La Unió Europea arrenca un any electoral clau per determinar el pes de l’extrema dreta al bloc comunitari i el futur de l’aliança tradicional entre populars, socialdemòcrates i liberals a Brussel·les. En les eleccions europees de juny els ultres busquen guanyar terreny ideològic als moderats aprofitant que l’esquerra es troba en hores baixes. El centredreta manté el poder a la majoria de capitals, però l’entrada de l’extrema dreta en alguns governs destacats com el d’Itàlia o Finlàndia i el seu avanç electoral als Països Baixos situen aquest corrent polític al centre de totes les mirades de cara a la campanya dels pròxims mesos. S’espera que la immigració, el canvi climàtic i la política exterior centrin el debat electoral.
“Si els comicis del 2019 van determinar la fi de la gran coalició que, des dels orígens del Parlament Europeu, havia garantit a socialdemòcrates i democratacristians una majoria d’escons al ple d’Estrasburg, ara el gran interrogant és saber on quedaran els límits de la dretització de la UE”, apuntava recentment l’analista Carme Colomina en una publicació al CIDOB.
I és que la dreta ha guanyat terreny a l’esquerra a Europa des del 2019. El centredreta controla 10 capitals de les 27 que hi ha al bloc comunitari, si bé la seva influència és més gran si es tenen en compte els 8 executius de centre o les grans coalicions. En canvi, només hi ha dos governs d’esquerra a la UE (Espanya i Portugal) i un d’ells està en funcions. La socialdemocràcia i els ecologistes es consolen amb quatre coalicions de centreesquerra que hi ha a la UE, la més important a Alemanya, on governen amb els liberals. El 2019 l’esquerra tenia 3 governs i estava en fins a sis coalicions.
Tot i que ara només lidera dos executius a la UE (Itàlia i Hongria), l’extrema dreta ha fet avenços en la seva normalització institucional entrant en coalicions de govern com la de Finlàndia. L’antieuropeista Llei i Justícia ha perdut el poder a Polònia, però la victòria del xenòfob Geert Wilders als Països Baixos continua donant esperança a una ultradreta que busca reforçar una imatge menys radical en les formes amb figures com el jove candidat de Marine Le Pen a les eleccions europees, Jordan Bardella.
Els experts també avisen de l’apropament a la retòrica i les tesis ultres entre la dreta, i més enllà de l’espectre polític. “Gairebé tots els principals polítics europeus, en diferents graus, han adoptat i ampliat les opinions racistes, xenòfobes, antiimmigratòries i islamòfobes de Wilders, Le Pen i l’hongarès Viktor Orbán”, comenta Shada Islam en un article al digital ‘Hyphen’.
“Els vots per al Partit de la Llibertat als Països Baixos assenyalen la continuació de l’extrema dreta en la política europea i podrien posar en perill encara més la posició unificada de la UE davant Ucraïna”, deia la investigadora del Chatham House Armida van Rij en una publicació recent.
L’opció política que votin els europeus definirà com s’encaren els principals reptes del bloc. Geopolítics com els conflictes a Ucraïna i l’Orient Pròxim; interns com l’ampliació a l’est; econòmics com la frenada del creixement o climàtics com l’avenç de la transformació verda.
Majories actuals al PE
Al Parlament Europeu hi ha una majoria formada pel Partit Popular Europeu, l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates i Renovar Europa. Amb el consens de les capitals, aquestes tres forces polítiques van pactar l’actual executiu europeu dirigit per la democratacristiana alemanya Ursula von der Leyen.
Els tres grups van començar la legislatura amb una majoria de 444 eurodiputats dels 751 que es van repartir en les eleccions del 2019. Les anades i vingudes de la política europea -el Brexit o la sortida dels eurodiputats d’Orbán del PPE- han canviat lleugerament les aritmètiques parlamentàries sense modificar significativament el pes de la coalició de govern a l’Eurocambra: 419 escons dels 703 actuals.
Enquestes a cinc mesos de les eleccions
A cinc mesos dels comicis comunitaris, les enquestes continuen donant una majoria suficient a la coalició de govern actual. Ara bé, l’extrema dreta els hi trepitja els talons i, fins i tot, es podria convertir en tercera força a l’Eurocambra.
Segons les últimes projeccions de l’agregador de sondejos Europe Elects, les tres grans famílies polítiques es quedarien amb una majoria una mica més justa: 405 dels 720 eurodiputats que s’escolliran per a la legislatura 2024-2029. Hi haurà 18 escons més en joc, però el PPE només en guanyaria 2 i els socialdemòcrates un. En canvi, el grup liberal liderat pel partit d’Emmanuel Macron perdria fins a setze eurodiputats i deixaria de ser la tercera força a la cambra. Una posició que guanyaria el grup ultra de Le Pen.
L’espai a la dreta del PPE s’eixamplarà considerablement, segons els bons pronòstics que vaticinen les enquestes per a Fratelli d’Italia, Rassemblement National, Alternativa per Alemanya i el Partit de la Llibertat de Wilders. Amb 93 escons, els ultres d’Identitat i Democràcia (ID) passarien de la sisena plaça actual a la tercera. També els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les seves sigles en anglès) millorarien resultats i obtindrien 81 eurodiputats.
Amb els 11 eurodiputats que pronostiquen per al Fidesz, el partit de Viktor Orbán, els grups d’extrema dreta podrien formar una majoria amb el PPE, tot i que per la mínima.
Les enquestes pronostiquen una gran patacada dels ecologistes, que perdrien fins a 22 eurodiputats i baixarien a la setena posició (49 escons), inclús per darrere de l’eclèctic grup dels no inscrits (50). El Grup de l’Esquerra en perdria dos i es quedaria amb 36 eurodiputats. Per tant, una coalició d’esquerres o gran coalició amb els liberals no seria possible.
A l’espera dels candidats
A partir del 2014 es va intentar utilitzar un sistema informal de candidats principals dels grans partits europeus per liderar la Comissió Europea, l’anomenat spitzenkandidat. Només va funcionar amb Jean-Claude Juncker, ja que en aquest darrer mandat es va triar com a presidenta de la CE a Ursula von der Leyen, que no s’havia presentat a les eleccions.
Excepte l’ECR i ID, s’espera que la majoria de partits polítics europeus escullin els pròxims mesos un candidat principal per concórrer. L’Aliança Lliure Europea (ALE o EFA, per les seves sigles en anglès) ja ha ratificat la candidatura conjunta de l’exconseller d’Afers Exteriors i membre d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Raül Romeva, i Maylis Rosberg, de la minoria danesa, per presidir la CE.
