La Mesa del Congrés dels Diputats, màxim òrgan de la cambra baixa, ha donat llum verda aquest dimarts a la tramitació de la proposició de Llei d’amnistia registrada pel PSOE, així com al seu pas per les Corts per la via d’urgència. Ho ha fet per cinc vots (PSOE i Sumar) a quatre (PP i Vox). La Mesa ha adoptat la decisió després de rebre aquest dilluns un informe dels lletrats de la cambra, de 21 pàgines, que no veu “defectes formals que impossibilitin la tramitació” de la iniciativa, i que apunta que, a diferència de la proposició dels grups independentistes del 2021, aquesta no es pot considerar a priori inconstitucional perquè no és un indult general.
El Congrés ha validat d’aquesta manera la tramitació de la proposició de llei registrada pel PSOE. Els socialistes ho van fer en solitari després de setmanes de negociació per la impossibilitat de tancar els últims serrells de discrepància amb ERC, que podria registrar alguna esmena parcial durant el tràmit a la cambra baixa. Amb tot, el text és fruit d’un acord global amb les forces independentistes i disposarà del suport del PSOE i de tots els seus aliats d’investidura (tret de Coalició Canària) en les votacions.
PP i Vox ja han anunciat que plantaran cara a la norma. La Mesa ha rebutjat la recusació que el PP ha plantejat contra el nou lletrat major i secretari general del Congrés, Fernando Galindo, un dels lletrats que signen l’informe. Els populars argumentaven que Galindo s’hauria d’haver abstingut perquè va formar part del govern espanyol com a subsecretari de Política Territorial fins pocs dies abans de ser nomenat.
A més, el PP ha apuntat a la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la decisió de la Mesa. Previsiblement, els populars acompanyaran aquest recurs d’una petició perquè el Constitucional adopti mesures cautelars i suspengui la tramitació de la norma. El PP també ha modificat el reglament del Senat, on té majoria absoluta, per evitar que es pugui tramitar per la via d’urgència a la cambra alta i poder esgotar el termini de 20 dies d’una iniciativa ordinària abans de rebutjar-la.
Vox, per la seva banda, ha anunciat que aquest dimarts presentarà querelles per delicte de prevaricació contra els lletrats que van signar l’informe. Segons el líder del partit, Santiago Abascal, l’informe “persegueix legitimar el cop a l’estat de dret”. Vox també ha amenaçat de fer extensiva la querella als membres de la Mesa del Congrés que aquest dimarts han votat a favor de la tramitació del projecte de llei.
Mesos de tramitació
Un cop superada la qualificació per part de la Mesa del Congrés i -si el Tribunal Constitucional no l’atura, cosa improbable per la majoria progressista- el projecte obre la seva tramitació parlamentària. Ho fa per la via d’urgència, una figura que permet retallar a la meitat els terminis de què disposa la cambra per tramitar una iniciativa.
La proposició de llei del PSOE es debatrà en primera instància al ple. Serà en un debat en què els grups votaran la presa en consideració de la llei, és a dir, si permeten que la norma es tramiti a les Corts. El text superarà aquest primer escull amb els vots de totes les formacions que li donen suport (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG), que sumen 178 vots, contra els 172 que s’hi oposaran (PP, Vox, UPN i CC).
Un cop superada la presa en consideració, els grups disposaran d’una setmana per presentar esmenes, i la llei es començarà a debatre en comissió. Un cop aprovada en comissió, se celebrarà un nou ple per debatre les esmenes a la totalitat que previsiblement presentaran PP, Vox i UPN, i finalment la llei quedarà definitivament aprovada per anar al Senat, possiblement ja al mes de febrer del 2024.
El PP disposa de majoria absoluta al Senat i, per tant, la cambra alta rebutjarà la proposta amb tota seguretat. La modificació del reglament –recorreguda pel PSOE al Tribunal Constitucional- permet que la Mesa de la cambra alta obviï la petició del Congrés d’una tramitació per a via d’urgència, de manera que els populars allargaran els terminis. Vox pretenia que el PP anés més enllà i la Mesa del Senat aturés la tramitació del text no tramitant-a, cosa que el PP ja ha dit que no farà.
Un cop el Senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al Congrés dels Diputats, que aixecarà el veto de la cambra alta amb la mateixa majoria que dona suport a la norma, 178 vots. Posteriorment, el rei Felip VI l’ha de signar, i la llei es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè entri en vigor.
Després els jutges disposen de dos mesos per aplicar-la, segons estipula el text, però previsiblement s’obrirà un ventall de recursos, començant pels recursos d’inconstitucionalitat que poden plantejar les comunitats autònomes i PP i Vox. Els mateixos magistrats poden elevar qüestions d’inconstitucionalitat al TC o al Tribunal de Justícia de la UE, tot i que la llei estableix clarament que els recursos no suspenen l’aplicació de la norma.
