La fiscalia ha demanat sis anys de presó, 21 anys d’inhabilitació per a càrrec públic i 144.000 euros de multa per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per un delicte continuat de prevaricació i un altre de falsedat en document públic amb l’agreujant de prevaler-se del seu caràcter públic. L’acusa d’haver adjudicar directament i de forma irregular a un amic seu informàtic 18 contractes menors quan ella dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per valor de més de 300.000 euros. En canvi, no l’acusa de malversació de fons públics perquè no veu provat que es pagués un sobrepreu pels treballs realitzats. A l’informàtic li demana la mateixa pena de presó i d’inhabilitació i la meitat de multa, 72.000 euros.
En un escrit de 13 pàgines presentat aquest dijous a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), les fiscals Assumpta Pujol i Teresa Duerto, de la Fiscalia Superior de Catalunya assumeixen gairebé completament la tesi del magistrat instructor. Així, expliquen que Borràs va ser nomenada directora de la ILC el gener del 2013. Aquell març la junta de govern de l’òrgan va aprovar la creació d’una web, unificar en un sol espai totes les activitats organitzades o subvencionades per la ILC i publicitar les activitats a Facebook i Twitter.
Segons la fiscalia, com a directora de la ILC, Borràs va encarregar al seu amic, Isaías H.F., l’elaboració de la web i el seu manteniment, i el va presentar al personal de l’entitat com el responsable de la pàgina. Isaías H.F. feia de professor en el màster i postgrau que dirigia Borràs a la UB i també era membre del grup d’investigació en estudis literaris i tecnologia digital Hermeneia, que també dirigia Borràs.
Entre el març del 2013 i el febrer del 2017 la ILC va adjudicar, per mitjà de la seva directora, 18 contractes menors, inferiors a 18.000 euros més IVA, que en total van sumar 335.700 euros amb IVA inclòs. “Per tal d’oferir una aparença fingida de respecte pels principis de publicitat i pública concurrència, i d’ocultar la seva actuació il·lícita, Borràs i Isaías H.F. van pactar que en cadascun d’aquests expedients aportarien tres pressupostos a nom de proveïdors diferents, dos dels quals no eren ofertes reals sinó pressupostos ‘comparsa’ elaborats fal·laçment pels acusats Isaías H.F., Laura Borràs i Andreu P.M., amb el propòsit de simular que l’adjudicació es feia al millor licitador, encobrir que l’adjudicatari real de tots ells era Isaías H.F. i emmascarar el fraccionament il·legal d’aquests contractes.
El tercer acusat, Andreu P.M., segons la fiscalia, coneixia aquestes irregularitats i va “acceptar elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de l’empresa APMGC&CE, de la qual era administrador únic, i va confeccionar fal·laçment aquests documents seguint les indicacions d’Isaías H.F.”. Les ofertes presentades per aquest empresari, segons la fiscalia, eren per fer de ‘comparsa’ o per guanyar el concurs, tot i que finalment el treball i els diners fossin per a Isaías H.F.. Altres ofertes ‘comparsa’ van ser presentades en nom d’altres empreses, cooperatives o autònoms, algunes de les quals elaborades directament per Borràs o el seu amic sense el consentiment dels afectats.
La fiscalia detalla els 18 contractes menors sospitosos, amb el seu objecte, els tres pressupostos presentats, amb data, proveïdor i import, la proposta guanyadora i l’import i data del pagament al proveïdor. Els contractes s’agrupen en sis categories: creació i desenvolupament del portal web de la ILC, web dedicat a l’Any Joan Vinyoli, plataforma virtual ‘Què llegeixes?’, web de l’any literari Ramon Llull, web dels 30 anys de la publicació de ‘Pedra de tartera’, de Maria Barbal, i creació manteniment del web de l’any Bertrana.
Al tercer acusat la fiscalia li demana tres de presó, deu d’inhabilitació i 30.000 euros de multa. A cap dels tres els acusa de malversació ni frau administratiu, com apuntava el TSJC. En canvi, demana el sobreseïment provisional de la causa per a un empleat de la ILC investigat per col·laborar en l’elaboració dels pressupostos ficticis, però que va culpar a Borràs de tot. El ministeri públic diu que no hi ha proves que col·laborés en l’entramat.
