La Fiscalia Superior de Catalunya creu que les retribucions rebudes per Artur Mas com a expresident de la Generalitat des del 2016 no vulneren la inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem li van imposar arran de la sentència del 9-N, inhabilitació que va començar el gener del 2019 i va acabar el febrer passat. Segons la fiscalia, la inhabilitació per càrrec públic prohibeix ser contractat o elegit o rebre retribucions per una feina concreta per a l’administració, i també s’hi inclouen els honors, però la retribució com a expresident es considera una compensació pels seus anys al capdavant de la Generalitat i no pas una retribució per la feina que fa just després.
Fa unes setmanes, en una providència, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, que va jutjar el cas del 9-N, traslladava al ministeri públic els seus dubtes sobre si la pensió com a expresident “s’han d’incloure entre els honors annexos al càrrec públic afectat per la pena d’inhabilitació”. Mas va ser condemnat a 13 mesos d’inhabilitació, que van acabar el 23 de febrer passat. Des del 2016 ha cobrat com a expresident, també durant l’execució de la inhabilitació, comptada des del gener del 2019.
Amb aquest escrit, la fiscalia creu que Mas no ha vulnerat la inhabilitació, perquè no ha prestat cap servei concret a la Generalitat, sinó que la retribució rebuda a posteriori és conseqüència directa de la seva feina com a president, no pas com a qualsevol altre càrrec que pugui ocupar ara. A més, com va recordar la Conselleria de Presidència, la retribució, fixada en una llei del 2003, es va començar a pagar el 2016, quan va deixar la Presidència del Govern, abans de la pena d’inhabilitació, confirmada pel Suprem el 2019.
