La mobilitat al Vallès ha estat objecte de debat en el darrer any pel projecte del Quart Cinturó en el seu tram entre Terrassa i Sabadell, redefinit com a Ronda Nord o Ronda Vallès. La via ha centrat la polèmica per unes diferències, sobretot entre ERC i PSC, que van acabar supeditant l’aprovació dels pressupostos. Però hi ha vida més enllà d’aquesta carretera, amb peticions per part dels alcaldables que passen per la millora de les vies ja existents, el perllongament de les línies ferroviàries, la revisió de les zones tarifàries del transport públic o l’eliminació dels peatges. Tot ells, elements que d’una banda restringeixen la mobilitat sostenible i de l’altra penalitzen els usuaris habituals de vies, com és el cas de la C-16.
El debat sobre el Quart Cinturó es va encendre de nou al juny de 2022, quan en un acte en què s’havia de lluir una entesa entre Generalitat, govern espanyol i els ajuntaments de Sabadell, Terrassa i Castellar, el Govern es va despenjar a darrera hora i no hi va assistir. Es va obrir una caixa dels trons que va confrontar el posicionament de l’executiu català amb el de l’espanyol i els batlles dels municipis implicats, i si bé va acabar supeditant l’acord pels pressupostos entre ERC i PSC, és un debat que segueix viu perquè encara no s’ha perfilat com s’ha de projectar, quin traçat ha de seguir o de quina manera s’aportarà la quantitat econòmica necessària per a fer-hi front.
Els alcaldes de Sabadell, Terrassa i Castellar, Marta Farrés (PSC), Jordi Ballart (TxT) i Ignasi Giménez (PSC), asseguren que la via és totalment necessària per garantir la mobilitat entre les tres localitats i enllaçar-se amb les principals vies del país. Més encara quan és previst que a finals d’any entri en funcionament el tram del Quart Cinturó entre Abrera i Viladecavalls, que connectarà amb el ja existent entre Viladecavalls i Terrassa.
“No pot ser que aquesta carretera acabi en una rotonda al nord de la ciutat, ha de poder tenir continuïtat, no diem que hagi d’arribar fins a Granollers, però sí que es complementi”, reclama Ballart. De fet, l’allargament fins a Sabadell és vist per Farrés com una porta d’obertura de la cocapital vallesana al nord del Baix Llobregat: “Cal que parlem en escala macro, en clau de comarca i de país”, defensa.
El gran beneficiat serà el municipi de Castellar, on Giménez, que també és president del Consell Comarcal, assegura que permetrà connectar amb la C-58 sense haver de creuar la Gran Via de Sabadell, totalment saturada en hora punta. “És una reclamació que gaudeix del consentiment de gran part dels partits polítics”, assegura. No obstant, cap dels tres mira més enllà, i a diferència de les pretensions manifestades pel primer secretari del PSC, Salvador Illa, no contemplen seguir pel Vallès Oriental fins a Granollers.
El gran opositor, però, és ERC, que considera que la via no és necessària entesa com a carretera de gran capacitat. “La màgia no existeix”, adverteix el candidat d’ERC a Sabadell, Gabriel Fernàndez, tot destacant que la creació d’una ronda que connecti les capitals no restarà de facto vehicles a artèries centrals de Sabadell com la Gran Via.
Connexions transversals
En aquest sentit, Fernàndez defensa una millora de la connectivitat amb Terrassa, però aprofitant eixos ja existents. Un d’ells és la carretera N-150, que caldria redefinir i incloure elements de mobilitat sostenible, com ara un carril bici.
El mateix es demana des de Castellar, amb una millora de la carretera que connecta amb Sabadell, la B-124, que més enllà de trobar una sortida cap a l’autopista C-58 permeti la creació d’un carril bici. A la millora d’aquesta via, d’una històrica alta sinistralitat que s’ha minimitzat en els darrers anys amb la separació de carrils, s’hi suma la creació d’un BRCat (Bus Ràpid Catalunya).
Aquest servei permetrà connectar les dues localitats, donat que agilitaria l’enllaç amb l’estació de referència, l’intercanviador situat a la plaça d’Espanya sabadellenca i on hi conflueixen Rodalies i FGC.
