L’Audiència de Barcelona ha rebutjat el recurs de la fiscalia i ha confirmat l’absolució de l’activista dels CDR Tamara Carrasco, segons ha fet públic a través de Twitter el seu advocat. El ministeri públic havia recorregut la decisió del jutjat penal número 25 de Barcelona d’absoldre Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics, pel qual la fiscalia li demanava set mesos de presó. Segons la seva defensa, aquesta confirmació de l’Audiència podria ser la darrera decisió del cas. Ella mateixa ha compartit la piulada del bufet d’avocats Salellas amb un “Ara sí que sí: absolució ferma”.
Ara, si que si: absolució ferma. https://t.co/aVcpCwHL5E
— Tamara Carrasco (@TamaraVila83) January 22, 2021
En la sentència el tribunal constata que no va incitar a cometre desordres públics el 26 i 27 de març del 2018 pel fet d’enviar un àudio en un grup de Whatsapp. A més de subratllar que això no implica difusió pública, afegeix que el contingut del missatge de veu no crida a participar en les accions que es van produir aquells dies, que sí que qualifica de desordres públics.
Segons l’Audiència, enviar aquell àudio “no entranya difusió o distribució pública”, i afegeix que no està acreditat que els receptors del missatge el renviessin a altres persones. La valoració hagués estat diferent, diu, si Carrasco els hagués animat a fer-ho.
A més, pel que fa al contingut de l’àudio, indica que es va limitar a transferir informació sobre accions que s’havia decidit fer el 26 i 27 de març, però no demanava col·laboració per portar-les a terme. “Quan s’informa a tercers sobre determinades accions s’obre la via perquè els receptors es puguin plantejar participar en alguna d’elles, però això no suposa que s’estigués influint en els altres perquè executessin aquestes accions”, diu la sentència. Sí que ho fa de cara a una futura vaga i per fer accions futures al port de Barcelona, l’aeroport i Mercabarna.
Ara bé, a diferència del que va considerar la magistrada del jutjat penal, l’Audiència sí que creu que els fets del 26 i 27 de març van suposar desordres públics, perquè es van produir “situacions de violència” sobre persones i coses, com ara quan els CDR van llençar oli en vies de circulació, van cremar bales de palla, van tallar vies de tren o van rodejar l’estació de Sants.
