L’Audiència de Girona ha fixat per al 28 de gener el judici a dos encausats més pels disturbis postsentència. La fiscalia demana 9 anys de presó i multa de 4.320 euros per a cadascun d’ells i els acusa desordres públics, atemptat a agents de l’autoritat i danys. Segons l’escrit d’acusació, els joves van participar en les protestes de la nit del 18 al 19 d’octubre del 2019. L’acusació pública sosté que formaven part del grup d’unes 300 persones que van “llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els Mossos d’Esquadra i els vehicles policials” davant els Jutjats de Girona, aprofitant que en aquell moment no hi havia antiavalots protegint l’edifici. Un dels encausats és l’únic que continua en presó preventiva pels aldarulls.
Segons l’escrit d’acusació, cap a les cinc de la tarda d’aquell dia, hi havia unes 9.000 persones concentrades davant l’edifici dels Jutjats de Girona, a l’avinguda Ramon Folch. La fiscalia exposa que els aldarulls van començar a dos quarts de nou del vespre, quan quedaven unes 3.500 persones davant l’edifici dels jutjats: “Diversos efectius policials que s’havien desplaçat al lloc, van formar un cordó policial en la confluència dels carrers Bonastruc de Porta i Ramon Folch, moment en què diversos manifestants van començar a protagonitzar disturbis formant barricades amb contenidors al passeig de la Devesa i llançant pedres contra els agents de policia”.
L’acusació pública sosté que això va “motivar la intervenció de les forces de seguretat” cap a les nou del vespre. La intervenció dels antiavalots, segons l’escrit, va dispersar els manifestants a altres punts de la ciutat. “Van continuar els disturbis en grups organitzats de persones en diferents llocs de la ciutat, construint els manifestants barricades amb contenidors i fustes”, descriu la fiscalia que les situa als carrers Santa Clara, al Pont de Pedra, a Bonastruc de Porta, al pont de Pedret, al parc de la Devesa i a la Copa.
Segons el ministeri fiscal, els manifestants van calar foc a les barricades i van llançar objectes contra els antiavalots per “dificultar la intervenció policial i atemptar contra la integritat dels funcionaris”. Van tirar, argumenta la fiscalia, “artefactes pirotècnics, ampolles, llaunes, fragments de mobiliari urbà i pedres”.
Seguint el mateix patró que els escrits d’acusació contra els dos joves jutjats el 30 de juny i l’1 de juliol passat a la mateixa Audiència –i que van quedar absolts-, la fiscalia descriu el conjunt d’aldarulls que hi va haver aquella nit a la ciutat però no és fins a aquest punt del relat on apareix la suposada intervenció dels dos encausats en els fets.
“En aquestes circumstàncies i escenari de violència”, diu el fiscal, al punt de la mitjanit del 19 d’octubre “un grup compacte de manifestants, format per unes 300 persones i entre les quals es trobaven els acusats”, van “aprofitar que en aquell moment la seu dels jutjats havia quedat sense efectius de protecció de les forces policials d’antiavalots” per “atacar els agents i els béns públics amb la major virulència, precisió i potència lesiva al seu abast”.
En concret, segons l’acusació pública, “integrants del grup de manifestats que no han estat identificats, van començar a llançar pedres de forma indiscriminada i repetida contra els agents i els vehicles policials que hi havia a les immediacions de l’edifici”. “Els acusats, aprofitant l’atac agressiu grupal, amb unitat de propòsit i d’acció i de manera coordinada amb la resta d’atacants o, en tot cas, emparant-se en l’agressió col·lectiva directa als agents i vehicles, es van separar del grup agressor avançant fins a situar-se a uns deu metres de distància dels agents i dels vehicles”, argüeix la fiscalia. Aleshores, afegeix l’acusació, “cadascun d’ells, en moments successius, van agafar diverses pedres de grans proporcions i les van llançar amb una força descontrolada cap als policies i els vehicles que formaven la línia policial”.
Segons l’escrit de conclusions provisionals, un dels vehicles logotipats dels Mossos d’Esquadra va rebre “més de cent impactes” que van “destrossar el cotxe”. Disset de les pedres “van penetrar a l’interior” del cotxe, diu el fiscal. L’altre vehicle va rebre impactes a la part posterior i només va travessar els vidres una de les pedres. “Els agents dels Mossos d’Esquadra van aconseguir refugiar-se entre les columnes i a l’interior de l’edifici judicial fins que van arribar els efectius antidisturbis”, conclou la fiscalia.
La fiscalia també demana al seu escrit que, en cas de condemna, els expulsin del país un cop complertes dues terceres parts de la condemna i que els hi prohibeixin l’entrada durant 8 anys.
Si no hi ha canvis de darrera hora arran de la pandèmia, la secció quarta de l’Audiència de Girona jutjarà els dos acusats el 28 de gener. El primer judici pels disturbis postsentència a Girona va ser el 30 de juny i l’1 de juliol. Al final del judici, la fiscalia va mantenir la petició de 9 anys de presó i la Generalitat, com a acusació particular, de 3 i mig. Tot i això, la secció quarta de l’Audiència va ordenar que els dos encausats sortissin en llibertat a l’espera de la sentència, que els va absoldre. Havien estat més de vuit mesos en presó preventiva.
L’únic encausat que continua empresonat pels aldarulls postsentència és un dels dos per a qui ara la fiscalia torna a sol·licitar 9 anys de presó pels disturbis de la nit del 18 al 19 d’octubre.
