La presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, ha admès que al llarg de la vida ha votat els tres partits independentistes (ERC , Junts i CUP) i que ara no milita en cap formació. En una entrevista a ‘Ràdio 4 i La2’, la recent escollida presidenta ha dit que no està entre les seves prioritats reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, tot i afegir que si el president la crida, hi anirà. I ha afirmat que li correspon al president demanar veure’s amb entitats. Segons ha apuntat, l’ANC no està massa en la línia del Govern, que aposta per un diàleg que “no dona cap fruit”. Feliu s’ha mostrat molt crítica amb les polèmiques declaracions del portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, i ha posat en dubte que vulgui la independència.
Tot i les disculpes de Rufián després de dir “tarat” a Puigdemont, la presidenta de l’ANC creu que se li nota què pensava posant “dubtes, riures i menystenint” a la declaració unilateral d’independència.
“Em preocupa que ara es minimitzi o es digui que va ser una bogeria. Rufián no ha dit res sobre això. S’ha disculpat però com veu la independència? Pensa que es pot fer? Que només pot ser acordada?”, s’ha preguntat.
Feliu ha defensat que les línies de l’ANC estan “molt clares” i “gens polititzades”. I, en aquest sentit, ha explicat que de jove va votar ERC, després va estar un temps a Junts i que ara no milita en cap partit. No ha volgut revelar però a quin partit va votar en les últimes eleccions.
Critica el pacte del català al Parlament
Feliu considera que la llei acordada entre ERC, Junts, PSC i comuns és “un retrocés en el reconeixement del català i un avenç del castellà”. “Aquest acord no em sembla que vagi en la línia del procés d’independència”, ha afegit. I és que, segons la presidenta de l’ANC, s’ha volgut fer consens “a tota costa” quan “hi ha temes amb què potser no hi ha consens”. I ha afirmat que “s’ha de defensar el català sigui com sigui”.
Encara sobre el català a l’escola, Feliu ha demanat als partits que les “grans proclames independentistes” vagin acompanyades d’accions que demostrin que les proclames “van de debò”.
