L’Audiència de València ha mantingut la llibertat provisional sense fiança per a l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, condemnat pel ‘cas Erial’. El tribunal rebutja la sol·licitud de la fiscalia i considera que no és procedent decretar el seu ingrés a la presó provisional perquè entén que el risc de fuga és “inexistent”. Els magistrats el van condemnar el mes d’octubre passat a 10 anys i 5 mesos de presó per prevaricació, suborn, falsedat documenta i blanqueig de capitals, i imposen al penat com a mesures cautelars la retirada de passaport amb prohibició de sortida del territori espanyol i l’obligació de comparèixer el primer dilluns de cada mes al jutjat del seu domicili.
Els magistrats argumenten per fonamentar la seva resolució que el penat “gaudeix d’arrelament familiar, social i fins i tot mèdic al territori nacional”, un arrelament “que fa difícil pensar que abandonarà” aquest mateix territori nacional per evitar complir les penes que li han estat imposades. A més, la sala recorda que el seu patrimoni a l’estranger i també a Espanya “ha estat intervingut mitjançant els decomissos i les mesures cautelars reals adoptades en aquesta causa” i es troba per tant “a disposició de la justícia espanyola”, fet que “també redueix les seves capacitats econòmiques a l’hora de planificar una sortida del territori nacional, que no consta de cap manera que hagi intentat”.
En aquesta línia, el tribunal assenyala que Zaplana no ha mostrat fins ara cap gest o signe que porti a considerar que tingui intenció d’eludir l’acció de la justícia i de no acceptar el compliment de les penes una vegada siguin declarades fermes. Així, des que el jutjat instructor d’aquesta causa va decretar la seva llibertat provisional, el 7 de febrer de 2019, amb mesures cautelars similars a les que es mantenen ara, “ha estat complint puntualment” amb l’obligació de comparèixer setmanalment al jutjat del seu domicili. També ha estat present a totes les sessions del judici oral “i no ha faltat a cap citació judicial”, precisa l’Audiència valenciana, “fins i tot quan la seva línia de defensa es va poder veure compromesa, en acceptar alguns dels acusats la seva responsabilitat dels fets pels quals se’ls acusava”.
En definitiva, el condemnat no ha dut a terme “cap actuació tendent a eludir l’acció de la justícia”, ni tan sols una vegada coneguda la sol·licitud del ministeri fiscal de celebrar la compareixença de presó, ja que va comparèixer en aquest acte i va estar de nou “a disposició de la sala”. Totes aquestes raons i circumstàncies porten els magistrats a “la convicció que l’al·ludit risc de fuga és inexistent i no justifica la mesura cautelar interessada de presó provisional, comunicada i sense fiança” d’Eduardo Zaplana.
