Un vot és molt poc i pot passar qualsevol cosa, algunes d’imprevistes o impensades i d’altres, ben a l’inrevés, rumiades o provocades. Repassem-ho.
El cas més dolorós és el de la diputada d’En Comú Podem, Aina Vidal Sáez, que ha hagut d’explicar per què no va assistir a la sessió d’investidura: pateix un càncer. La diputada catalana al Congrés diu que dimarts votarà, que “està forta” i que vol “guanyar a la malaltia”. Té un càncer “estrany i agressiu” i que “trigarà una temporada a tornar”. La seva absència, l’única de tots els diputats, encara va ajustar la votació a 166 vots afirmatius, 165 negatius i 18 abstencions.
Mai com ara, els partits que solament tenen un escó havien estat tan determinants. Hi ha hagut dos casos paradigmàtics i inversos. Per un cantó, Teruel Existe, la ideologia del qual no està del tot definida excepte en què “defensa Teruel”. El PSOE ja va haver d’assegurar-li que no hi hauria concessions a ERC més enllà de la ja famosa mesa de negociació. A l’inici de la seva primera intervenció a la cambra, el diputat de TE, Tomás Guitarte, va denunciar la “pressió immensa” després d’anunciar el ‘sí’ a la investidura de Sánchez. “Em dol que des d’aquesta bancada se’ns estigui dient el que hem de fer els de Terol. El nostre futur el decidirem nosaltres. Denuncio aquí que estem patint una pressió immensa en xarxes socials i en els pobles, omplint de pintades la meva regió”.
El cas invers és el de la diputada de Coalició Canària-Partit Nacionalista Canari, Ana Oramas, que el dissabte va votar contra la investidura de Pedro Sánchez tot i que el partit havia decidit abstenir-s’hi. Coalició Canària ha qualificat de “molt greu” aquesta “discrepància de vot” i avisa que “no es deixarà influir per ingerències interessades”. Per això, han enviat una carta a la diputada per demanar-li que reconsideri el seu vot. Això no obstant, fonts properes a Oramas asseguren que en la votació de dimarts repetirà el ‘no’.
El nerviosisme és patent. El PSOE ha demanat als seus diputats que passin aquesta nit, del 6 al 7, a Madrid i s’ha recuperat l’expressió “tamayazo” recordant el transfuguisme de dos parlamentaris del PSOE a la Comunitat de Madrid (Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez) que van impedir que Rafael Simancas del PSOE fos investit president de la Comunitat de Madrid, juntament amb els vots d’Esquerra Unida, sortint de la sala el dia de la votació d’investidura, després de les eleccions a l’Assemblea de Madrid de maig de 2003.
Un dels moments de més virulència de la fallida sessió d’investidura va ser la rèplica del candidat Pedro Sánchez a l’oberta demanda d’Inès Arrimadas, de C’s, als diputats socialistes perquè canviessin el seu vot i que, com la diputada canària, “votessin en consciència”. Només que un li fes cas i votés “No” o dos votessin “abstenció”, la investidura fracassaria.
Per això, veus com la del diputat de Bildu, Jon Iñárritu proposen un “pla anti transfuguisme” davant un eventual “sabotatge de les dretes” a la investidura de Sánchez, a la que els socialistes responen que estan convençuts que, en cas de faltar algun vot positiu, l’obtindrien d’ERC. Si això passés, el resultat seria el mateix però, ni que fos estèticament, afebliria encara més ERC. Aquesta actitud no podria, però, titllar-se de “transfuguisme” sinó d’acabar facilitant la investidura de Pedro Sánchez sense poder acabar d’amagar-ho en l’abstenció.
Així, si bé per demà tot sembla controlat, estem en un cas on no es podrà dir blat fins tenir-lo al sac i ben lligat.
