23 municipis catalans han viscut aquesta legislatura una moció de censura per provocar un canvi a l’alcaldia, segons ha comptabilitzat l’ACN. I en la meitat d’aquests casos, 12, s’ha fet fora ERC del capdavant dels consistoris: Parets del Vallès, Montgat, Tiana, Sant Fost de Campsentelles, Viladrau, Piera, Òdena, Puigverd, Calonge, Setcases, Cambrils i Altafulla. A l’altra cara de la moneda hi ha els casos de Cervera, Ponts i Maldà, en què ERC ha accedit a l’alcaldia a través d’una moció de censura desbancant Junts. Cal destacar també la moció de censura a Badalona contra Xavier Garcia Albiol. Un municipi que ha viscut una legislatura convulsa.
ERC és clarament el partit que ha sortit més perjudicat de les mocions de censura que han prosperat aquesta legislatura. Els republicans han perdut 12 alcaldies i n’han guanyat 5 amb aquest mateix mecanisme. En el cas de Junts, n’han perdut 3 i n’han guanyat 5. Mentre que el PSC, n’ha perdut una i n’ha guanyat 5. Així doncs, després de comptabilitzar les mocions de censura, ERC s’ha quedat amb 7 alcaldies menys que al principi de la legislatura; Junts, amb 2 més; i el PSC, amb 4 més.
El segon mandat efímer d’Albiol
Després de la dimissió de l’alcalde de Badalona Àlex Pastor, enxampat saltant-se el confinament i conduint begut, el mandat de Xavier Albiol també es va esgotar abans d’hora per una altra polèmica aliena a la gestió municipal. La tardor de 2021, el nom d’Albiol apareixia a la investigació dels Papers de Pandora, com a apoderat d’una societat a Belice, un paradís fiscal de l’Amèrica central. En menys d’un mes, el que no havien aconseguit el PSC i Guanyem de manera natural ho va fer possible l’escàndol que implicava Albiol i va tirar endavant una moció de censura per nomenar Rubén Guijarro (PSC) com a alcalde. Així doncs, la segona etapa d’Albiol com a alcalde de Badalona ha durat només d’un any i mig.
ERC perd Montgat, Tiana, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles
A cop de moció de censura també han patit canvis quatre ajuntaments del Maresme i el Vallès Oriental. Es tracta de Montgat, Tiana, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles i tenen en comú que en tots els casos l’objectiu de la moció de censura ha estat ERC. A més, a Tiana, Parets i Sant Fost, els republicans han perdut l’alcaldia per l’aliança dels seus exsocis de govern amb altres grups.
A Tiana, qui era l’alcaldessa d’ERC, Marta Martorell, ha vist com els antics socis de Junts i el PSC s’han aliat amb l’independent Isaac Salvatierra, que n’ha esdevingut l’alcalde. Una operació molt similar s’ha reproduït a Parets del Vallès, on Jordi Seguer (ERC) ha perdut l’alcaldia en benefici de Francesc Juzgado (PSC) després que els socis de Sumem Esquerres canviessin de bàndol. I A Sant Fost de Campsentelles els comuns van marxar del govern liderat per ERC per aliar-se amb el grup municipalista Units per Sant Fost. Carles Miquel, un independent sota el paraigua d’ERC i que es va presentar amb la candidatura ERC-Junts-AM, és forçat a abandonar l’alcaldia.
En el cas de Montgat, el PSC i JxCat van acordar repartir-se l’alcaldia amb el suport de Cs i Som Montgat per fer fora Rosa Funtané (ERC). El desembre del 2019 Andreu Absil, del PSC, es va convertir en el nou alcalde.
Sis mocions de censura a la Catalunya Central
A la Catalunya Central en la darrera legislatura també han tingut lloc diverses mocions de censura. La primera va ser només tres mesos després de les eleccions municipals del 2019 quan a Viladrau (Osona) el grup d’Independents de Viladrau, amb el suport de Junts, va presentar una moció contra la republicana Margarida Feliu. També a Osona, el juliol de 2020, ERC i Junts van presentar una moció de censura contra l’alcalde de Roda de Ter, Albert Serra (Independents per Roda). A Sant Fruitós de Bages, només un any després d’iniciar-se la legislatura, ERC i Junts van pactar amb el PSC per fer fora l’alcalde Joan Carles Batanés (Gent Fent Poble), que governava en minoria.
