitucional, aprovar una llei de lloguers, destinar 1.000 milions anuals en polítiques d’habitatge i fixar-se com a objectiu la disponibilitat de 5.000 pisos públics cada any. Al preacord amb JxCat es recullen aquestes fites de 1.000 milions anuals de pressupost i 5.000 habitatges per any i s’hi demana “evitar” per llei els desnonaments de persones vulnerables.
