La Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha obert una actuació d’ofici pel cas del veí de Sants que es va suïcidar quan era a punt de ser desnonat. En una entrevista a l’ACN, considera que el cas és molt greu i afirma que s’han de revisar protocols. Vol conèixer més en detall la implicació de l’Ajuntament de Barcelona i els Serveis Socials i què ha passat perquè no s’hagi evitat la tragèdia. En relació al suïcidi d’una alumna del Pare Manyanet de Sant Andreu, Vilà es mostra prudent sobre el cas però apunta que el 2019 ja van rebre queixes d’assetjament de famílies del centre i van traslladar-les al Consorci d’Educació. A punt d’acabar el segon mandat, augura que la pandèmia deixa una rèmora de problemes “molt greus”.
Assenyala que venen uns anys “complicats” per qui la substitueixi. La situació habitacional a la ciutat, diu, és “difícil” i lamenta que un veí de Sants se suïcidés aquesta setmana quan era a punt de ser desnonat. “El sistema, a partir de la justícia i serveis socials, ha de millorar”, diu.
Segons Vilà, s’han fet coses per millorar la situació de l’accés a l’habitatge a la ciutat i confia que amb la regulació autonòmica els lloguers baixaran. Ara bé, critica que tot i la moratòria vigent dels desnonaments, n’hi ha hagut i han estat “molt tràgics”.
Per una banda, destaca que ningú s’ha quedat al carrer perquè des del consistori es busca una alternativa habitacional i tant entitats com veïns han “ajudat molt”. Però, de l’altra, es mostra crítica amb les pensions, perquè “no són adequades i són cares”. En aquest sentit, creu que es podria valorar pagar a la família el lloguer que no pugui assumir, perquè és més factible i sostenible, fins que es trobi un pis alternatiu.
A la sindicatura, assegura, han rebut queixes molt concretes pels desnonaments per no complir amb els crèdits hipotecaris fa uns anys i ara un dels problemes que situa té a veure amb els lloguers i els fons voltor.
“Hem tingut casos de veïns i habitatges sencers que han vingut i ens han portat la queixa perquè els volen treure de mala manera”, afirma. Moltes vegades, precisa, es tracta de persones grans que ja estaven en precari i ho seguiran estan més.
‘Bullying’ i escoles
Preguntada per l’escola Manyanet de Sant Andreu, Vilà explica que van rebre dues queixes relacionades amb el centre per part de dues famílies. Va ser l’any 2019. En tots dos casos, d’un nen i una nena, es queixaven que companys dels fills els pegaven i els insultaven. Davant d’això, la Sindicatura va alertar el Consorci d’Educació de Barcelona, on l’Ajuntament hi té un pes del 40% i la Generalitat d’un 60%.
“Ens van dir que hi havia un protocol que el tenien totes les escoles i que investigarien si s’havia seguit i què havia passat”, comenta. Des de la mateixa Sindicatura van revisar el protocol, que afirma que era “correcte”. “Però clar, s’havia de posar en marxa”, afegeix. Amb tot, es mostra prudent amb el cas de la noia d’aquest centre que es va suïcidar fa uns dies i la relació que pugui tenir-hi l’escola.
També relacionat amb l’àmbit educatiu, creu que l’administració s’ha de “posar les piles” en relació a les preinscripcions escolars. Sobre el cas explicat per l’ACN de famílies de Nou Barris amb centres assignats a més d’una hora de casa, diu que les famílies han d’estar ben informades i no “perdre el temps en anar amunt i avall”. “Una hora d’anada i una altra de tornada és molt”, indica.
Institució
Formalment Vilà acaba el mandat al setembre. Ha exercit com a Síndica amb tres alcaldies diferents -Hereu, Trias i Colau- i és la segona persona en el càrrec, ocupat per primera vegada per Pilar Malla. El balanç que fa de tots aquests anys és bo, si bé admet que hi ha casos que no estan a les seves mans perquè depenen del Síndic de Greuges o el Defensor del Pueblo.
“Jo el que he intentat des del primer moment i crec q ho hem aconseguit és que les persones se sentissin, primer de tot, escoltades”, assegura.
Entre les coses que s’han aconseguit, menciona que el 010 sigui ara un telèfon d’atenció gratuïta, millores en la T-16, o la feina en relació als clubs de fumadors de cànnabis. Entre les matèries que ara té sobre la taula hi ha, per exemple, que els parcs infantils de la ciutat estiguin condicionats per a infants amb mobilitat reduïda. També està demanant que s’elabori un reglament “seriós” per al servei d’atenció domiciliària perquè, assegura, han rebut “moltes queixes”.
Per altra banda, apunta a la T-Mobilitat com un tema pendent que si s’hagués posat en marxa hauria evitat problemes, per exemple, viscuts durant la pandèmia
Reconeix que en una ciutat tan gran com Barcelona queda camí per recórrer i donar a conèixer la institució a la ciutadania però té el convenciment que qui ha necessitat la seva ajuda l’ha trobada. A més, celebra que des de les mateixes dependències municipals, com els serveis socials, s’enviï a persones a la Sindicatura per fer constar la seva queixa.
Sense una ordenança de convivència actualitzada
Després d’una dècada en el càrrec, reconeix que li hauria agradat plegar amb una ordenança de convivència actualitzada i a favor dels col·lectius menys afavorits, com ara els sensellar. Explica, per exemple, que tot i que ara ja no se’ls multa, el text de l’ordenança preveu sancions per a les persones que dormen a l’espai públic.
“M’hauria agradat que aquesta ordenança, en la qual hi vam treballar i fer moltes propostes, s’hagués pogut canviar”, confessa. Per això, espera que la persona que la rellevi ho aconsegueixi.
Relleu
Després d’aquests anys, destaca que és important que la persona que la rellevi conegui bé la ciutat, tingui empatia i conegui la maquinària de l’administració. Amb 77 anys, Vilà té ara ganes de tornar del món d’on venia: el social. “Segurament tornaré a una entitat on ja vaig estar i en sóc fundadora: la Fundació Oncolliga”, diu. D’altra banda, també creu que li agradaria integrar-se en algun moviment feminista.
