El govern espanyol proposarà al Consell de Política Fiscal i Financera de dimecres la condonació de 83.252 milions d’euros de deute de totes les comunitats autònomes de règim comú. Així ho ha anunciat la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en roda de premsa després de l’acord assolit amb ERC. Segons Montero, la condonació és una “mesura clarament positiva i generosa” que no té precedents i que “reforça l’estat del benestar”, perquè ajuda a sanejar els comptes dels territoris, aplana el seu accés als mercats per finançar-se i permet que destinin més diners a educació, sanitat i serveis socials.
Segons Montero, la condonació “encaixa a la perfecció” amb la política que el govern de Pedro Sánchez ha desplegat des del 2018, en què ha destinat a les comunitats autònomes 300.000 milions d’euros més que durant els mandats de Rajoy.
“Amb menys deute hi ha menys interessos a pagar i més recursos per a l’estat del benestar”, ha dit, perquè “permet a les comunitats autònomes igualment reduir la seva ràtio de deute i sanejar els comptes públics”, i per tant les dota de “més autonomia financera”.
La vicepresidenta ha afirmat que amb la mesura l’executiu prova de “corregir” el “sobreendeutament” que van assumir les comunitats durant el mandat del PP.
“Partim d’una premissa clara: reconèixer que la resposta que es va donar a l’anterior crisi financera per part del govern del PP no va ser l’adequada i va suposar un fort deteriorament dels comptes de les comunitats autònomes, que es van veure obligades a sobreendeutar-se amb mecanismes com el FLA i sotmetre’s a retallades fortes”.
La condonació s’aprovarà dimecres vinent al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que reuneix l’executiu i els governs autonòmics, i on el Ministeri d’Hisenda té majoria.
Els territoris governats pels populars ja han acordat una postura comuna contrària a la condonació. Montero ha advertit que seria “molt difícil” que la ciutadania entengués un “no” dels populars a “una mesura clarament positiva i generosa”.
Per preparar la cita de dimecres, Hisenda ha enviat a tots els territoris la metodologia amb què l’Estat assumeix aquest deute. Segons Montero, es tracta d’un sistema “objectiu, transparent, de caràcter tècnic i igual per a tots”.
Segons aquesta metodologia, el 75% de la condonació del deute es reparteix en funció de ‘població ajustada’ a cada comunitat, de manera que els territoris veuen desaparèixer de mitjana el 19% del seu deute amb l’Estat el 31 de desembre del 2023.
Però per “evitar sentiments de greuge” de territoris que tenen altres condicionants, l’executiu estableix més fases de condonació per a les comunitats que no arribarien al 19% amb el criteri de població.
Per això, Hisenda estableix dos ajustaments. El primer és la condonació per ‘habitant ajustat’, un mecanisme que beneficia el País Valencià amb 2,284 euros per habitant.
En segon lloc, crea una nova condonació per a les comunitats que han rebut un finançament inferior a la mitjana, com en el cas de Catalunya. Per a aquestes comunitats Hisenda eleva la condonació al nivell del País Valencià.
I, en tercer lloc, segons Montero, es crea una ‘condonació addicional’ a comunitats que han mantingut el seu tram de l’IRPF per sobre la mitjana. Disposaran d’una condonació addicional del 10%. També és el cas de Catalunya. Per a les que es troben per sota la mitjana la condonació addicional és del 5%.
Andalusia i Catalunya, els territoris que eliminen més deute
Segons les dades que ha fet públiques Hisenda, Andalusia i Catalunya són els territoris que alliberen una quantitat de deute superior. En el cas d’Andalusia són 18.791 milions d’euros. En el de Catalunya 17.104 milions. En el cas del País Valencià són 11.210 milions, i en el de Madrid són 8.644 milions.
