El Grup d’Estudis de Política Criminal ha proposat eliminar el delicte de sedició del Codi Penal i modificar la rebel·lió amb una reformulació que, per una banda, suposaria una rebaixa de la pena de presó, però que, per l’altra, contindria un nou tipus penal centrat en els “atacs greus a l’ordre constitucional democràtic”.
L’associació de penalistes suggereix així una modificació substancial del delicte de rebel·lió, amb l’objectiu, segons ells, de fer-lo més “modern, molt menys casuista i molt més centrat a evitar la subversió de l’ordre constitucional democràtic”. Apunten que es tractaria, “sobretot”, de casos on hi hagués “insurreccions armades, actes violents o greument intimidatoris encaminats a subvertir l’ordre constitucional”. Amb tot, la seva proposta implica crear una nova categoria per encabir-hi una “sèrie de conductes que no tenen a veure amb l’ordre públic i que també tenen una capacitat de subvertir l’ordre democràtic molt potent”.
Com a compensació per la creació d’aquesta nova categoria, la pena de presó que implica cometre rebel·lió disminuiria, passant dels 30 anys de pena màxima actuals als 10 anys.
Els penalistes sostenen que aquesta modificació podria aplicar-se als fets de 2017 durant el procés independentista, ja que les conductes dels líders polítics es considerarien una “rebel·lió en petit”, i no pas un delicte de sedició. Segons la reformulació proposada, la violència no seria necessària per considerar uns fets com a rebel·lió, i sense aquest element (o intimidació) les penes més baixes serien d’entre 4 i 6 anys de presó.
L’associació de penalistes fa tres anys que treballa en una proposta sobre la reformulació dels delictes contra les institucions de l’Estat. Respecte del delicte de sedició, el grup coincideix en el fet que es tracta d’un delicte “obsolet” i que, en aquest sentit, la posició del PP, que demana augmentar les penes, està “equivocada”. Amb tot, el grup dirigirà la proposta als grups parlamentaris del Congrés.
