La manifestació del 8 de març pel Dia de la Dona ha congregat aquest dimarts 15.000 persones a Barcelona, segons dades de la Guàrdia Urbana de la capital catalana. Dones de totes les edats s’han passejat des de la plaça Universitat fins a l’Arc de Triomf en un ambient festiu i optimista que ha contrastat amb la manifestació de l’any passat, limitada a 4.000 persones per la covid-19. Moltes d’elles han reivindicat que “encara hi terreny per guanyar” però celebren l’augment de les mobilitzacions dels últims anys. La nota discordant l’ha posat el bloc abolicionista, a favor de la supressió de la prostitució, que s’ha aturat a la plaça Tetuan. L’himne de la manifestació ha estat la cançó ‘Ay, Mamá’ de Rigoberta Bandini.
Abans de posar-se a caminar, la manifestació feminista del Dia Internacional de la Dona a Barcelona ja havia començat a ballar. “Mamá, mamá, mamá, paremos la ciudad”, cantaven centenars de persones agrupades a la plaça Universitat, en diferents rotllanes formades de forma espontània. La cançó que Rigoberta Bandini va presentar a Eurovisió fa unes setmanes ja no ha deixat de sonar fins que les 15.000 persones que l’han cantat pels carrers de la ciutat han arribat a l’Arc de Triomf.
Amb una pancarta on es llegia el lema de la manifestació -‘Contra les precarietats, les fronteres i les violències, les feministes som aquí!’- la capçalera de la protesta ha començat a caminar poc després de les sis de la tarda per la Gran Via, llançant proclames com ‘Visca, visca, visca, la lluita feminista’.
Enmig de l’alegria i els càntics reivindicatius s’han vist poques mascaretes. Sense restriccions de les autoritats des de fa setmanes, la majoria de gent anava amb la cara descoberta i en contacte constant amb els manifestants que cadascú tenia als costats.
Fa un any, el 8 de març del 2021, la mobilització va haver de ser estàtica per les restriccions de la pandèmia i l’assistència va ser limitada a 4.000 persones. L’any previ a la irrrupció de la covid, el 2019, es va assolir la xifra històrica de 200.000 assistents.
Aquesta tarda, els 15.000 manifestants s’han fet sentir i en molts punts de la protesta es posava música amb altaveus. I tot i que una vegada i una altra es tornava a Rigoberta Bandini també s’han sentit altres cançons, especialment d’un grup de corals femenines que ha entonat el ‘Cant a la Llibertat’, de José Antonio Labordeta, i ‘La Puerta Violeta’, de Rozalén.
“Que no siguin tan ingènues com ho vam ser nosaltres”
La columna s’ha compost de dones de totes les edats, com ara la Carme, una dona jubilada de 65 anys que es va dedicar a l’ensenyament, que ha expressat que l’únic que desitja és que les noies d’ara no siguin tan ingènues com ho van ser les dones de la seva generació: “Quan érem joves les nostres parelles ens deien que eren feministes però només ho eren de cara a la galeria”.
Amb la Carme hi anava la Bea, que té la mateixa edat i que l’ha acompanyat avui igual que l’acompanyava als anys 70 quan van anar a les primeres manifestacions del 8 de març a Barcelona. “Les meves filles tenen terreny guanyat gràcies a les que vam anar a aquelles protestes”, assegura.
La majoria de dones repeteixen a la manifestació, però també n’hi ha algunes que s’estrenen, com l’Alba, una estudiant de batxillerat de 17 anys, que ha vingut amb les seves amigues i que ha explicat que “ha gaudit molt de l’ambient” i de poder reivindicar els drets de la dona.
A la protesta també hi ha homes, com el Guillem, un treballador social de 27 anys que explica que ha vingut per la seva mare i la seva àvia, les dues dones que l’han cuidat i que l’han educat. El Guillem pensa que la clau perquè segueixi havent-hi avenç en aquest camp és l’educació: “Hem d’ensenyar als nens, des de que són ben petits, que el feminisme reivindica la igualtat”, diu.
De fet, a la Gran Via també s’hi han vist famílies. La Silvia, de 50 anys, ha vingut amb la seva filla de quatre anys i dues amigues més de classe de la seva filla, que venen amb les seves mares. Diu que han portat les nenes a la manifestació per transmetre’ls el feminisme. La Silvia afegeix que aquests dies, a classe, han treballat el tema i mostra un full de paper on la seva filla, amb una cal·ligrafia de nena, hi ha escrit un missatge feminista.
“També hi ha coses que no entenen, com el concepte de ‘patriarcat’, però s’ho passen bé per la música, els tambors i el bon ambient”, comenta.
“Això és lluita, allò és carnaval”
L’única escletxa en la unitat del bloc feminista l’han posat les partidàries de la prohibició de la prostitució. Un grup de 7 col·lectius feministes han caminat uns 50 metres per darrere de la manifestació, per marcar distàncies físiques i ideològiques. “Això és lluita, allò és carnaval”, ha assegurat una de les portaveus d’aquest grup en referència a la manifestació principal.
Segons aquesta portaveu, que no s’ha identificat, la seva convocatòria ha congregat 400 persones i la diferència entre una protesta i l’altra és la radicalitat. “Nosaltres som radicals, elles no”, ha manifestat. “Nosaltres defensem tots els drets per les dones: l’equiparació salarial, el desequilibri en les tasques de la llar… elles no”.
No obstant, a la manifestació principal també s’han llegit proclames laborals als cartells –’Patriarcat i capital, aliança criminal’- i s’han sentit càntics en favor de les persones migrants –’No a la llei d’estrangeria’.
El bloc abolicionista ha caminat tota la Gran Via darrere la columna principal però a la plaça Tetuan, on la manifestació trencava cap al Passeig de Sant Joan, s’ha aturat, ha fet un darrer parlament demanant la prohibició de la prostitució i s’ha dissolt.
Acte final a l’Arc de Triomf
La columna ha arribat al seu punt de destí, l’Arc de Triomf, cap a dos quarts de set. Allà, en un escenari, algunes activistes han llegit un manifest amb tota mena de reivindicacions feministes i han conclòs l’acte.
En les rotllanes de la gent que hi quedava seguia sonant Rigoberta Bandini.
