La llengua catalana continua estant amenaçada i desprotegida a l’Estat espanyol, malgrat que el Govern del PSOE i Sumar es penja la medalla de promoure el plurilingüisme. Tal com ha denunciat l’entitat de defensa del català Plataforma per la Llengua, només els darrers 90 dies, el BOE ha publicat 70 normes que ignoren i releguen el català i que, per a sorpresa de ningú, privilegien el castellà. Aquestes 70 normes que marginen el català se sumen a les 58 que van aprovar-se el segon trimestre d’aquest any, i a les 34 que van ser aprovades durant el primer, i que fan més que evident la discriminació estructural i persistent de les institucions espanyoles contra la llengua catalana.
Centrant-se en el tercer trimestre d’aquest any, la Plataforma per la Llengua ha detectat que el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) va publicar, entre juliol i setembre d’aquest any, 70 noves normes jurídiques que privilegien el castellà i marginen el català; es tracta de 38 normes jurídiques estatals, 30 d’europees i dues d’internacionals. Les disposicions aprovades en l’àmbit estatal continuen incloent normes discriminatòries envers el català, com ara l’exigència de fer servir el castellà en la petició de subvencions i ajudes, o en la candidatura a premis.
Un exemple concret a escala nacional és el del Ministeri d’Igualtat, que va aprovar les bases del distintiu ‘Igualtat a l’Empresa’, en les quals exigia que la documentació necessària per optar-hi fos presentada en castellà o traduïda completament a aquesta llengua. Una mesura que resulta contradictòria, ja que el distintiu busca promoure la igualtat entre homes i dones, però no aborda la igualtat entre grups lingüístics. Tal com subratlla la Plataforma, les normes que imposen aquesta mena de requisits per accedir a beneficis “condicionen la societat a favor de l’ús del castellà, perquè els potencials aspirants potser volen evitar incórrer el sobrecost, en temps i diners, que suposa traduir els documents a una altra llengua”.
En l’àmbit europeu, diverses normes continuen imposant límits lingüístics que beneficien el castellà i marginen el català. Per exemple, quatre regulacions judicials restringeixen les llengües utilitzades en litigis a les llengües oficials de la Unió Europea, amb el castellà sempre protegit. A més, una directiva comunitària obliga la Comissió Europea a desenvolupar una plataforma en línia disponible en totes les llengües oficials de la Unió, però sovint en la pràctica el català no hi és inclòs.
En el context internacional, Espanya va adherir-se al Conveni relatiu a la seguretat i la salut en l’agricultura. Aquest conveni, aprovat inicialment a Ginebra el 2001, obliga les autoritats estatals a garantir que fabricants, importadors i proveïdors de béns relacionats amb l’agricultura proporcionen la informació als usuaris i a les mateixes autoritats en “la llengua o llengües oficials” del país usuari, fet que relega també el català.
Tal com denuncia la Plataforma per la Llengua, aquesta realitat legal contrasta amb els gestos polítics aparentment favorables al plurilingüisme. Tot i la possibilitat d’usar el català al Congrés des del 2023, el govern espanyol continua aprovant mesures que discriminen les altres llengües oficials, la qual cosa posa de manifest la persistència del monolingüisme i de la imposició del castellà en el sistema jurídic espanyol.
