La defensa dels eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es prepara per a una batalla judicial d’un any al Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans d’enfrontar-se a l’euroordre a Bèlgica i Escòcia. “Els tribunals belgues esperaran fins que Luxemburg es pronunciï”, assegura l’advocat flamenc, Paul Bekaert, en declaracions a l’ACN, preguntat per les prejudicials que el Tribunal Suprem ha fet al TJUE. L’advocat escocès de Ponsatí, Aamer Anwar, fins i tot apunta que els tribunals d’Escòcia s’esperaran que Luxemburg resolgui el recurs que presentaran contra l’aixecament de la immunitat. De totes maneres, l’equip jurídic admet la dificultat de guanyar aquest cas.
“És un cas difícil”, reconeix Bekaert, si bé recorda que en el cas d’Oriol Junqueras el TJUE va contradir l’Eurocambra. La defensa dels tres independentistes presentarà un recurs als tribunals de la UE contra la decisió de l’Eurocambra juntament amb una petició de cautelars. Anwar denuncia les “irregularitats” de la gestió del suplicatori com l’aprovació d’un informe amb errors sobre els delictes pels quals s’acusa la seva clienta. També critica que el Comitè d’Afers Jurídics que va redactar la proposta d’aixecament de la immunitat no va ser “imparcial”. “Ponsatí continuarà lluitat”, assegura.
Com s’esperava, el magistrat del Suprem Pablo Llarena ha enviat set preguntes prejudicials al TJUE per aclarir el futur de les euroordres arran de la denegació de Bèlgica a l’entrega de l’exconseller Lluís Puig per risc de vulneració dels drets fonamentals. En concret, la justícia belga va determinar que en el cas de l’1-O no es respecta el dret al jutge natural ni la presumpció d’innocència basant-se, en gran part, en la resolució del Grup de Treball sobre les Detencions Arbitràries de l’ONU.
Llarena pregunta a Luxemburg, entre altres qüestions, fins a quin punt els tribunals belgues poden qüestionar la seva competència en la causa del ‘procés’ i si poden declarar l’existència d’un risc per als drets fonamentals “a partir de l’informe” del Grup de Treball de l’ONU. “Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (…) la denegació de l’entrega?”, es pregunta Llarena.
La defensa de Puigdemont preveu que aquestes prejudicials mantinguin les euroordres paralitzades un any més a Bèlgica i Escòcia. Des de finals del 2019 estaven suspeses a l’espera de la resolució sobre el suplicatori. Ara que l’Eurocambra ja ha aixecat la immunitat als tres eurodiputats de JxCat, el Tribunal Suprem té previst comunicar-ho a les autoritats belgues un cop tingui la notificació oficial del president del Parlament Europeu. Independentment de si la justícia belga reobre o no el cas per la pèrdua de protecció parlamentària, els advocats de Puigdemont, Comín i Ponsatí anticipen que el procés d’extradició continuarà aturat mentre el TJUE no resolgui les prejudicials de Llarena.
“Fins que Luxemburg no digui la seva, no passarà res”, avança Bekaert, sense descartar que els jutges europeus puguin emetre una opinió “diferent” a la dels belgues -és a dir, que tombi els arguments pels quals es va rebutjar l’euroordre de Puig. En tal cas, podria afectar al criteri de Bèlgica i Escòcia per resoldre el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí pel que fa a la qüestió dels drets fonamentals. En canvi, per Puig el Suprem hauria d’emetre una quarta euroordre perquè no es pot reobrir el cas, segons Bekaert. A banda de la qüestió dels drets fonamentals, Bèlgica i Escòcia també haurien de decidir si poden aprovar l’extradició de Puigdemont, Comín i Ponsatí pel delicte de sedició, ja que Puig només està acusat de malversació i desobediència.
“Quan es tracta del dret europeu i els drets humans, Ponsatí, Comín i Puigdemont estan al costat bo de la història, esperem que els tribunals també ho estiguin”, afegeix l’advocat Aamer Anwar. Amb tot, els advocats recorden que és aviat per preveure el desenllaç als tribunals europeus i s’abstenen d’entrar al detall sobre elements en joc a Luxemburg. “No avançarem la nostra estratègia judicial”, diu Anwar.
