La Fiscalia Anticorrupció ha apuntat a “una possible responsabilitat” de l’expresident del Gobierno Mariano Rajoy en l’operació Kitchen i ha criticat que el presumpte espionatge parapolicial a l’extresorer del PP Luis Bárcenas “es vol delimitar artificialment en l’àmbit del Ministeri d’Interior”.
D’aquesta manera, la Fiscalia vol evitar que sigui efectiva la decisió del magistrat Manuel García-Castellón i que se separi la trama Kitchen del cas Tàndem. Per això han presentat un recurs a la decisió de García-Castellón acusant Rajoy.
En altres paraules, com que es podria demostrar la participació de Rajoy en una de les dues trames, aquest fet podria ser un indici que delimitaria que també hauria participat en l’altre. Si una de les causes es clou prematurament, això podria ajudar a Rajoy a escapolir-se de la Justícia, ja que “non bis in idem”. O sigui que no pots ser jutjat dues vegades pel mateix fet, i si una de les dues investigacions ja s’ha clos, encara que després es demostri que eres culpable, no pots ser condemnat.
Els fiscals César de Rivas i Miguel Serrano parlen d’aquesta delimitació artificial perquè, a parer seu, tot i que les perquisicions reflecteixen amb “contundència i solidesa” que l’operació Kitchen l’hauria desenvolupada la cúpula policial amb la “protecció” del Ministeri d’Interior, “això no implica que les possibles responsabilitats fora d’aquest àmbit, en concret, del president del govern i dels dirigents del PP no constitueixin l’objecte del procediment”. És a dir, que malgrat que l’objecte d’estudid de l’Operació Kitchen sigui el cos policial, això no hauria d’exculpar Rajoy d’altres possibles incompliments de la llei, si es desmostra que estaven vinculats.
Aquesta hipòtesi, indiquen els fiscals en l’escrit, no està “buida de suport indiciari”. En aquest sentit, subratllen que en el curs de les actuacions han aparegut “elements que confluirien en una possible responsabilitat del president de l’executiu espanyol” d’aleshores, Mariano Rajoy.
Entre aquests “elements” esmenten els números de telèfon que va aportar el comissari José Manuel Villarejo, mitjançant els quals diu que s’enviava missatges amb Rajoy sobre la Kitchen, i les gravacions de converses en què s’al·ludeix a ‘L’Asturià’ com la persona a la qual es reportava sobre aquest supòsit operatiu il·legal.
Per això, el ministeri públic creu que és “imprescindible dilucidar si els funcionaris policials i els màxims responsables del Ministeri d’Interior actuaven en concert amb dirigents del partit polític governamental”. I per tant, cal esbrinar si aquest espionatge es va fer com una persecució per recuperar possesió del partit, i per tant, va haver-hi una instrumentalització de les infraestructures de l’Estat.
“No es pot concloure que s’hagin perfilat tots els elements d’aquest complex fet punible, ni tampoc que se n’hagi determinat la participació de tots els partícips, en uns casos, pels evidents indicis de la participació de persones fins avui no investigades; en altres casos, per la necessitat de concretar l’abast de la participació en els fets de persones que ja tenen la condició processal d’investigades”, sostenen De Rivas i Serrano. És a dir, que cal seguir investigant a fons per esclarir tot el que va succeir en aquestes trames, ja que hi ha persones que no van ser investigades, i altres que no se les va investigar en tots els àmbits pubibles.
