Continua endavant la suposada renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tot i que de renovació no en tingui pràcticament res. El passat mes de juny, el PSOE i el PP van tancar un acord per a desencallar l’elecció de la cúpula judicial a Espanya, bloquejada des de feia cinc anys pels populars, així com per a reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, i nomenar un nou magistrat del Constitucional.
El pacte, però, obre la porta al fet que formin part del CGPJ la dona de Pablo Llarena,e jutge instructor de les causes del Procés i l’1-O, o el jutge Pablo Lucas Murillo de la Cueva, que va autoritzar l’espionatge a l’independentisme, entre altres. Precisament, aquest darrer també és el candidat proposat pel PP i els conservadors com a president dels vocals del CGPJ.
La proposta del jutge Lucas Murillo no ha passat desapercebuda per a la formació independentista de Junts per Catalunya. De fet, el secretari general del partit, Jordi Turull, ha assenyalat a través de Twitter que el magistrat, a banda d’haver aprovat l’espionatge d’Estat als polítics independentistes, és “el candidat ideal per acabar de desballestar l’estat de dret… i continuar tirant pel dret que és el que volen”.
El jutge que va autoritzar l’espionatge
a l’independentisme.Efectivament, és el candidat ideal per acabar de desballestar l’estat de dret… i continuar tirant pel dret que és el que volen. https://t.co/KuIWhFXxzL
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) August 19, 2024
Pablo Lucas, el responsable de l’espionatge a Aragonès i altres polítics independentistes
El magistrat del Suprem Pablo Lucas va ser qui va autoritzar el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) a espiar amb el programari ‘Pegasus’ a Pere Aragonès i altres polítics independentistes catalans. L’aleshores directora del CNI, Paz Esteban, havia presentat Aragonès com a coordinador dels CDR davant el magistrat del Suprem per tal de sol·licitar permís per a espiar-lo, i aquest va autoritzar l’espionatge entre el juliol del 2019 i el març del 2020, tot i que un informe de la defensa d’Aragonès prova que les punxades telefòniques van allargar-se més del que s’havia autoritzat. El jutge, però, mai ha respost judicialment per aquest cas d’espionatge d’Estat que clarament vulnera els drets fonamentals dels polítics independentistes.
