La directora del CNI, Paz Esteban, compareixerà aquest dijous a les 09h per primera vegada a la Comissió de Despeses Reservades, anomenada comissió de secrets oficials, per oferir explicacions sobre els casos d’espionatge amb Pegasus detectats en les últimes setmanes. Segons fonts del govern espanyol, Esteban assisteix al Congrés amb la documentació que acredita l’aval del jutge d’enllaç del Tribunal Suprem amb el CNI, Pablo Lucas, per fer algunes de les escoltes a polítics i activistes independentistes, però no totes. Aquestes fonts xifren les autoritzacions en una desena o més, però en tot cas lluny dels 65 casos acreditats per Citizen Lab.
Serà també la primera vegada que la comissió es reuneix amb presència de representants de Bildu, Junts i CUP –ERC ja hi va ser del 2017 al 2019- fruit del canvi de sistema d’elecció dels seus membres impulsat per la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. La comissió se celebra a porta tancada i els diputats que hi assisteixen tenen l’obligació de guardar el secret sobre les qüestions que s’hi coneixen.
L’executiu espanyol ha definit la compareixença d’Esteban com un exemple de la seva “transparència” en explicar l’actuació del CNI en el ‘Catalangate’, però la naturalesa secreta de la comissió, afegida al fet que segons alguns dels seus membres –com el portaveu del PNB, Aitor Esteban- no s’hi expliqui mai “cap secret d’Estat”, posen en dubte que serveixi per esclarir el cas d’espionatge als líders independentistes destapat per Citizen Lab i publicat per The New Yorker.
De fet, el funcionament de la comissió impedeix que els diputats hi assisteixin amb telèfons mòbils o en treguin còpies dels documents que s’hi presenten. Els diputats tampoc reben documentació prèvia sobre la qüestió que s’hi aborda. Tampoc podran explicar a la sortida cap detall de què s’hi ha explicat per l’amenaça de vulnerar la llei de secrets oficials que limita la publicació de qüestions relacionades amb la seguretat de l’Estat.
Paz Esteban, qüestionada
La presidenta del CNI, Paz Esteban, hi assisteix potser per última vegada. L’espionatge als mòbils del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, la situen a l’epicentre de les crítiques des de dins i fora del govern espanyol. Esteban s’enfronta a acusacions de vulneració de drets per part de Podem i dels partits independentistes i alhora de no haver sabut protegir la privacitat de les comunicacions del govern espanyol.Segons el diari El País, que cita fonts del CNI, Esteban acudirà a la comissió amb les autoritzacions judicials emeses pel Tribunal Suprem que avalen les escoltes del CNI a líders independentistes. Amb tot, diu el rotatiu, no són totes les detectades per Citizen Lab i publicades per The New Yorker.
Presència de les formacions independentistes
La comissió es reunirà per primera vegada en tres anys. No s’havia constituït aquesta legislatura per la manca d’acord entre el PSOE i el PP sobre la seva composició. Fins a la setmana passada una resolució de la presidència del Congrés establia que calien 3/5 parts dels diputats (210 vots) per esdevenir-ne membre, i el veto del PP deixava fora els diputats de Bildu, de manera que s’incomplia l’obligatorietat que hi fos present un membre de cada grup parlamentari.
La setmana passada la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va emetre una nova resolució on rebaixava el nombre de vots necessaris a majoria absoluta (175 diputats dels 349 actuals), fet que va permetre elegir-ne com a membres Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (JxCat), Albert Botran (CUP) i Mertxe Aizpurua (EH Bildu). També hi seran Héctor Gómez (PSOE), Cuca Gamarra (PP), Iván Espinosa de los Monteros (Vox), Pablo Echenique (Podem), Edmundo Bal (Cs), i Aitor Esteban (PNB).