Un nou mapa ferroviari
Precisament el tren es dibuixa com un dels plantejaments presents en les diferents propostes dels candidats, donada l’alta demanda de mobilitat que hi ha al Vallès en matèria de transport públic. L’ampliació de les línies S1 i S2 d’FGC a Terrassa i Sabadell han fet guanyar musculatura al servei, que encara té recorregut per créixer en quilòmetres però que es troba limitat pel coll d’ampolla que suposa la centralitat barcelonina i la serra de Collserola.
“Cal un perllongament ferroviari cap al túnel d’Horta”, considera l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), que destaca la necessitat d’adaptar les línies ferroviàries no només a les demandes actuals, sinó a les previsions de creixement poblacional a l’entorn de Barcelona. Precisament, l’increment d’habitants a l’oest de la ciutat la duu a reclamar la creació d’una nova estació a l’entorn del barri de Can Llong, on actualment ja hi ha un espai reservat per aquesta finalitat.
Es tracta d’un posicionament que coincideix amb el de la candidata de la Crida per Sabadell, Nani Valero, que considera que cal potenciar una línia orbital ferroviària que connecti les ciutats del Vallès i reforçar les estacions a Sabadell: “Si Rodalies s’implanta amb noves parades a Can Llong i al Parc Taulí donaríem resposta tant als veïns de la ciutat com de la resta de la comarca”, assegura.
També demana més estacions el candidat de Sabadell En Comú Podem, Joan Mena”: “La ciutat necessita una quarta estació de Rodalies, que donaria cobertura a gairebé 50.000 sabadellencs i sabadellenques, així com el perllongament dels FGC fins a Castellar”, assenyala Mena.
De fet, al 2010 la Generalitat ja va presentar un projecte d’aquesta ampliació de la línia S2 des de l’estació Sabadell Parc del Nord (llavors també en projecte i ara ja una realitat), que dotaria Castellar de dues parades, un traçat, però, que va quedar en un calaix. “És una inversió quantiosa i important, i milloraria la connectivitat del municipi amb Sabadell i Barcelona”, assenyala Ignasi Giménez (PSC), que admet que tot plegat “és a les basseroles” i que cal treballar-hi.
La petició a Terrassa també passa per una millora de la xarxa de Rodalies. “Reclamar les noves estacions de tren als barris de Can Boada – la Maurina, i a Segle XX – La Cogullada”, destaca Isabel Martínez (Cs). Des de Junts, Meritxell Lluís se suma a la petició de millorar la connexió amb Barcelona: “Defensem un nou túnel ferroviari de Collserola que ens permeti reduir el temps de trajecte de Terrassa i Sabadell amb Barcelona, recuperant uns semidirectes potents i que ens donaria freqüència i velocitat comercial”, assenyala.
Integracions tarifàries i peatges
Un fre per a la mobilitat en transport públic és el sistema de tarifació actual, que fa que, per exemple, per anar de Castellar del Vallès a Sabadell s’hagin de recórrer les zones 3 i 2. “Hi ha títols, com la T-16, que no es poden fer servir, perquè no permeten viatjar del nostre municipi a l’estació de referència a Sabadell”, retreu l’alcalde Giménez. La T-Mobilitat, però, es veu com una solució també per als veïns de Terrassa, que també es troben a la zona 3, i que els permetria pagar per recorregut i no per zones.
El que sí que se segueix veient amb recel és el peatge de la C-16 a les Fonts. “Durant el govern tripartit es van instaurar bonificacions importants en funció a l’àmbit de residència per anar a Rubí o Sant Cugat, però ara aquest peatge no té cap mena de sentit i en demanem la supressió a la Generalitat”, reclama l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.
Connectar el Vallès Oriental
La comarca del Vallès Oriental té menys densitat de població que l’Occidental, si bé acumula uns greuges en matèria de mobilitat que passen per la saturació de carreteres com l’AP-7 o la C-17 i la mala connexió ferroviària. Això fa que es defensi una millora, però amb respecte amb l’entorn natural, especialment l’espai protegit de Gallecs.
“Hem de ser competitius, i a la C-17 cada dia hi tenim embussos”, denuncia l’alcalde de Canovelles i president del Consell Comarcal, Emilio Cordero. Pel que fa al tren, reclama que no es tregui el que va directe a l’aeroport del Prat amb la posada en marxa del servei previst, donat que suposa una manera d’arribar-hi no només per a veïns del Vallès, també de la demarcació de Girona que es desplacen fins la comarca: “I en algun moment ens haurem de plantejar connectar el Vallès amb el Maresme, ja sigui amb l’Estat o amb la Generalitat”, afegeix.
