El Tribunal d’Apel·lació de Londres avala extradir Julian Assange, el fundador de WikiLeaks, als Estats Units, on s’exposa a una pena màxima de 175 anys a la presó per 17 delictes d’espionatge i un delicte per la publicació d’informació classificada.
El tribunal ha donat la raó als Estats Units en el recurs contra la decisió del Tribunal Penal Central d’Anglaterra de rebutjar l’extradició d’Assange al gener tot al·legant problemes de salut mental. Els magistrats del tribunal londinenc consideren que els EUA han aportat suficients garanties que el fundador de WikiLeaks rebrà un tracte adequat per cuidar la seva salut mental i, per tant, pot ser extradit. Tot i que la decisió és un primer pas, Assange encara la pot recórrer.
El govern dels Estats Units acusa el fundador de WikiLeaks de posar vides “en risc” amb la publicació de WikiLeaks de centenars de milers de documents filtrats sobre les guerres d’Afganistan i Iraq i de cables diplomàtics entre el 2010 i el 2011. Les autoritats nord-americanes van al·legar durant el judici per l’extradició que el periodisme no és una “excusa” per fer activitats criminals.
Per contra, diverses entitats de drets humans alerten de l’amenaça per a la llibertat de premsa que suposa el cas. A més de denunciar el caràcter “polític” de l’acusació, la defensa de Julian Assange va avisar a la jutgessa de “l’alt risc de suïcidi” de l’activista pel seu “estat mental fràgil”.
El Relator Especial de l’ONU sobre tortura i tractaments cruels, inhumans o degradants, Nils Melzer, s’oposa a l’extradició perquè veu un “risc real de violacions de drets humans” als EUA. Recentment, Melzer va assegurar que Assange no ha tingut “cap judici just” fins ara.
