El Congrés debat i vota aquest dijous per última vegada la llei d’amnistia. Un text que ha superat cinc mesos de tramitació a les dues cambres -enmig d’una forta campanya d’oposició del PP- i que és el fruit d’una tensa negociació entre el PSOE i els partits independentistes imbricada en la investidura de Pedro Sánchez. Les forces que donen suport a la llei (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, Podem i BNG) sumen 178 diputats, dos per sobre de la majoria absoluta de 176 necessària perquè prosperi. Un cop aprovada, Felip VI l’haurà de signar i el text es publicarà BOE perquè entri en vigor. A partir d’aquí, els jutges disposaran de dos mesos per aplicar-la, tot i que s’espera que alguns magistrats presentin qüestions prejudicials a Europa.
Si no hi ha imprevistos d’última hora, els 178 diputats de la majoria de la investidura s’imposaran avui als 172 que sumen els grups contraris a la norma: PP, Vox, UPN i CC. El Congrés ratificarà d’aquesta manera el dictamen que la mateixa cambra ja va aprovar el 14 de març, i tombarà el veto que el PP va impulsar al Senat, on disposa de majoria absoluta.
Es preveu que el debat d’aquest dijous duri una hora i mitja. Comença a les nou del matí i els grups intervindran de menor a major amb torns de set minuts cadascun. El govern espanyol pot fer ús de la paraula en qualsevol moment, tot i que per ara no està previst que utilitzi aquesta potestat.
Els grups han anat confirmant els portaveus en aquest debat. Per part del PP està previst que intervingui el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, mentre que pel PSOE ho farà el diputat Artemi Rallo, per Vox Santiago Abascal, per Sumar Gerardo Pisarello, per ERC Gabriel Rufián, per Junts Míriam Nogueras, pel PNB Aitor Esteban i per Bildu Jon Iñarritu.
Votació per crida i a peu dret
Un cop superades les intervencions, i fruit d’una petició del PP, els diputats votaran un a un en veu alta i per crida, fet que allargarà aquest pas una mitja hora. Acabada la votació, la norma quedarà aprovada i a l’espera de ser referendada pel rei Felip VI i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
En el cas hipotètic que la llei no s’aprovés per manca de majoria absoluta, no seria el final de la norma. Com que es tracta d’un veto del Senat, el Congrés disposaria de dos mesos per convocar una nova votació en què aquest veto s’aixecaria només amb una majoria simple, és a dir amb més vots a favor que en contra.
A mans dels jutges
Un cop aprovada la llei i publicada al BOE, i tal com consta a l’article 4.1 de la llei, els jutges que tenen causes relacionades amb el procés haurien de dictar “l’aixecament immediat” de les mesures cautelars que pesen contra els investigats pel procés, i també l’extinció de “totes les ordres de detenció internacionals i estatals”.
Amb tot, els magistrats poden presentar també qüestions prejudicials sobre aquest punt amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la norma, tal com recomana la guia anti-amnistia de 126 pàgines que l’autodenominada Plataforma Cívica per la Independència Judicial va fer arribar a tots els jutges de l’Estat a través del correu corporatiu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la setmana passada.
Del resultat d’aquestes maniobres en depèn l’aplicació de la norma a centenars d’encausats i condemnats pel procés (372, segons el ministre de la Presidència, Félix Bolaños). Entre aquests, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, així com els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, que deixaran d’estar inhabilitats.
Set anys de judicialització i cinc mesos de tràmit
La votació d’aquest matí posa punt final a un llarg periple polític que es remunta a la detenció i l’exili dels responsables del referèndum de l’1 d’octubre el 2017. De fet, una de les primeres vegades en què es va fer menció pública de l’amnistia va ser en un ple de l’Ajuntament de Barcelona el mes de novembre d’aquell mateix any, quan l’aleshores regidor dels Comuns Gerardo Pisarello, avui diputat al Congrés, va plantejar-la com una sortida a la situació política catalana.
L’opció de reclamar una llei com la que ja es va aprovar a les Corts el 1977 per acabar amb la repressió franquista va anar agafant cos durant l’època en què l’independentisme vivia amb la meitat del Govern català a la presó i l’altra meitat a Bèlgica. Tant és així, que a les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017, partits com ERC, la CUP o els Comuns i entitats com Òmnium Cultural ja van situar aquesta proposta com una possible solució.
Tanmateix, el camí fins a l’aprovació de la llei s’ha anat pavimentant amb altres mesures de desjudicialització que han servit com a camp de proves. És el cas dels indults als condemnats pel Suprem per l’1-O (2021) o la derogació del delicte de sedició (2022). Ambdues iniciatives van comptar amb el suport del PSOE, que va anar modulant la seva posició respecte als fets del 2017 d’ençà de l’arribada de Pedro Sánchez al govern espanyol amb una moció de censura que va rebre el suport de l’independentisme.
Cinc mesos de tramitació
L’amnistia va consolidar-se com una opció políticament viable després de les eleccions del 23 de juliol del 2023. En aquell moment, els resultats van dibuixar un escenari incert, on qualsevol majoria per evitar una repetició electoral o un govern amb PP i Vox passava per un nou acord entre l’esquerra espanyola i els partits independentistes. En aquest punt, Junts i ERC van refermar la seva aposta per l’amnistia i la van plantejar com a condició imprescindible per investir el líder socialista.
Un cop va aconseguir revalidar-se a la Moncloa, Sánchez va activar l’engranatge per aprovar la llei, que va votar-se per primer cop al Congrés només un mes després de la investidura. A partir d’aquí, la tramitació va encetar un camí tortuós de negociacions i tensions entre socis sobre l’abast de la norma que gairebé la va fer descarrilar el gener passat. Superades les discrepàncies, la llei va arribar al Senat, on la majoria absoluta del PP la va vetar, per retornar-la a la cambra baixa que, previsiblement, l’aprovarà d’aquí a unes hores.
Sense manifestacions
Si bé l’amnistia ha anat acompanyada de manifestacions i protestes de tota mena durant mesos, el seu tràmit final es desenvoluparà al Congrés en un ambient aparentment tranquil als carrers. De fet, no hi ha convocada cap gran acció de rebuig contra la norma a Madrid. Tampoc la seu central del PSOE del carrer Ferraz, epicentre de concentracions ultres durant les primeres setmanes de tramitació, ha tingut cap incident rellevant els darrers dies.
De fet, l’última concentració contra l’amnistia la va celebrar el PP aquest mateix diumenge a la Porta d’Alcalà de Madrid. El partit va afirmar que hi van assistir 80.000 persones, xifra que la delegació del govern espanyol va retallar fins a les 20.000.