Un cas paradigmàtic és el de la Nou de Berguedà perquè, al desembre del 2020, quatre regidors del mateix partit que la llavors alcaldessa, Mercè Fuentes (Som Poble), van presentar una moció de censura contra ella i van provocar un relleu a l’alcaldia. D’altra banda, a l’Anoia en aquesta legislatura també hi ha hagut dues mocions. La primera va tenir lloc a Piera el desembre de 2020 quan JxCat, el PSC i Ara és Demà es van aliar per fer fora ERC de l’alcaldia. L’abril de 2022 va ser la republicana Maria Sayavera qui va perdre l’alcaldia d’Òdena en prosperar una moció de censura del PSC i Òdena a Fons.
Rècord a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran
Les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran han registrat un rècord de mocions de censura des del 2019. En concret n’hi ha hagut a sis municipis a més a més de la que va tenir lloc al Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
La moció més primerenca va ser 41 dies després de l’inici de mandat. És la del Consell del Sobirà i va convertir altra vegada Carles Isús president de l’ens gràcies a ERC i es va desbancar Gerard Sabarich, de Junts.
Cervera, Ponts i Maldà passen de Junts a ERC
Tres de les mocions de censura del mandat han provocat que alcaldies de Junts hagin passat a mans d’ERC, es tracta dels municipis de Cervera (Segarra), Ponts (Noguera) i Maldà (Urgell). A la capital de la Segarra, Ramon Augé deixa l’alcaldia tot i que un any després dona suport a l’alcalde Joan Santacana (ERC) i torna a entrar al govern municipal com a regidor d’urbanisme. A Ponts, Josep Tàpies (Junts) abandona l’alcaldia i, curiosament, ell mateix dona suport a la moció de censura que el va fer fora i Solés Carabasa (ERC) es converteix en nova alcaldessa. En el cas de Maldà, Anna Salla (ERC) agafa el relleu de Josep Batlle (JxCat).
D’altra banda, els republicans van donar suport a la moció de censura de Sant Ramon (Segarra) on un regidor de Junts va desbancar l’alcalde del seu mateix partit però militant de PDeCAT. Junts va prendre a Esquerra l’alcaldia de Puigverd de Lleida, en el que ha estat la darrera moció de censura del mandat, i a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), el PSC i el PP van desbancar un govern d’independents i acorden alternar-se a l’alcaldia. Primer Ivan Alcolea (PSC) i després Dante Pérez (PPC).
Calonge esquitxa la política catalana
A les comarques gironines, la trencadissa amb més repercussió s’ha viscut a Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). El juny del 2019, el republicà Miquel Bell-lloch es convertia en alcalde gràcies a un altre acord a quatre bandes entre ERC, Avancem, Republicans de Calonge i Sant Antoni, i la CUP. L’acord, però, s’esberlava pocs mesos després quan l’únic regidor de Republicans, Norbert Botella, abandona el govern. Jordi Soler (Junts per Calonge) recupera l’alcaldia a través d’una moció de censura amb el suport de Botella, el PSC i el PP.
El pacte va aixecar polseguera a la política catalana i es va traduir en un enfrontament dialèctic entre JxCat i ERC, escenificat per Sergi Sabrià i Elsa Artadi. També va comportar que la direcció dels populars engegués els tràmits per obrir un expedient disciplinari al seu regidor.
Aquesta, però, no ha estat l’única moció de censura a la demarcació de comarques gironines. A principis de l’any passat, a Biure (Alt Empordà), aquest mecanisme va desbancar l’alcalde, l’històric socialista Martí Sans. La moció la va impulsar, precisament, un regidor del PSC que anava a la llista socialista com a independent Antoni Vallet, i que es va convertir en nou alcalde.
A Setcases (Ripollès) també va canviar l’alcaldia després que els regidors de l’oposició presentessin una moció de censura contra l’alcaldessa Anna Vila (ERC), que governava en solitari després de la renúncia en pocs dies de dos regidors del seu govern. Es dona el cas que Vila va accedir a l’alcaldia el 2017 després de presentar una moció censura contra l’aleshores alcalde, Carlos Fernández (PSC).
Cambrils, Altafulla i Cabra del Camp
A Cambrils (Baix Camp), el trencament de govern va arribar dos anys i quatre mesos després del pacte entre ERC, Junts per Cambrils i el partit municipalista Nou Moviment Ciutadà. El portaveu d’aquesta última formació, Oliver Klein, es convertia en alcalde després de liderar una moció de censura contra els seus antics socis de govern i el llavors batlle Camí Mendoza (ERC). Amb el suport de l’oposició, formada per PSC, PP, Cs i dos regidors no adscrits, va justificar-la per la “paràlisi municipal” i la “manca de recerca de consens” entre oposició i govern.
