La fiscalia ha recorregut davant del Tribunal Constitucional (TC) la decisió que va prendre a principis d’agost la Secció de Vacances de rebutjar els recursos d’empara de l’expresident de la Generalitat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, i del també eurodiputat i exconseller, Toni Comín, contra l’ordre de detenció dictada contra ells pel Tribunal Suprem. El ministeri públic al·lega, en un escrit fet públic aquest dilluns, però que ja havia anunciat, que no era urgent decidir sobre els recursos. La fiscalia no qüestiona la decisió de fons sinó que argumenta que el que és “determinant és que no ha estat adoptada ni en el temps ni per l’òrgan que d’acord amb la llei assegura la seva legitimitat constitucional”.
La decisió de la Secció de Vacances la van prendre dos magistrats -Concepción Espejel i César Tolosa- dels tres que componen la sala. La tercera magistrada que la forma, Laura Díez, es va oposar en considerar que no era urgent. En aquesta línia, la fiscalia sosté que es tracta d’una resolució que “no es pronuncia sobre res urgent” i remarca que “difícilment pugui identificar-se com una actuació cautelar urgent del tribunal l’adopció d’una decisió” que “es limita a inadmetre el recurs d’empara”.
“Resulta patent la manca d’urgència” pel contingut del cas, diu el ministeri públic, que subratlla que Puigdemont i Comín “no es troben en territori espanyol, únic lloc en el qual poden ser executades les ordres de detenció decretades per les resolucions recorregudes”.
La fiscalia insisteix que “el risc” que justificaria la decisió no existeix perquè dependria de l’arribada voluntària dels recurrents a l’estat espanyol i perquè són persones que “notòriament fa anys que estan a l’estranger eludint l’acció de l’òrgan judicial que acorda la seva privació de llibertat”.
“Davant la inexistència de risc imminent, la Secció de Vacances mancava de competència per decidir sobre l’admissió o inadmissió del recurs d’empara“, que hauria d’haver “seguit el sistema ordinari de repartiment i resolució d’afers vigent al Tribunal Constitucional”.
Per això el ministeri públic demana que es deixi sense efecte la interlocutòria d’inadmissió dels recursos dictada el 9 d’agost i que es resolguin seguint el procediment ordinari.
