Sophie In’t Veld, la ponent del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programaris espia com Pegasus a la Unió Europea, insta Espanya a “aclarir del tot” els casos d’espionatge i compensar les víctimes. Així ho recull en l’esborrany de recomanació a la Comissió Europea i el Consell que In’t Veld ha presentat aquest dimarts al comitè, en el qual critica la “manca d’acció” de la Comissió Europea i els estats membre per abordar “l’amenaça a la democràcia” que suposa l’espionatge.
L’esborrany explicita que hi ha hagut “infraccions” en la implementació de la llei europea pel que fa a l’ús de programaris d’espionatge a l’estat espanyol i tres països més, d’aquí que la ponent carregui contra la inacció de la CE davant aquesta amenaça. Centrant-se en el cas espanyol, la ponent subratlla que l’espionatge a Espanya té dues vessants: d’una banda, la dirigida a líders del govern espanyol i, de l’altra, el ‘Catalangate‘, que espiava polítics i activistes independentistes. En el mateix esborrany, In’t Veld critica la “manca d’acció” de les autoritats espanyoles i lamenta que hagin ignorat les seves demandes de més informació al·legant motius de seguretat nacional. La ponent subratlla que el pretext de la seguretat nacional “no els eximeix de la seva obligació de complir la llei” i, per això, demana a Brussel·les fixar una “definició legal comuna” de seguretat nacional.
Un fet alarmant que la ponent exposa en l’esborrany és que “cap estat, ni el Consell, ni la Comissió, tenen la voluntat de posar llum en l’escàndol d’espionatge“, criticant la “reticència” dels estats a investigar els atacs i el “lent progrés” i “manca de transparència” en les investigacions judicials. In’t Veld remarca que és “indispensable” que hi hagi la “claredat necessària” i “acció a escala europea” per assegurar que la legislació europea “es respecta”.
Comptar amb “estàndards europeus comuns” per regular els programaris espia és una necessitat, tal com exposa la ponent en l’esborrany, en el qual també planteja una sèrie de propostes, com ara que només es puguin utilitzar amb autorització judicial, que s’autoritzi durant un període de temps determinat i en cas només d’alguns delictes. A més, la liberal proposa eximir periodistes, advocats i polítics de poder ser espiats i que hi hagi un “accés retroactiu il·limitat” als missatges, entre altres qüestions. La ponent també reclama una moratòria “immediata” en la venda, adquisició, transferència i ús dels programaris mentre es prepara una regulació per als programaris d’espionatge.
El text presentat aquest dimarts, 24 de gener, és un esborrany de recomanació, al qual la resta d’eurodiputats poden presentar esmenes, que es votaran posteriorment al comitè, així com la recomanació final. El text es votarà finalment al ple.
