La fiscalia ha presentat un recurs contra la decisió de la jutgessa de vigilància penitenciària de ratificar el permís de 72 hores atorgat per la Junta de Tractament de Lledoners a Jordi Cuixart. Insisteix que ni reconeix ni es penedeix del delicte de sedició pel qual va ser condemnat. També diu a la jutgessa que Cuixart no va ser condemnat per reivindicar el dret a decidir, sinó per fer-ho fora de la llei. Argumenta que no tenir programes específics de tractament sobre aquestes qüestions no impedeix que pugui ser tractat perquè entengui que “per aconseguir els fins que pretén no hi ha altra via que la de la modificació legislativa per les vies legals que la llei estableix, i que les lleis, en especial el codi penal, s’han de complir”.
En el seu recurs, la fiscalia remarca la “gravetat” del delicte pel qual Cuixart va ser condemnat, i subratlla que això ha d’influir a l’hora de decidir si pot gaudir de permisos, al marge del temps que porti a la presó. Al marge d’això, insisteix que els informes no mostren el penediment del líder d’Òmnium. “La percepció de l’intern que els fets no van ser violents és contrària als fets declarats provats en la sentència condemnatòria”, apunta.
Segons la fiscalia, Cuixart potser reconeix els fets, però “fa la seva pròpia interpretació dels mateixos, no considerant que siguin un delicte”. “Tot plegat no són més que manifestacions justificatives de la seva activitat delictiva”, insisteix.
Cita el llibre que ha escrit amb el títol ‘Ho tornarem a fer’, així com el seu últim torn de paraula durant el judici al Suprem. “No hi ha vertadera assumpció delictiva “, opina el ministeri públic, que remarca que és “molt difícil” detectar una possibilitat de reeducació i reinserció si no s’assumeixen els fets. Al seu parer, existeix el risc que el permís “s’utilitzi per a la comissió de nous delictes o per a la realització de conductes contraproduents per als fins del tractament penitenciari, i recorda que el delicte de sedició requereix una preparació que en el cas de Cuixart “es va prolongar durant anys”.
També reitera que no es prendria la mateixa decisió en un cas d’homicidi o agressió sexual si el condemnat no reconegués els fets. L’intern, segueix, “presenta importants distorsions cognitives, ja que nega el caràcter delictiu de la seva conducta, el que necessàriament impedeix la modificació de conductes desajustades”.
Sobre els programes de tractament, replica a la jutgessa que el fet que no n’hi hagi no és excusa, i que tampoc es pretén canviar la seva ideologia, sinó que reconegui que per canviar l’estatus quo de Catalunya s’han d’utilitzar vies legals. “Un govern autonòmic no pot transformar l’estructura de l’Estat i plasmar-lo en un text legal fora dels camins jurídics de reforma”, remarca la fiscalia, que apunta que mentre Cuixart no se sotmeti a un programa de tractament no pot gaudir de permisos.
