La Unió Europea (UE) ha admès la petició dels membres de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana sobre els incompliments de l’estat espanyol en la protecció, conservació i promoció de la llengua occitana – aranès a l’Aran – a que obliguen les lleis i els compromisos adquirits pel govern espanyol, més tenint en compte que l’occità és llengua oficial a Catalunya i per extensió a l’Estat. Segons l’Institut, la UE no sol atendre aquesta mena de peticions, però en canvi sí que ha acceptat l’admissió que han presentat amb l’objectiu principal que l’Estat promogui l’occità com ho fan la Generalitat i el Conselh Generau d’Aran així com que se subvencioni l’Acadèmia aranesa.
En aquest sentit s’ha celebrat una reunió a la seu de la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat en la que han participat Jusèp Loís Sans, president de l’IEA-AALO, Rosa Maria Salgueiro, secretària de la institució, i el president de la Secció Aranesa de l’Acadèmia, Jèp de Montoya, amb la Comissió Tècnica d’Experts del Consell de Ministres del Consell d’Europa per valorar l’informe presentat per l’IEA sobre els incompliments de l’estat espanyol. Els acadèmics aranesos també han mantingut una trobada amb la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa.
L’Institut recorda que l’any 2001 van entrar en vigor els compromisos signats pel govern espanyol en relació a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En el document de compromís, de 2001, el govern espanyol assenyalava dos tipus de protecció a què es comprometia. Un més feble que afectava a les llengües que no eren oficials, com ara l’amazic a Melilla, l’aragonès a Aragó, l’asturleonés a Astúries o l’aranès a la Val d’Aran i Catalunya. I una segona protecció més potent que s’havia d’aplicar a les llengües declarades oficials pels diversos estatuts d’autonomia, sense que fes cap tipus de relació de quines llengües es tractava. En el moment en que l’occità va ser declarada llengua oficial a Catalunya per l’Estatut d’Autonomia aquesta llengua va passar de l’estadi de protecció més dèbil a l’estadi més potent, de major protecció. No obstant això, el Comitè d’Experts del Consell de Ministres del Consell d’Europa és l’encarregat de valorar els informes presentats per l’estat espanyol.
El passat 14 de setembre el president de l’IEA, Jusèp Loís Sans acompanyat de Rosa Maria Salgueiro i Jèp de Montoya van comparèixer davant l’intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg, on van exposar la situació de la llengua occitana, aranès a l’Aran, a l’estat espanyol. En aquella compareixença els acadèmics aranesos van exposar que la Generalitat i el Conselh Generau protegeixen i emparen la conservació i normalització social de la llengua occitana a l’Aran i que el 2006 amb la reforma de l’Estatut la llengua occitana va ser declarada oficial a tot Catalunya juntament amb el català i el castellà, pel Parlament, i que aquest reconeixement es va fer d’acord amb la Constitució Espanyola, que diu que seran llengües oficials aquelles que siguin declarades com a tals per l’estatut d’autonomia.
Segons l’Institut, tant la Generalitat com el Conselh realitzen múltiples accions en la línia de la protecció i promoció de la llengua occitana com cursos per adults, implantació en l’educació obligatòria, utilització en l’administració, promoció en mitjans de comunicació, creació de l’Acadèmia de la llengua com autoritat lingüística, la utilització en cambres parlamentàries, traducció o publicació de lleis, entre d’altres. En el procés de protecció de l’occità, el Parlament va aprovar al 2010 la Llei 35/2010 d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, que indica els drets i deures lingüístics dels ciutadans respecte a l’occità. Contràriament, segons l’Institut, l’Estat no realitza cap acció en favor de l’occità. Com signant de la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries, l’Estat incompleix amb l’occità tots els compromisos adquirits excepte els que són realitzats per la Generalitat i el Conselh Generau. L’Estat realitza accions en favor de la resta de llengües oficials com el català, el gallec o l’euskera, excepte per l’occità.
Intervenció de la UE
En la seva petició l’IEA reclama la intervenció de la Unió Europea per aconseguir que l’Estat destini alguna partida pressupostària a l’organització de cursos d’occità per a funcionaris que exerceixen a la Val d’Aran, a la incorporació de la llengua occitana en algunes pàgines web en les pròpies de cada ministeri, a la traducció de lleis a l’occità, a facilitar impresos i publicitat institucional en llengua occitana, i a subvencionar l’Acadèmia aranesa tal com subvenciona les altres acadèmies lingüístiques de l’Estat.
A la petició també es fa esment al fet que el govern espanyol va acordar al juliol de 2011 presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la qualitat de llengua ”preferent” que la Llei atorga a l’occità, amb la intenció de protegir-lo davant de les altres llengües. El recurs ha tingut la decisió del Tribunal Constitucional al febrer de 2018 anul·lant la preferència lingüística.
