L’Audiència de Barcelona ha confirmat l’arxivament de la querella interposada per dos bessons, Pepus i Maribel Ferrándiz, per tortures a la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana durant el franquisme. El jutjat d’instrucció número 3 va arxivar la querella al març en considerar que, tot i la nova llei de memòria històrica, els fets estaven emparats per la llei d’amnistia del 1977. Els dos bessons van ser detinguts el 1971, quan tenien 17 anys, per militar a la Jove Guàrdia Roja, referent juvenil del Partit del Treball d’Espanya. Van estar 32 dies retinguts a la comissaria, on asseguren que van rebre agressions físiques i psicològiques durant els interrogatoris. Irídia ha anunciat que recorrerà la decisió.
L’entitat argumentarà que la gravetat dels fets requereix una resposta judicial “que compleixi els estàndards internacionals de justícia transicional”. Ha afegit que aquests estableixen que és essencial abordar els crims del passat a través de l’accés a la justícia i l’assoliment de la veritat, la reparació i les garanties de no repetició. Segons Irídia, cap d’aquests drets s’està respectant.
Laura Medina, lletrada del cas, ha afirmat que aquesta interpretació vulnera, una vegada més, els drets de les víctimes del franquisme i contradiu el dret internacional, “que estableix que els crims de lesa humanitat no prescriuren mai, no són susceptibles d’amnistia i ja estaven penalitzats pels tractats i normes internacionals vigents en el moment en què van ser comesos”.
En la resolució, la secció segona de l‘Audiència de Barcelona estableix que quan s’haurien comès els delictes “no existia en l’ordenament jurídic-penal espanyol la figura del crim contra la humanitat” i considera que la definició dels fets com a crims de lesa humanitat és “inviable”. Per tant, defensa que si no es poden considerar crims d’aquest tipus no es pot entendre que no prescriuen. En aquest sentit, afegeix que tot i que hi ha tractats internacionals que fixen la imprescriptibilitat dels delictes contra la humanitat, aquesta exigència “s’ha portat a l’ordenament jurídic amb una aplicació de futur i no és procedent atorgar-li una interpretació retroactiva”.
La sala defensa la importància de vetllar perquè es conegui la veritat i es faci justícia tutelant víctimes de fets delictius, però afegeix que “no pot ser a costa de contravenir principis tan essencials com el de legalitat penal i trencar la necessària seguretat jurídica”. Per això, afirma que el dret a la investigació a què fa referència la llei de memòria democràtica es pot satisfer fora de l’àmbit d’un procés penal “que no pot conduir a condemna alguna”.
Irídia, Òmnium Cultural i les entitats que impulsen la campanya ‘Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria’ han criticat que aquest cas s’emmarca en un patró recurrent d’arxivament de querelles sobre els crims del franquisme, tot i la vigència des de fa dos anys de la llei de memòria democràtica. De fet, consideren que el mandat d’aquesta normativa no s’ha aplicat de manera efectiva.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que no hi pot haver normalitat democràtica “amb un Estat que no depura responsabilitats dels crims del franquisme i amb un poder judicial en rebel·lió contra les lleis aprovades”.
