El Tribunal Suprem (TS) ha acordat arxivar els recursos contra els indults de Carme Forcadell, Joaquim Forn i Josep Rull que en el seu moment van presentar els partits de Cs i el PP, així com l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Els magistrats del Suprem consideren que, arran de la reforma del Codi Penal pactada entre el Govern espanyol i ERC, els indults perdut el seu objecte, ja que el delicte aplicat de sedició ha quedat derogat, i les modificacions dels delictes de desordres públics i malversació no són aplicables.
Aquí s’extingeixen els recursos de l’espanyolisme contra alguns dels líders independentistes, i la sala del Suprem ho deixa ben clar, pel fet que ha aplicat el criteri que el mateix tribunal va establir el febrer d’aquest any sobre les conseqüències de la derogació del delicte de sedició aprovada el 22 de desembre del 2022. Els magistrats recorden en el seu escrit que el criteri establert dicta que, un cop derogada la sedició, Forcadell, Rull i Forn només es podrien ser condemnats per un delicte de desobediència, que només es castiga amb multes econòmiques.
L’escrit del Suprem també apunta que, en la mesura que el govern espanyol va indultar la pena de presó, l’acceptació del recurs no afectaria l’extinció de la responsabilitat penal que ja va ser decretada pel govern espanyol. Per tant, segons els jutges, en cas que s’acceptés el recurs del PP, Vox i Cs, continuaria sent “impossible” que Forcadell, Forn i Rull haguessin de complir penes de presó, motiu pel qual consideren que el recurs ha de quedar resolt “per pèrdua d’objecte” i ordenen el seu arxiu.
No obstant això, el Suprem no es posiciona de la mateixa manera respecte als indults a l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, així com els de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Aquests indults, segons estableix el tribunal, “no han perdut el seu objecte” després de la reforma penal ja que segons el mateix criteri marcat pel Suprem, “no queda exclosa per a ells la pena privativa de llibertat per delictes de malversació i desobediència en concurs”, pel que fa als exmembres del Govern, i de “desordres públics” en el cas de Cuixart i Sànchez.
