La defensa del president de la Generalitat inhabilitat, Quim Torra, ha presentat aquest dimarts al matí el recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la sentència del Tribunal Suprem que confirma la inhabilitació d’un any i mig per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC). En el recurs, s’assegura que tot el procés judicial ha tingut una “intencionalitat política manifesta” amb “l’objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals”, cosa que considera un “veritable frau constitucional”. El recurs reitera la suposada falta de neutralitat de la justícia i la desproporció de la pena.
En un llarg escrit de 438 pàgines presentat poques hores després de fer-se pública la sentència del Suprem, es reiteren els arguments ja presentats al TSJC i al Suprem i es demana la suspensió de la pena mentre es tramita el recurs com a mesura cautelar urgent, segons el previst a la llei orgànica del TC, “així com als precedents anàlegs d’aquest tribunal”, citant un exemple del 1995 i un del 2004, per tal “d’evitar el greu dany irreparable que al propi recurrent i a tercers provocaria l’execució de la sentència”. L’escrit constata “la inusitada celeritat” del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en declarar la fermesa de la sentència del Suprem i ordenar la seva immediata execució.
L’advocat de Torra al·lega que s’ha vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret a la llibertat d’expressió i ideològica i a la representació política del seu client. A més, considera desproporcionada la sanció per uns fets que no veu delictius. De fet, considera que la JEC no era competent per donar l’ordre a Torra de retirar la pancarta i d’aquesta manera “construir un delicte de desobediència”, sinó que només podia sancionar-lo administrativament o comunicar-ho a un òrgan judicial penal. Per això, creu que Torra no podia preveure aquesta resposta judicial penal als seus actes, agreujada per “l’imprevisible canvi jurisprudencial”.
De fet, el recurs recorda que Torra ja va ser multat administrativament per la JEC pels mateixos fets i afirma que la inhabilitació per a tot tipus de càrrec públic o fins i tot a presentar-se a les eleccions és anticonstitucional.
El recurs assegura que la sentència del Suprem té una rellevant transcendència constitucional, ja que ha suposat la destitució d’un càrrec electe. A més, veu en tot el procés judicial que ha dut Torra a ser inhabilitat una “intencionalitat política manifesta” amb “l’objectiu de derrocar el president de la Generalitat i el seu Govern per mitjans no democràtics i només aparentment legals”, cosa que considera un “veritable frau constitucional”. De fet, assegura que el delicte de desobediència no té comparació en la majoria de països europeus, i que el Suprem només l’usa contra polítics bascos i catalans com els casos ‘Atutxa’ i 9-N.
El lletrat reitera la suposada falta d’imparcialitat i de neutralitat política de diversos jutges del TSJC i del Suprem i fins i tot d’algun membre de la JEC per declaracions públiques o judicials prèvies.
Pel que fa als tràmits processals que, segons la defensa, s’han vulnerat, destaca la designació dels magistrats del Suprem que van dirimir el recurs. Segons la defensa, no es van aplicar correctament les normes de repartiment d’assumptes. També reitera la vulneració del dret de defensa perquè el TSJC no va deixar que la defensa interrogués com a testimonis alguns membres de la JEC. Per últim, al·lega que el Suprem va vetar-li, il·legalment, la possibilitat de rebatre les afirmacions de la fiscalia i l’acusació popular de Vox durant la vista pel recurs.
Una altra qüestió ja reiterada és la negativa, tant del TSJC com del Suprem, a plantejar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, sobretot pel que fa a les suposades incompatibilitats d’alguns magistrats del cas i la negativa a recusar-los. Boye al·lega que la interpretació del dret espanyol s’ha de fer tenint en compte el dret comunitari europeu i la seva jurisprudència.
Per tot això, Torra demana la seva absolució i que se li restableixi el càrrec de diputat al Parlament i president de la Generalitat. A més, mentre es dirimeix el fons de l’assumpte, demana al TC que suspengui de forma urgent i cautelar l’execució de la inhabilitació. De fet, considera que la suspensió de la pena no suposa cap pertorbació greu als drets de ningú, mentre que l’execució de la pena sí que provoca danys irreparables a Torra. Boye cita l’exemple d’un senador socialista per Melilla a qui el 1995 se li va suspendre cautelarment la inhabilitació, així com a un altre càrrec socialista el 2004.
En cas que el TC tingui dubtes sobre l’aplicació de la legislació europea, Boye demana al tribunal que plantegi les cinc qüestions prejudicials al TJUE que ja ha plantejat durant bona part del procediment. Tenen relació amb la suposada falta de neutralitat dels magistrats intervinents i la desproporció de la pena. Per últim, l’advocat de Torra demana per últim la celebració d’una vista pública per al recurs.
