La Unió Europea veu Rússia com “l’únic responsable” de la mort de l’opositor Alexei Navalni, de qui destaquen la seva lluita “a favor de la llibertat i la democràcia”. En una piulada a X, el president del Consell de la UE, Charles Michel, ha lamentat que Navalni hagi hagut de fer “el sacrifici definitiu” per defensar els seus ideals i ha assegurat que la lluita en pro de la llibertat “mai acaba”. “Envio el meu profund condol a la família i a aquells que lluiten per la democràcia arreu del món en les condicions més fosques”, ha afegit. Fora de la Unió, líders polítics com el primer ministre britànic, Rishi Sunak, han lamentat la “gran tragèdia” que suposa la mort de Navalni i han destacat el seu “fort coratge” per defensar la democràcia.
Des de la Unió Europea, la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, ha escrit a X que “el món ha perdut un lluitador amb un coratge que ressonarà a través de les generacions”. “Rússia li ha pres la llibertat i la vida, però no la seva dignitat”, ha manifestat, tot recordant que el Parlament va atorgar-li el premi Sajarov l’any 2021 per fer front a la corrupció del Kremlin i els abusos de Moscou contra els drets humans. “La seva lluita per la democràcia continua viva”, ha resumit.
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, s’ha mostrat “profundament consternada” per la notícia i ha criticat el comportament autoritari de Putin. “Això és un recordatori sobre què vol aconseguir Putin i el seu règim; no hi ha res que temi més Putin que la dissidència de la seva pròpia gent”, ha expressat a X. Davant els fets, la dirigent alemanya ha fet una crida a la “unió” per “salvaguardar la llibertat i la seguretat d’aquells que s’atreveixen a enfrontar-se a l’autocràcia”.
En la mateixa línia, l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha reconegut la seva “commoció” després d’escoltar la notícia i ha definit Navalni com una persona “molt valenta que va dedicar la seva vida a salvar l’honor de Rússia, donant esperança als demòcrates i a la societat civil”. “A l’espera de més informació, siguem clars; això és responsabilitat exclusiva de Putin”, ha denunciat.
Reaccions dels estats membres
Des dels estats membres, figures com el primer ministre belga, Alexander de Croo, han subratllat que la mort de Navalni posa de manifest la necessitat que té la UE de “continuar donant suport a Ucraïna” i que Rússia “no prevaldrà”. “Els nostres pensaments estan amb la família i els amics de Navalni i tots els valents presos polítics russos”, ha escrit.
En la mateixa línia, el canceller alemany, Olaf Scholz, ha assegurat que la mort de l’opositor “mostra un cop més com Rússia ha canviat i en quin tipus de règim s’ha convertit”. “Estoc profundament dolgut per la mort de Navalni, una persona que va defensar la democràcia i la llibertat al seu país i que aparentment ha pagat amb la seva vida la seva valentia”, ha afegit.
La primera ministra de Letònia, Evika Silina, ha criticat les pràctiques del règim de Putin “d’empresonar i ara torturar fins a la mort un dels símbols de la democràcia a Rússia” i ha exigit a Moscou que “deixi de reprimir l’oposició política i alliberi tots els presos polítics”.
També s’ha mostrat contundent el president de Lituània, Gitanas Nauseda, qui ha assenyalat que Navalni “no ha mort a la presó, sinó que ha estat assassinat per la brutalitat del Kremlin i el seu objectiu de silenciar l’oposició a qualsevol preu”. “El règim de Rússia ha d’afrontar les conseqüències i ha de ser portat davant la justícia”, ha reblat.
Des de Suècia, el primer ministre Ulf Kristersson també ha responsabilitzat Moscou i Putin de la mort de Navalni i ha apuntat que es tracta “d’una terrible notícia”.
El Consell d’Europa demana una investigació
En un comunicat publicat aquest mateix divendres, el Consell d’Europa ha demanat a les autoritats russes que posin en marxa “una investigació immediata i profunda en línia amb les seves obligacions internacionals” per esclarir els fets al voltant de la mort de Navalni.
Per la seva secretària general, Marija Pejcinovic Buric, “el tràgic destí de Navalni no es pot separar de la terrible experiència de violacions de drets humans als quals s’ha enfrontat, inclòs un atemptat contra la seva vida ara fa tres anys, així com el seu empresonament injust i la seva detenció en condicions humanes i degradants”. “Lamentablement, els tocs d’atenció del Consell d’Europa perquè Rússia l’alliberés basant-se en les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans no van ser atesos”, ha manifestat.
En aquest sentit, Buric ha assenyalat que la notícia “és un clar recordatori de l’absolut menysteniment que té Rússia pels drets humans dels seus propis ciutadans” i “un testimoni de l’alt preu que suposa defensar els valors dels drets humans, la democràcia i l’estat de dret”.
