Els candidats al 12-M tornen a posar sobre la taula la necessitat d’un millor finançament en el debat de Rac 1 i La Vanguardia. Amb retrets i matisos que els separen, PP, Comuns, ERC, PSC i Junts s’han compromès a treballar-hi. Vox i Cs, en canvi, els han criticat l’herència dels diferents governs a Catalunya i l’Estat, mentre que la CUP demana als partits independentistes passar pàgina i parlar d’autodeterminació. En aquest sentit, la possibilitat d’un nou referèndum ha estat novament un espai de fricció. En el bloc de pactes, Salvador Illa, ha “descartat” el suport del PP per esdevenir president, mentre Josep Rull insisteix en la necessitat d’un acord de forces sobiranistes, i Pere Aragonès fia l’acord al programa de govern.
Albiach ha defensat que el seu és l’únic partit que “no s’ha mogut de pantalla” en relació al referèndum, però ha avisat que mentre aquest no sigui possible s’ha de seguir treballant per millorar l’autogovern i per un sistema de finançament “just” que superi “la barbaritat i l’anomalia” que es viu actualment.
També des del PP, Alejandro Fernández ha dit que es vol treballar per millorar el finançament català, i ha recordat que dels tres acords que s’han fet amb l’Estat al llarg dels anys, dos han estat amb governs liderats pels populars. Fernández ha defensat el PP com un partit que “arriba a acords” però demana respecte per part dels independentistes.
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha afirmat que defensar Catalunya i un millor finançament és una “obligació”, malgrat això impliqui “molestar” a la Moncloa, en un dard directe al candidat socialista, Salvador Illa, que l’ha respost dient que sempre defensa els interessos que li encomana la ciutadania, si bé no amaga que és partidari de la “col·laboració”.
Al mateix, temps, Illa ha tornat a prometre un consorci tributari amb l’Estat per recaptar impostos. Amb tot ha insistit que la prioritat ha de ser “desplegar i aplicar” les eines que hi ha a l’abast per oferir uns millors serveis públics a la ciutadania. La resta de candidats, però, veuen aquestes promeses amb recel.
Des de Junts, el número 3 per Barcelona, Josep Rull, ha afirmat que Illa no és creïble i ha assegurat que els incompliments de l’Estat amb Catalunya són “la metàfora més descarnada” de la situació d’infrafinançament que es viu actualment. Rull ha dit que és una “prioritat immediata” resoldre-ho.
El debat sobre el sistema de finançament s’ha encavalcat també amb el d’un possible nou referèndum, que ha estat punt de fricció entre els diferents candidats. A la banda constitucionalista, els més durs han estat Cs, que ha cridat a “detenir” l’independentisme, i Vox, que ha acusat els partits sobiranistes de portar la societat a la “ruptura”.
Entre els partits independentistes, Rull ha fet una crida a “refer la unitat” per poder culminar el ‘procés’, mentre Aragonés li ha retret que abandonessin el Govern. El candidat d’ERC ha afirmat que el més rellevat d’un eventual nou referèndum és que sigui “aplicable” i ha fet una crida a la negociació i el diàleg. La candidata de la CUP, Laia Estrada, per la seva banda, els ha retret els pactes amb el PSC.
Illa “descarta” ser president amb els vots del PP
La política de pactes ha centrat el tram final d’aquest primer debat en què els candidats han aprofitat per apuntar les suposades contradiccions dels contrincants. Josep Rull ha recordat que el PSC va acceptar els vots del PP per fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. L’objectiu, segons Rull, era impedir que la capital catalana tingués un alcalde independentista com Xavier Trias. També el candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha volgut preguntar a Illa sobre la possibilitat que acabi essent president de la Generalitat amb els vots del PP.
En resposta a la pregunta directa d’Aragonès, Illa ha “descartat” explícitament “ser president de la Generalitat de Catalunya” amb el PP, però “no descarta” assolir “acords puntuals” amb el PP en qüestions com, per exemple, el pacte per la llengua. “Si vostè es refereix a si jo faré govern amb els vots del PP, la resposta és que no”, ha sentenciat després d’assegurar que la seva preferència són acords amb “formacions socialdemòcrates”.
