La mala qualitat de l’aire a Barcelona i Madrid arriba al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L’alt tribunal amb seu a Luxemburg celebra dijous una vista per examinar la denúncia de Brussel·les contra els alts nivells de contaminació a Barcelona, part del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i l’Oriental i Madrid. La Comissió Europea acusa aquestes zones de violar “sistemàticament” les normes europees sobre els límits de gasos contaminants, legalment vinculants des del 2010. Després d’anys d’avisos l’executiu comunitari va optar el 2019 per la via judicial veient que les mesures mediambientals adoptades en aquestes ciutats eren insuficients i inadequades.
Els jutges del TJUE i l’Advocat General, encarregat d’emetre una primera opinió no vinculant sobre el cas, escoltaran les parts dijous al matí: la CE i Espanya. En els procediments d’infracció com aquest, Brussel·les demanda l’estat en qüestió – en aquest cas, l’espanyol- encara que el govern central no sigui el responsable de l’incompliment. És a dir, que l’advocada de l’estat davant la UE, Andrea Gavela, haurà de defensar la posició de les ciutats implicades en la causa judicial.
A Catalunya s’han vulnerat els límits a les àrees que engloben grans centres urbans com Barcelona, Terrassa, Sabadell, el Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet o Granollers. En concret, les zones delimitades per la CE corresponen a les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i Oriental i una part del Baix Llobregat.
Amb aquesta denúncia, Brussel·les pretén forçar judicialment Barcelona, la seva àrea metropolitana, i Madrid a complir les normes europees. En cas d’una eventual condemna a l’Estat, la CE podria amenaçar amb multes si continua l’incompliment, però si les vol imposar haurà de demanar una ordre judicial. És a dir, tornar als tribunals de Luxemburg.
El cas de Barcelona
El 2017 a Barcelona la mitjana anual de diòxid de nitrogen se situava entorn els 42 µg/m3, més del permès per la UE, segons dades de la Generalitat. Els límits s’excedien sobretot en alguns barris de Barcelona com l’Eixample, Gràcia i Sant Gervasi. Per exemple, el 2017 a l’Eixample el diòxid de nitrogen arribava gairebé a 60 μg/m3, mentre que el 2020 i el 2021 està de mitjana a 35 µg/m3.
Segons l’Agència Europea del Medi Ambient, a Barcelona el nivell de diòxid de nitrogen es va situar de mitjana en 24,09 µg/m3 el 2021. Això vol dir que ara les emissions d’aquest gas contaminant estan per sota dels límits que marca la Unió Europea: 40 µg/m3. Les dades del 2021 són lleugerament millors que les del 2020, quan de mitjana el nivell de diòxid de nitrogen estava a 24,35µg/m3, sobretot perquè al març, abril i maig van caure en picat per la pandèmia.
Des de l’Agència Europea del Medi Ambient, reconeixen que s’ha produït un “descens” en els barris amb més contaminació, però de moment diuen que és “difícil” atribuir el canvi a una sola mesura -com per exemple, la Zona de Baixes Emissions- perquè “la meteorologia també influeix” i les “circumstàncies van ser excepcionals” el 2020.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, reconeix que la ZBE no resoldrà per si sola el problema de la contaminació i reclama més finançament al Govern i a l’Estat per reforçar Rodalies i el transport metropolità. De fet, els últims mesos de 2021 els nivells de diòxid de nitrogen ja tornaven a remuntar i el desembre estaven prop dels límits permesos en assolir 30,6 µg/m3.
