La plataforma d’assaig per a prototips de l’eòlica marina costarà 80 MEUR i ha d’estar construïda el desembre del 2025. La directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Marta Morera, ha explicat que el projecte experimental, batejat amb el nom de Plemcat, ha obtingut 30 MEUR de subvenció de la convocatòria ‘Renmarinas’. La plataforma servirà per posar a prova tres prototips de molins, el més alt de 220 metres, i obtenir informació sobre viabilitat, impacte ambiental o incidència en la biodiversitat. Morera ha subratllat que la instal·lació de parcs comercials és pràcticament un fet i que els resultats podran “condicionar” els requisits per a la implantació i “reduir” els possibles impactes negatius per al territori i el paisatge.
El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha presidit aquest dijous la tercera reunió amb alcaldes de les poblacions empordaneses afectades pel Pla d’Ordenació d’Espais Marítims (POEM) que situa el golf de Roses com a zona d’implantació per a l’energia eòlica marina. Generalitat i ajuntaments han creat un grup de treball per traçar “l’estratègia” per “condicionar” els requisits que volen que l’Estat inclogui en els concursos per als parcs comercials.
Una de les novetats és que el projecte d’R+D+I impulsat per la Generalitat per testejar l’eòlica marina a la zona d’implantació batejat amb el nom Plemcat (Plataforma en Energies Marines de Catalunya) ha obtingut un finançament de 30 MEUR del programa ‘Renmarinas’ convocat per l’Estat amb finançament europeu. La directora de l’ICAEN, Marta Morera, ha detallat que la plataforma d’assaig té un cost de 80 MEUR i que la resta dels diners els posarà Acció Climàtica a través de l’Institut de Recerca en l’Energia de Catalunya (IREC), que és l’organisme que liderarà l’execució del projecte.
La plataforma d’assaig, segons els terminis que fixa la subvenció, hauria d’estar construïda com a molt tard el desembre del 2025. Tot i això, Morera assenyala que “serà complicat” per la complexitat de la tramitació del projecte, que com qualsevol procediment ha d’obtenir informes com el d’avaluació de l’impacte ambiental, i que podrien haver de fer una pròrroga de mig any: “Posarem tots els esforços per tenir-ho i que, com a molt, siguin sis mesos més”.
Morera ha detallat que la plataforma d’assaig, que se situarà a una distància d’entre 16 i 24 quilòmetres de la costa, funciona “com un gran endoll” on s’hi poden connectar fins a quatre prototips de molins de vent per avaluar com funcionen, quina eficiència tenen i quin impacte tant visual com mediambiental generen.
Tres molins
De moment, però, està previst que s’hi instal·lin tres prototips diferents. El més gran mesurarà 220 metres. “És un prototip a escala real, i és molt important poder-lo testejar perquè els prototips que hi ha fins ara són més petits”, ha explicat Morera. També n’hi haurà un amb un disseny diferent als habituals en molins de vent, perquè té “una estructura més inclinada”, i un tercer de dimensions més reduïdes.
L’Estat preveia convocar aquest any els concursos públics perquè les empreses que volen aixecar-hi un parc eòlic comercial poguessin presentar propostes. El calendari, però, s’ha endarrerit arran de la convocatòria d’eleccions i la consegüent paràlisi política a l’espera d’un nou govern espanyol. Tot i això, Morera apunta que podrien convocar-se l’any vinent, quan la plataforma d’assaig encara no sigui operativa.
La directora de l’ICAEN ha exposat, però, que entre la convocatòria del concurs i la implantació efectiva de la infraestructura “passen de l’ordre de sis o set anys tranquil·lament”. Per això, remarca que la informació obtinguda de la plataforma podrà servir per “condicionar” els requisits a l’hora de fer els parcs eòlics marins. “Seria interessant que donéssim per fet que es faran, i com més preparats estiguem millor perquè tot apunta que serà així”, ha dit.
En aquest sentit, sosté que els assajos amb prototips podran influir a l’hora de fer propostes al Ministeri sobre quins requisits han d’incloure els concursos, com ara que la línia d’evacuació sigui soterrada, que és una de les preocupacions del territori. “L’objectiu del Plemcat és analitzar efectivament quins impactes tant positius com negatius té. Que pugui aturar el desenvolupament del parc eòlic ho veig complicat però sí que pot condicionar-ne l’impacte i reduir els potencials impactes negatius que pugui tenir”, ha conclòs Morera.
“Preocupació” als ajuntaments
El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa, ha recordat que tant els ajuntaments com la població de la zona veuen amb “preocupació” la implantació de l’eòlica marina. Per això, sosté que la plataforma d’assaig ha de servir per esvair dubtes i aconseguir “certa tranquil·litat” a l’hora de tenir informació real sobre quines conseqüències ambientals, paisatgístiques i energètiques pot tenir. “Els resultats ens serviran per ser capaços de proposar mesures per reduir-ne l’impacte”, ha dit.
Badosa té bastant coll avall que hi haurà molins de vent al golf de Roses: “La probabilitat és alta excepte que es demostrés, amb la plataforma d’assaig, que l’impacte és molt negatiu”. El president del Consell Comarcal espera, a més, que els resultats dels testejos arribin a temps per poder influir en els requisits per als parcs comercials.
No comparteix la seva opinió l’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, que reclama anar “pas a pas”: “La plataforma pilot ens ha de dir si és viable o no és viable, fins que no tinguem estudis independents i científics que demostrin que l’impacte és un risc assumible, no hauríem de donar les coses per fetes”.
Martínez sosté que la plataforma d’assaig ja “arriba tard” i que s’hauria d’haver fet “molt abans“. L’alcalde de Roses remarca que el territori “té veu” i que la faran arribar “fins on faci falta”. “La badia de Roses és una de les més belles del món, envoltada de parcs naturals, i l’hem de defensar des del territori, entès com a tota Catalunya. Per tant, energies renovables sí, però amb seny”, ha conclòs.
