La fiscalia ha presentat recurs contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar l’amnistia a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per un delicte de malversació de fons públics i mantenir les corresponents ordres de detenció. En el seu recurs, el ministeri públic rebutja que es pugui parlar de propòsit d’enriquiment i d’afectació als interessos financers de la Unió Europea per no aplicar l’amnistia. “El fiscal no discuteix que els fets investigats siguin constitutius d’un delicte de malversació, el que discuteix és que existeixin indicis que en la malversació perseguida en aquesta causa concorri també un ànim superposat i deliberat d’enriquir-se personalment”, apunta.
El ministeri públic que la llei d’amnistia concreta que no es considerarà enriquiment l’aplicació de fons públics a les finalitats objecte de la norma “quan no hi hagi hagut el propòsit d’obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial”. Al seu parer, la voluntat de legislador és “clara” i la norma que la desenvolupa “admet una interpretació absolutament conseqüent i coherent amb aquesta decisió”. “No hi ha altra opció que l’aplicació de l’amnistia interessada”, insisteix.
Pel que fa a l’argument dels interessos financers de la UE, una altra de les excepcions de l’amnistia, remarca que “no només no hi ha constància alguna que el capital gastat en la realització el referèndum procedís, tot o en part, de fons europeus”, sinó que “tampoc és possible admetre que les despeses requerides per materialitzar la votació tinguessin virtualitat lesiva alguna -directa o indirecta- per als interessos financers de la UE”.
En aquest sentit, assenyala que la pròpia sentència en els seus fets provats reconeix que els impulsors del referèndum que han estat processats eren perfectament coneixedors que el referèndum no acabaria en la creació d’un estat.
D’altra banda, pel que fa a la qüestió d’inconstitucionalitat que planteja el Suprem sobre el delicte de desobediència previst a la llei d’amnistia, la fiscalia adverteix que la resolució no determina en absolut la norma concreta que qüestiona ni tampoc els preceptes concrets constitucionals que es consideren infringits.
