La Taula de Consens del Delta de l’Ebre adverteix a la Generalitat i l’Estat que s’ha entrat en temps de descompte per fer actuacions preventives aquesta tardor que evitin més inundacions i més regressió amb les llevantades habituals de l’hivern, que són cada cop més violentes. Les obres preventives que es van comprometre a fer haurien de començar abans del desembre o no es podran executar –al març ja no es poden fer moviments de terres amb medis terrestres perquè afecta la nidificació d’espècies protegides-. També han anunciat que presentaran una queixa a la Comissió Europea (CE) per la manca d’actuacions al Delta. S’ha iniciat la recollida d’adhesions i comptem amb el suport del Síndic de Greuges i la Defensora del Poble de la UE.
A la Taula del Consens del Delta se li acaba la paciència i tem que les actuacions preventives que es va comprometre a fer l’Estat aquesta tardor no arribin a temps. Tot i que celebren que les reunions i comunicacions entre el Ministeri de Transició Ecològica i la Conselleria d’Acció Climàtica siguin “fluides” des del mes d’agost, els arriba informació contradictòria sobre l’execució d’aquests moviments de sorres. Insisteixen que aquest hivern es produiran “amb tota certesa” més trencaments dels istmes, inundacions i s’agreujarà la regressió si no s’actua aviat. Estan preocupats per la “falta de concreció efectiva en el temps” d’aquestes actuacions, que no saben si es faran, però que si no es fan, alerten que el Delta tornarà a “ser notícia a tots els mitjans de comunicació europeus”.
La direcció general de Costes de l’Estat va presentar el projecte abans de l’estiu, però la Generalitat ha recomanat que inclogui una anàlisi d’impacte ambiental. La inversió prevista és de 4 milions d’euros i amb un termini d’execució de 4 mesos. Com ha explicat Rafa Sánchez, director tècnic de la Taula del Delta, aquest impacte ambiental no seria necessari si s’interpreta com una obra “necessària” per protegir l’espai, inclòs en la Xarxa Natura 2000. És aquesta discussió la que les dues administracions han resolt que, “per prudència”, es faria una declaració d’impacte ambiental simplificada, però el procediment està pendent i no se sap si s’arribarà a temps per actuar aquesta tardor i hivern. Per respectar la nidificació de les espècies protegides, s’ha de començar com a màxim al desembre.
Per resoldre-ho, la Taula ha demanat una reunió a tres bandes, que esperen que es convoqui aviat. Xavier Curto, portaveu de l’entitat, ha recordat que el punt 6.2 de la directiva de Xarxa Natura 2000 preveu obres preventives si hi ha riscos per als espais protegits. “Per moure la Mona Lisa de lloc, com a exemple, segur que hi ha uns protocols que deu començar amb firma del director de la sala i deu acabar amb la del ministre de Cultura, i deu ser un protocol que deu durar mesos, però si hi ha un risc de terratrèmol a París, la mouen. Aquí estem igual”, ha apuntat.
Projectes a mitjà i llarg termini
Als governs català i espanyol, l’entitat també els retreu que enguany no hagin iniciat els tràmits de projectes que inclou el Pla Delta per prevenir i revertir la regressió i subsidència de la plana deltaica a mitjà i llarg termini. Es tracta dels projectes per moure sorres amb dragues terrestres i dragues marines (per executar l’any 2022 i l’any 2023), o perquè la mobilització de sediments del riu Ebre s’estigui fent d’aquí cinc o deu anys.
La Taula ha demanat a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que “passi a l’acció” en el projecte de sediments perquè el Pla Hidrològic de la conca ebrenca ja recull “un bon grapat d’estudis” per aplicar a mitjana o gran escala, sense esperar modelitzacions matemàtiques. “Que es faci efectiva una primera baixada de sediments encara que siguin llims i graves en petites quantitats, però que entenem que ja hi ha prou coneixement perquè es produeixi aquesta acció”, ha demanat Curto. També s’està esperant una batimetria marítima completa per qualificar i quantificar les sorres del litoral deltaic que l’Estat preveu executar a finals d’enguany.
L’entitat ha proposat al Govern que la partida de 6 milions d’euros que té reservada per al delta de l’Ebre es destini a algun d’aquests projectes o a la redacció del Pla Xarxa Natura 2000, “que resoldria molts maldecaps”, però que ha quedat supeditada a la creació de l’Agència de la Natura.
Descontents amb els plans de protecció
A més d’aquest pla, s’estan revisant altres règims jurídics de protecció de l’espai, com el Pla Hidrològic de l’Ebre, el Pla de Riscos d’Inundació o el Pla de Protecció del Delta que enllesteix el Ministeri. Del “silenci prudencial”, la Taula de Consens ha passat a mostrar el seu descontentament amb aquests instruments “fonamentals” de protecció. “El Delta té un règim jurídic de protecció extraordinari, però els instruments no funcionen. En aquests processos de revisió estem molt atents i fent aportacions, però no ens agrada el que ens ha arribat”, ha advertit Sánchez. “Per això iniciem la via europea, per exposar la situació del Delta respecte a l’obligació de les administracions de protegir aquest espai”, ha afegit.
Queixa a la CE
La Taula de Consens ha iniciat una recollida d’adhesions per presentar una queixa formal a la Comissió Europea per la manca d’actuacions al delta de l’Ebre. En necessiten 300 per iniciar el procés, que esperen superar “amb escreix” i abans del termini, i s’ha estat treballant “de manera discreta” amb el Síndic de Greuges i amb la Defensora del Poble de la UE, “que ha fet els contactes pertinents dins de la CE”.
A més a més, “per remoure la ciutadania”, es reprendran les xarrades als municipis del territori, on s’exposarà el Pla Delta que van quedar suspeses per la covid. La Taula de Consens insisteix que cal canviar les actuacions d’emergència per treballar en la prevenció i fins i tot recuperació d’espais amb molta regressió com la zona de la Marquesa o l’Illa de Buda. “Necessitem anar més enllà”, ha dit el director tècnic.
