Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024
Edició 2341

Els Països Catalans al teu abast

Diumenge, 22 de desembre del 2024

La Federació Llull exposa per carta als representants permanents de la UE per què és necessària l’oficialitat del català

"El català ha de fer front a molts reptes i amenaces. Sense el reconeixement oficial és més difícil garantir els drets lingüístics dels seus parlants i regular-ne el seu ús" avisa Xavier Antich

|

- Publicitat -

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià, les tres organitzacions que conformen la Federació Llull, han enviat una carta personalitzada als 26 representats permanents dels estats de la Unió Europea en la qual reclamen l’oficialitat del català, que es vota a la reunió del Consell Europeu que té lloc en aquests moments a Brussel·les. A la missiva, enviada abans de l’inici de la reunió, les tres entitats recorden als líders europeus que el català és la tretzena llengua més parlada a la Unió Europea, amb més de deu milions de parlants. Lamenten que malgrat això no sigui reconeguda com a llengua oficial de la UE, però subratllen que això pot canviar en la cimera del Consell de la UE d’aquest dimarts.

Publicitat

“El català ha de fer front a molts reptes i amenaces. Sense el reconeixement oficial és més difícil garantir els drets lingüístics dels seus parlants i regular-ne el seu ús. Per afrontar els reptes lingüístics, és imprescindible que esdevingui llengua oficial”, ha avisat el líder d’Òmnium Culturalm Xavier Antich.

Les entitats exposen a la carta que el català va esdevenir oficial a Espanya el 1978 “després de 40 anys de prohibició per la dictadura de Franco”. La condició d’oficial i les polítiques de normalització lingüística han fet que la comprensió de la llengua s’hagi mantingut “estable” duran dècades. “Però últimament, com moltes altres llengües a Europa, el català també és afectat per la globalització. Incloure el català a la llista de llengües oficials de la UE no seria només un pas simbòlic, sinó que tindria un impacte directe en les vides de milions de ciutadans europeus”.

A l’escrit, les entitats apel·len a la voluntat política per brindar més protecció i reconeixement a la llengua catalana, tot recordant que entre les llengües oficials n’hi ha moltes amb menys parlants que el català, com ara el txec, el portuguès, el suec, el búlgar, el danès, l’eslovac, el finlandès, el croat, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estonià, el maltès o l’irlandès. “Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon tan sols a la voluntat política dels estats membres. Per això la regulació s’ha modificat set vegades i hem passat d’onze llengües oficials l’any 2000 a vint-i-quatre avui en dia”.

A més a més, les tres entitats recorden que el català és “l’única llengua oficial” d’Andorra, estat amb el qual la Unió Europea està negociant un acord d’associació.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut