La Mesa del Parlament ha tramitat la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per Solidaritat Catalana perquè la cambra catalana declari la independència malgrat l’informe desfavorable del lletrat, que és consultiu. Els dos membres de Junts, la presidenta del Parlament, Anna Erra i la secretària segona, Aurora Madaula, hi han votat a favor; el membre de la CUP, el secretari tercer, Carles Riera, també hi ha votat a favor. En canvi, la vicepresidenta primera, Alba Vergés (ERC), s’hi ha abstingut; mentre que els dos representants del PSC (la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, i el secretari primer, Ferran Pedret) hi han votat en contra. El secretari quart, Ruben Wagensberg (ERC), no ha votat ja que està de baixa.
Junts argumenta que els seus dos membres a la Mesa han votat a favor de la tramitació de la ILP perquè creuen que al Parlament s’hi ha de poder parlar de tot encara que admeten que el camí que marca la iniciativa popular no és l’actual estratègia del partit.
Per la seva banda, fonts d’ERC apunten que s’hi han abstingut perquè volen escoltar totes les propostes però sense voler alimentar “carrerons sense sortida”. En aquest sentit, refermen la seva aposta per votar en un referèndum sobre la independència i no jugar amb les expectatives de la gent. També recorden que l’abstenció és la mateixa posició política que ha tingut ERC en casos semblants a la Mesa pel que fa a ILP i remarquen que la llei que regula les iniciatives legislatives populars estableix sobre quins àmbits es poden presentar.
Des del PSC consideren que la ILP perquè el Parlament declari la independència és “extemporània” i persisteix en els errors del passat en un moment en què, segons els socialistes, la majoria de la societat catalana aposta per girar full.
Condicions per fer efectiva la independència
Segons la proposició de llei que vol impulsar Solidaritat Catalana, la declaració d’independència serà efectiva quan es donin tres circumstàncies: quan s’aprovi la llei, quan es negociï amb la comunitat internacional la “forma i el moment” de la declaració d’independència, i quan sigui declarada per una majoria absoluta dels diputats en una sessió solemne del Parlament.
Des de Solidaritat Catalana han celebrat la decisió de la Mesa i han manifestat la voluntat que la seva iniciativa sigui un “revulsiu i una nova empenta” cap a la llibertat del país. “Volem obrir aquesta comesa tant amb els partits que han donat suport a la tramitació de la ILP o s’hi han abstingut (Junts, CUP i ERC) com amb les entitats del país (ANC, Consell de la República, Òmnium i AMI”, asseguren els impulsors.
Informe desfavorable del lletrat
La Mesa ha decidit per majoria tramitar la ILP tot i que el lletrat i secretari de la Comissió de Control de la ILP, Xavier Muro, ha emès un informe desfavorable. Segons l’escrit del lletrat, la proposició de llei “no se cenyeix a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat” i, per tant, incompleix l’article 6.2 de la llei que regula les ILP. A més, l’informe també apunta que la iniciativa suposa una “modificació substancial de la forma d’estat i de govern establerta i definida a la Constitució”. I, en aquest sentit, afegeix que “qualsevol regulació que alteri o contradigui el disseny constitucional requereix una prèvia reforma constitucional”.
En l’informe, Muro també fa referència als antecedents en què la Mesa no ha admès a tràmit ILP amb un contingut semblant (13 de setembre del 2022, 25 de juny del 2019, 1 d’abril del 2008 i 17 de gener del 2008).
Procediment de la ILP
Després que la Mesa aquest dimarts hagi admès a tràmit la ILP encara queda un llarg camí perquè es pugui arribar a votar al ple del Parlament. Primer la Comissió de Control de la Iniciativa Legislativa Popular ha de comprovar que tota la documentació i designar les persones que es poden encarregar de recollir les firmes. Segons la llei que regula les ILP, com a mínim n’han de recollir 50.000 en un termini de 120 dies, tot i que ell grup promotor pot demanar una pròrroga per tenir més temps.
Després, caldrà verificar les signatures. La Comissió de Control és la que supervisa tot el procés i està formada per tres magistrats del TSJC, tres catedràtics de dret constitucional o ciència política i tres juristes designats a proposta dels grups. Les ILP no decauen quan acaben les legislatures.
