Segons dades consultades per l’ACN, els últims cinc mesos s’han afegit a la Creu Roja gairebé 4.800 voluntaris, mentre que l’any passat en van ser menys de 1.300 durant el mateix període. En el cas dels nois i noies menors de 25 anys, des de l’esclat de la pandèmia els nous membres han estat més de 1.200, xifra que queda lluny dels prop de 260 joves que l’any passat van sumar-se a l’entitat.
“La gent jove és molt solidària, malgrat sovint es diu que només fa ‘botellón'”, destaca la presidenta de Creu Roja a l’Alt Penedès, Àngels Matas, que assegura que amb l’inici de la pandèmia va haver una resposta massiva de nois i noies per ser voluntaris. “Quan hi ha un problema seriós, la gent jove respon”, celebra, tot recordant que el confinament va capgirar el funcionament de la Creu Roja, ja que l’entitat va demanar a tots els voluntaris majors de 60 anys que es quedessin a casa. Una situació que va deixar-los gairebé sense mans.
Matas apunta que, en el cas de la seu de Vilafranca del Penedès, van fer una crida a través de les xarxes socials, a la qual van respondre prop d’un centenar de joves. Després d’una formació telemàtica, ràpidament van desplegar-se pel territori. Dur menjar i medicaments a persones confinades, atendre ciutadans sense llar per traslladar-los a l’alberg municipal o fer trucades a la gent gran que viu sola van ser les feines principals.
A banda de les tasques solidàries, Matas destaca que l’arribada de gent jove a l’equip de voluntaris ha aportat “frescor, alegria, somriures i moltes ganes de donar un cop de mà”. “Sobretot aporten mirades molt vives”, assegura. Lamenta, però, que el desconfinament ha fet que bona part dels joves hagin refredat el vincle amb la Creu Roja “per falta de temps i incompatibilitat amb els estudis”.
“Obrir els ulls” davant les necessitats socials
“Ha estat molt enriquidor”, explica l’Alba, una jove veïna de les Cabanyes. Ella es va incorporar a la Creu Roja a finals de març. Assegura que feia temps que li rondava la idea de fer de voluntària i a pandèmia va suposar l’empenta definitiva. Durant l’estat d’alarma es va dedicar a repartir aliments a les famílies amb necessitats econòmiques, una feina que explica que li ha “obert els ulls”.
“Sovint posem etiquetes per identificar la típica persona que pot necessitar ajuda. I no són certes”, relata, mentre afegeix: “He anat a cases de persones que mai hauria pensat que podrien necessitar ajuda de la Creu Roja per tenir menjar per a tota una setmana”. Diu que aquesta realitat és el que més l’ha “impactat”. “Tots ens podem trobar en una situació similar. Si algun cop jo necessito aquesta ajuda, voldria trobar-me gent que estigui a prop fent aquesta petita feina”, apunta.
Al seu torn, la Maria, de 16 anys i veïna de Gelida, s’ha incorporat recentment a la Creu Roja “per ajudar a la gent que ho necessita”. Com a estudiant per ser Tècnica d’Emergències Sanitàries, explica que vol familiaritzar-se amb el sector i “contribuir” a atendre les famílies que reben ajuda de la Creu Roja. El seu debut ha estat repartint material escolar a infants que no poden acudir a casals d’estiu.
L’acompanya la Nora, de Sant Quintí de Mediona. Ella celebra l’arribada de mans joves a l’organització, encara que el detonant hagi estat una malaltia de tanta magnitud com el coronavirus. “La covid ha dut moltes coses dolentes, però hi ha una part positiva: ens ha unit com a humanitat”, destaca, mentre assegura que “la gent s’ha adonat que hi ha una ‘cosa’ que pot venir de sobte i que és més gran que tots nosaltres”. Creu que això ha “mentalitzat” la gent jove per dedicar el temps lliure a ajudar els demés.
“Ja era hora”. És el pensament que assegura que va tenir l’Anabel, de 20 anys, quan va veure que es disparava l’entrada de voluntaris joves a la Creu Roja. Ella hi col·labora des de fa tres anys, i lamenta que fins ara no hi hagi hagut un interès real per part de gent de la seva edat. “En el fons, els joves que ara han fet de voluntaris també s’han ajudat a si mateixos”, assegura, ja que considera que el voluntariat és una tasca que “enriqueix a tothom”.
L’Anabel lamenta que hagi anat a la baixa la implicació d’aquests nous voluntaris, i els engresca a mantenir el vincle amb l’entitat “perquè hi ha moltes feines que no s’han pogut fer durant la pandèmia i que ara també haurien de veure”. “Si els ha agradat col·laborar durant el confinament, el dia a dia també els donaria molta vida”, afegeix.
