El periodista Jordi Graupera ha publicat a X, l’antiga Twitter, una interessant anàlisi sobre el discurs que va fer a principis de setmana el president a l’exili, Carles Puigdemont, per exposar les condicions que Junts reclamarà a canvi d’obrir negociacions amb el PSOE, i tot el que comportarà de cara el futur del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol.
Graupera opina que el discurs de Puigdemont va ser el “tret de sortida” a un “cicle de reforma d’Espanya per als propers anys”, que consistirà en negociacions que s’allargaran durant anys, precisament el que es buscava l’octubre del 2017. El periodista diu que Puigdemont era “l’únic” interlocutor vàlid per dir a l’Estat espanyol que “ha arribat l’hora de negociar acords de llarg termini, hi hagi investidura o no”; tanmateix, critica que la manera com va llançar el discurs “era una manera de garantir-se resultats electorals davant d’ERC”, a la vegada que “de fons obre la porta a una segona transició plurinacional”.
La culminació de les negociacions que possiblement s’obriran, creu el periodista, serà una consulta per decidir el futur de Catalunya que deixarà enrere el referèndum del primer d’octubre. “Una consulta que no sigui un referèndum d’autodeterminació però que es pugui dir que és a la mateixa distància d’un referèndum com es diu que va ser l’1-O, però per l’altra banda” exposa.
Els passos previs a assolir aquesta consulta són, segons Graupera, la regulació de l’ús del català al Congrés, negociar l’oficialitat del català a la Unió Europea i, per últim, l’amnistia. “L’amnistia és el que permet a Puigdemont tornar i liderar aquest procés de negociació i treu el darrer escull per normalitzar Espanya a Europa. És també la porta a tornar a la Generalitat i arrabassar-li el lideratge a ERC” escriu, tot afegint que aquesta negociació permetrà, d’una banda, garantir un bloc per a l’esquerra espanyola o, de l’altra, una línia d’atac en cas que en una hipotètica repetició electoral guanyés el PP.
“La manera aparentment digna com va llançar el discurs era una manera de garantir-se resultats electorals davant d’ERC. Però de fons obre la porta a una segona transició plurinacional — de mínims— per pacificar”. Davant aquesta situació, “l’únic que ha de fer el PSOE és oferir un pacte que es pugui vestir d’històric, ara, o després d’unes eleccions on totes dues parts hi surtin guanyant perquè s’han ‘plantat'”.
L’hipotètic pacte “històric” que oferirà el PSOE, opina Graupera, serà a llarg termini, i servirà per avançar en l’assimilació de Catalunya a l’Estat espanyol mentre no es renuncia a la unilateralitat. Amb tot, el periodista opina que serà un “mer rentat de cara”, però que “donarà el protagonisme als polítics catalans”.
“És així perquè l’1-O és una ferida oberta a la política espanyola. Sense l’aquiescència dels catalans no es pot tancar la ferida. És el que pretenien, com ara sabem, els polítics que van fer el referèndum del 2017: negociar un nou encaix que els doni marge per controlar el país” conclou el periodista.
0. El que crec que està passant és que ha començat un cicle de reforma d’Espanya per als propers anys i que el discurs del president Puigdemont n’és el tret de sortida. És un inici de negociacions per anys, que és el que es buscava l’octubre del 2017. Ho explico en aquest fil:
— Jordi Graupera (@JordiGraupera) September 7, 2023