A Altafulla (Tarragonès), Montse Castellarnau (Alternativa Altafulla) es va convertir en alcaldessa el maig passat després de presentar una moció de censura amb el suport dels regidors del seu partit, de l’edil d’Ara Altafulla, del de Junts per Altafulla i d’un regidor no adscrit. D’aquesta manera, Jordi Molinera (L’EINA- ERC) va deixar de ser alcalde. El detonant de la moció de censura va ser l’enfonsament de part del restaurant Voramar, a causa d’un dels darrers temporals.
El govern de Cabra del Camp, a l’Alt Camp, sorgit dels comicis de 2019 no va arribar a l’any de vida. El març de 2020, just el dia que s’anunciava l’estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus, prosperava la moció de censura de Caminem Tots Junts (JxCat) i Futuro Podemos (Podem) contra l’equip de govern d’Acord per Cabra-Acord Municipal. Així, Javier Romero es convertia en alcalde, deixant a Natàlia Targa a l’oposició.
Intents de mocions a Lleida i Tortosa
El 2022 hi va haver un intent de moció de censura a l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), per part del PSC, que no va tirar endavant. Els socialistes no van aconseguir al Comú de Lleida els suports necessaris per arribar a 14 vots i poder garantir la moció. D’aquesta manera, el govern municipal en minoria d’ERC i Junts va poder aprovar el pressupost que havia quedat paralitzat per l’oposició.
Per contra, a Tortosa (Baix Ebre), l’alcaldessa Meritxell Roigé (Junts) va aconseguir desactivar la moció de censura després de perdre la qüestió de confiança presentada per poder aprovar els pressupostos de 2022. Tot i les converses, Movem, ERC, Ciutadans i la CUP no van ser capaços de presentar una alternativa per desbancar el pacte de govern entre Junts per Tortosa i el PSC. Els socialistes van acabar anunciant el seu pas a l’oposició uns mesos després.
Durant aquest mandat també s’ha presentat una moció de censura a Sant Esteve Sesrovires (Vallès Oriental) per apartar el PSC de l’alcaldia. Els grups signants eren ERC, Alternativa Unitària i ARA Sant Esteve. Només tres dies després, però, i abans que la moció arribés al ple municipal, el grup municipalista ARA es va fer enrere i va signar un acord amb els socialistes per integrar-se al govern municipal. Posteriorment també s’incorporaria al pacte el grup de Cs.
Alcaldes que ho deixen per altres circumstàncies
En aquests últims anys també s’ha produït situacions en què alcaldes o alcaldesses han abandonat el seu càrrec per altres circumstàncies que no són una moció de censura.
El juliol del 2021 l’alcaldessa de Berga Montse Venturós (CUP) deixa el càrrec després d’anunciar públicament que pateix depressió. Estava al capdavant del consistori de la capital del Berguedà des del 2015.
El primer alcalde d’aquesta legislatura a Badalona ho va ser tot just deu mesos, fins a l’abril de 2020. En ple estat d’alarma per la crisi de la covid-19, el llavors alcalde, Àlex Pastor, va ser enxampat saltant-se el confinament i conduint begut. Durant la seva detenció, a més, va mossegar un policia. L’alcalde va dimitir l’endemà mateix, provocant la convocatòria automàtica d’un nou ple d’investidura. La manca d’entesa entre els grups d’esquerres va ser insalvable i el popular Xavier Garcia Albiol era investit contra pronòstic com a cap de files del partit més votat a les eleccions de 2019.
Al Maresme, dos escàndols sexuals van fet saltar els alcaldes investits el 2019 a Sant Vicenç de Montalt i Argentona, molt abans d’arribar a l’equador del mandat. A Argentona, l’excupaire Eudald Calvo –es va presentar en una coalició de partits i entitats independentistes– va dimitir per acusacions d’assetjament sexual i Gina Sabadell en va assumir l’alcaldia sense canvis substancials en el cartipàs. Es dona la circumstància, però, que Junts per Catalunya ha fitxat ara Calvo perquè ara encapçali la candidatura a les municipals de 2023.
En el cas de Sant Vicenç de Montalt, les acusacions contra el socialista Javier Sandoval i la seva posterior dimissió van suposar un nou repartiment de fitxes al consistori. La sortida del cap de files del PSC va propiciar la configuració d’un nou govern municipal encapçalat per Víctor Llasera, de Junts.
