El procés de tramitació dels indults als presos independentistes es troba en la recta final i en breu arribarà a la taula del Consell de Ministres. El Tribunal Suprem ja ha acabat l’última actuació prèvia a emetre els seus informes, ja que la setmana passada es van esgotar els cinc dies que l’alt tribunal espanyol va donar als dotze condemnats per la sentència del procés per pronunciar-se sobre la mesura de gràcia. Un cop finalitzat aquest últim tràmit -no habitual- el tribunal sentenciador, presidit per Manuel Marchena, ha de lliurar al Ministeri de Justícia els informes, i aquest elevarà després les seves propostes individualitzades perquè el govern espanyol les aprovi, o no. En cas que els concedeixi, el rei haurà de signar els decrets, i el Suprem els haurà d’aplicar.
Quan el Ministeri de Justícia tingui els informes del Suprem sobre la taula, elevarà la qüestió al Consell de Ministres. La concessió d’indults es fa via reial decret del govern espanyol, que es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Ho ha de signar el rei Felip VI. L’aplicació de l’indult la fa el tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. Els informes del Suprem, individualitzats per a cadascun dels condemnats, hauran de pronunciar-se sobre la conveniència de l’indult i la seva forma. Previsiblement, l’alt tribunal rebutjarà la concessió de la mesura de gràcia en línia amb la decisió de vetar els tercers graus dels presos.Tanmateix, els informes del Suprem no són vinculants i, per tant, La Moncloa pot prendre una decisió contrària al criteri del tribunal. Generalment, però, la majoria d’indults que es concedeixen tenen informe favorable o bé de la fiscalia o del tribunal sentenciador o d’ambdós. El segon semestre de 2020 el govern espanyol va concedir 18 indults, segons dades del Ministeri de Justícia. És l’1,08% del total d’indults resolts (1.664). Cap dels casos indultats tenia informe desfavorable del tribunal i del ministeri públic. Set comptaven amb informe favorable d’ambdós, deu només del tribunal i un només de la fiscalia. Els 18 indults van ser parcials.
“És una mesura de gràcia, de caràcter excepcional, consistent en la remissió total o parcial de les penes dels condemnats per sentència”, exposa el Ministeri de Justícia al formulari en què explica el tràmit. L’indult pot ser de la totalitat de la pena o només d’una part. Un indult parcial també pot ser la commutació de la pena amb d’altres de menys greus. Es tracta d’una concessió que es fa a l’individu i no a un grup de condemnats ni a tots aquells que han comès un mateix delicte. És una de les diferències amb l’amnistia, la via que defensa l’independentisme. A més, un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals però evita complir la totalitat de la condemna. L’indult també deixa fora els líders independentistes a l’estranger, ja que només es pot concedir quan hi ha sentència ferma.
Segons la llei que regula l’indult, que data de 1870, no és un requisit que l’indultat mostri penediment però és un element que l’executiu sol tenir en compte. Tampoc cal que sigui el mateix condemnat qui el demani, com ha passat amb els líders independentistes. També ho poden fer els seus familiars o qualsevol persona en el seu nom -sense que hagi d’acreditar que el representa ni que té el seu consentiment-, el tribunal sentenciador, el Suprem, la fiscalia, el jutge de vigilància penitenciària o el govern espanyol.
La fiscalia ja es va pronunciar en contra dels indults per “l’enorme gravetat dels fets” i perquè considera que les penes tenen “proporcionalitat”. Tampoc aprecia raons de “justícia, equitat o utilitat”. L’Advocacia de l’Estat va optar per no valorar si el govern espanyol els ha de concedir i es va limitar a constatar que el dany econòmic dels fets es va reparar amb la fiança abonada al Tribunal de Comptes.
El Ministeri de Justícia va començar a tramitar els indults als presos independentistes a finals de setembre de 2020, gairebé un any després que s’emetés la sentència del procés, que els va condemnar a penes de presó de fins a 13 anys de presó. El tràmit triga habitualment uns mesos però, en aquest cas concret, les crítiques per l’endarreriment -amb eleccions a Catalunya i Madrid entremig- han estat nombroses.
Alguns dels indults més sonats des de la restauració de la democràcia a l’Estat espanyol són els indults del general Alfonso Armada, condemnat pel cop d’estat del 23-F. Li va concedir el 23 de desembre de 1988 el govern del socialista Felipe González. D’altra banda, l’executiu del popular José María Aznar va concedir deu anys més tard un indult parcial a l’exministre d’Interior José Barrionuevo, condemnat pel terrorisme d’estat dels GAL.