No ho veu igual Alejandro Fernández, que –malgrat les crítiques de Vox i de Cs- no ha descartat aquest suport. Ha afirmat que la prioritat del PP és posar punt i final al procés i que les seus protagonistes se’n vagin a l’oposició. “Cal tancar la pitjor etapa de la història recent e Catalunya”, ha dit.
Aragonès, per la seva banda, ha fiat els acords als programes de govern de les formacions i ha recordat els eixos per construir un govern són el referèndum, un finançament singular i la defensa de l’estat del benestar i la llengua catalana. I Josep Rull ha insistit que l’aspiració de Junts és que “el bloc sobiranista tingui majoria i fer-la operativa”, perquè “hem estat capaços d’avançar com a país quan hi ha hagut consens”. “No podem tornar a fracassar col·lectivament”, ha sentenciat.
La candidata dels comuns, Jessica Albiach, ha apostat per un govern progressista sense parlar de la fórmula, i ha demanat a ERC i PSC que “no pactin” amb junts. La de la CUP, Laia Estrada, ha afirmat que “mai” ha tancat la porta a un govern, però no per una “pagueta o interessos de partit”.
Carrizosa ha afirmat que serà “lleial” al constitucionalisme i no donarà suport a cap formació que assoleixi pactes amb el separatisme, i Garriga ha afirmat que “només Vox” pot salvar Espanya.
L’oposició ataca la gestió d’Aragonès
Habitatge, sanitat, seguretat i educació han estat algunes de les qüestions que han enfrontat els representants de les formacions polítiques en el bloc dedicat a la gestió. El candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha retret a l’oposició –i especialment als comuns, que segons ha dit van prioritzar els “interessos electorals” de manera “incomprensible”- que no li aprovés els pressupostos, fet que va precedir a la convocatòria electoral. El president ha assegurat que la seva ha estat l’etapa de la “reversió” de les retallades.
Un criteri diametralment oposat al que ha expressat el candidat del PSC, Salvador Illa, que considera que en els últims 10 anys Catalunya “no ha anat bé”. Ha posat com a exemple la manca d’infraestructures per afrontar la sequera i un increment de la delinqüència. El representant de Junts, Josep Rull, també ha fet referència a aquest suposat augment de la delinqüència i als casos de reincidència des de “l’absoluta impunitat”, per això ha insistit que la Generalitat ha de tenir la competència sobre la gestió de la immigració.
El candidat de Vox, Ignacio Garriga, ha aprofitat el debat per denunciar unes “polítiques” que “han convertit” Catalunya en “la regió amb més immigrants il·legals”, fet que –segons ha afirmat- “ha disparat la inseguretat” gràcies a “l’efecte crida del separatisme”. I el de Cs, Carlos Carrizosa, ha repetit que el “separatisme” ha “estat robant” els Ciutadans.
Comuns i CUP retreuen a Aragonès el Hard Rock
Albiach i Estrada han criticat el govern d’Aragonès per manca d’ambició en polítiques sobre habitatge, sanitat, educació i transició ecològica. La candidata dels comuns ha respost Aragonès recordant que els comuns van negar el suport als pressupostos perquè ERC mantenia un projecte del Hard Rock que “només el 16% dels catalans defensen”. Estrada ha coincidit en aquest punt i ha acusat Aragonès d’haver “mentit” a la seva pròpia militància sobre el macro-projecte.
Rull també ha acusat Salvador Illa de tenir una política de cessió de decisions a Madrid en casos com la sanitat o l’Aeroport del Prat, i ha apostat per un “canvi radical d’actitud” a la Generalitat, perquè calen “competències”.
Models contraposats sobre habitatge
Els grups també han xocat per l’habitatge. Aragonès ha promès 1.000 milions anuals en habitatge social, mentre que Albiach ha demanat una llei “antiespeculació” que gravi amb un 30% dels pisos que no siguin primera residència. Laia Estrada ha insistit que en habitatge cal “fer zero desnonaments” i una llei d’habitatge per regular els lloguers de manera indefinida.
Per contra, el candidat del PP, Alejandro Fernández, ha afirmat que el topall al preu del lloguer forma part de les “polítiques delirants” que va impulsar Ada Colau, perquè “planificar urbanísticament com si estiguéssim a la Romania de Ceausescu, fracassa estrepitosament”. Josep Rull també ha afirmat que la regulació que defensa la CUP provoca un increment de preus i impedeix que les classes mitjanes puguin accedir-hi.
