La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) ha impulsat una declaració per tal de fomentar i incrementar l’ús del català entre la ciutadania. Es tracta d’un document que ha estat iniciativa de l’exconseller de Cultura Lluís Puig i que compta amb el suport d’una trentena d’antics alts càrrecs polítics dels diversos territoris de parla catalana, entre els quals, l’exconsellera de Cultura de la Generalitat Laura Borràs, l’exalcalde de Perpinyà Joan Pau Alduy o el primer president de la Comunitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana. La declaració insta als ciutadans a “parlar en català amb tothom” i reclama un increment de l’ús social de la llengua als diversos territoris, per tal de “situaré el català al centre del debat polític i social”.
El document vol ser una crida a la mobilització per la llengua i comença recordant que la situació actual és “d’emergència lingüística”. De fet, recorda el text, amb “només el 32% dels parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic”.
En aquest sentit, la declaració de Prada remarca que per “superar la minorització de la llengua” no només cal la tasca de les administracions -a tots els nivells- sinó que també hi juguen un gran paper els “comportaments quotidians de tothom”. “La ciutadania tenim una gran responsabilitat. Si entenem la llengua com a patrimoni immaterial, que ho és, només ens té a nosaltres”, assegura Puig.
Per això, els sotasignants volen fer una “crida” per situar la llengua catalana “al centre” del debat polític i social. Entre les propostes que fan a les entitats de la societat civil i la ciutadania hi ha la de “parlar en català amb tothom”; consumir i “gaudir” de la cultura i entreteniment en llengua catalana; la creació i transmissió de consciència lingüística; reivindicar les entitats i associacions compromeses amb la llengua i col·laborar-hi; enfortir les xarxes veïnals perquè incorporin el català com a llengua de comunicació o exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la “reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana”.
A més, reclamen “exercir amb plenitud” els drets lingüístics en els diferents àmbits. Entre ells, la justícia, les administracions públiques, el consum, el comerç o la sanitat. “Podríem fer una llarga llista però és molt trist que a les residències, per exemple, ningú s’adreci a les persones grans en català o que no et puguis expressar en la teva llengua quan vas al metge”, remarca Puig.
El manifest ha estat impulsat per l’exconseller, però l’han signat una trentena d’ex alts càrrecs d’Andorra, les Balears, la Catalunya del Nord i Sud, la Franja d’Aragó, l’Alguer i el País Valencià. Entre elles, hi ha l’exministre de Cultura d’Andorra, Juli Minoves, i la d’Educació i Cultura, Susanna Vela. També els exconsellers d’Educació i Cultura de les Illes Balears, Bàrbara Galmés, Damià Pons i Fanny Tur. A la Catalunya del Nord, a banda d’Alduy hi ha el diputat de l’Assemblea Nacional Francesa i senador, François Calvet o l’expresident de la regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà, Jaume Roure. Al principat, l’han signat els exconsellers Joan Manuel Tresserras, Àngels Ponsa, Laura Borràs, Ferran Mascarell, Clara Ponsatí o l’exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira.
Del País Valencià, l’expresident de la Comunitat Valenciana, Josep Lluís Albinyana, l’exconseller d’Economia, Rafael Climent o l’exeurodiputat Jordi Sebastià, entre d’altres.
“No ens adrecem als polítics en actiu ni a les administracions públiques. Ells ja tenen responsabilitats i han de fer el que els pertoca”, afirma Puig.
D’altra banda, Puig ha celebrat que s’hagi creat la conseller de Política Lingüística però ha dit que, des del Parlament, estaran vigilants perquè es facin bé les coses. “Esperem que hi hagi més pressupost, idees i projectes”, ha dit l’exconseller.
