Pere Aragonès no serà investit president en segona votació aquest dimarts. La negativa de JxCat a facilitar la investidura i la intenció de repetir l’abstenció de la primera ronda abocaran ERC i Junts a continuar negociant, però ara amb la pressió del calendari a sobre. Després de la primera votació d’investidura fallida el calendari ha començat a córrer i ara els grups tenen menys de dos mesos per escollir una nova presidència, amb el 26 de maig com a límit. Si aquell dia no s’ha aconseguit una investidura reeixida, Catalunya anirà automàticament a unes noves eleccions a mitjans de juliol. ERC i JxCat asseguren que no volen arribar a aquest extrem i confien que es podrà tancar un acord abans que expiri el termini.
De fet, ERC ha demanat aquest migdia un “gest de responsabilitat i confiança” a Junts per investir Aragonès demà. La secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, ha insistit durant la roda de premsa telemàtica que encara hi ha marge per un acord amb JxCat. Vilalta ha reconegut que, malgrat les converses de les últimes hores, tot apunta que la segona volta de la investidura tornarà a ser, “segurament”, una “oportunitat perduda”. Tot i això, els republicans “no deixaran de treballar” per arribar a un acord d’última hora, i que esperen que sigui “el més ràpid possible”.
Després d’una primera investidura fallida el divendres passat, JxCat ha decidit en reunió executiva ampliada mantenir l’abstenció i impedir una altra vegada que Aragonès surti escollit president aquest dimarts. A la primera ronda el republicà només va comptar amb els suports del seu mateix grup i de la CUP-UNCPG.
Des de Junts han justificat l’abstenció perquè, de moment, no s’ha pogut arribar a “un bon acord” que pugui sostenir el Govern tota la legislatura. La vicepresidenta del partit, Elsa Artadi, ha dit en roda de premsa aquest dilluns que el pacte podria arribar “els propers dies” i ha assegurat que volen donar el ‘sí’ a Aragonès “tan ràpidament com sigui possible”. Ara bé, ha apuntat que no ho faran fins que no estiguin “en condicions” d’entrar a l’executiu. Artadi ha garantit que la seva “primera i única prioritat” és tancar un acord i entrar a Govern i ha remarcat que la possibilitat de facilitar la investidura però no formar part de l’executiu i deixar-lo en minoria “no està sobre la taula”.
Consell per la República
Un dels esculls en les negociacions ha estat el paper que ha de jugar aquesta legislatura el Consell per la República, liderat per Carles Puigdemont. Just aquest dilluns l’òrgan ha emès un comunicat on es mostra disposat a “reformular” la seva governança i ha instat els partits i les entitats independentistes a obrir un diàleg bilateral per definir bé el seu paper.
Des de Junts han celebrat que l’ens estigui obert a reformular-se i creuen que han fet unes reflexions “molt oportunes”. “El Consell per la República no ha de ser ni vol ser un problema”, ha dit Artadi. Amb tot, JxCat insisteix que qui acabarà decidint quines reformes es tiren endavant serà el mateix govern de l’òrgan.
Per la seva banda, Vilalta ha assegurat que si fins ara el Consell era un “escull” per l’acord, ara ja s’ha “resolt”. La secretària general adjunta d’ERC considera que, si s’encarrila la “reformulació” de l’òrgan a l'”exili”, s’haurà salvat el problema que encallava les negociacions: “Si realment aquest era un escull, ja el podem tenir encarrilat i demà podem fer possible la investidura d’Aragonès”, ha insistit Vilalta, que manté que “no hi ha esculls insalvables”.
Eleccions l’11 de juliol?
Segons l’article 4 de la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, i l’article 67.3 de l’Estatut d’Autonomia, si dos mesos després cap candidat o candidata no ha estat elegit, “la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria”. Com que Catalunya no té llei electoral pròpia, el termini el marca la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). La norma determina, d’acord amb la modificació del 2019, que la repetició electoral ha de tenir lloc 47 dies després -i no 54- de la seva convocatòria.
A la pràctica, el calendari es va activar divendres 26 de març, en la primera votació de la investidura d’Aragonès. Per tant, si el 26 de maig -dos mesos després- no hi ha hagut investidura efectiva, la XIII legislatura s’haurà acabat, es dissoldrà el Parlament i es convocaran eleccions. Com que la llei de la Presidència i l’Estatut parlen de convocatòria electoral “immediata” però no automàtica, hi ha cert marge per fer coincidir la nova data amb un diumenge, segons confirmen fonts parlamentàries. Casualment, la persona que ara mateix té les funcions de president és el propi Aragonès, com a vicepresident de la Generalitat amb aquestes tasques des de la inhabilitació de Quim Torra. Si Aragonès convoqués les eleccions el mateix 26 de maig, les urnes es posarien el diumenge 11 de juliol.
