La formació anticapitalista de la CUP continua mostrant-se reticent amb les condicions que tant ERC com Junts volen imposar i cobrar per avançat al PSOE a canvi del seu suport a la hipotètica investidura de Pedro Sánchez, un cop fracassi (previsiblement) la del popular Alberto Núñez Feijóo. El partit ja va avisar que la independència de Catalunya “no s’assolirà en la negociació d’una investidura”, i va mostrar els seus dubtes sobre la demanda d’ERC i Junts d’una llei d’amnistia, perquè a parer seu estan “deixant-se pel camí l’autodeterminació”. Amb tot, la formació tem que una llei d’amnistia acabi derivant en la desactivació del conflicte polític català i en l’enfortiment de l’Estat espanyol.
Davant aquest escenari, el diputat de la CUP-NCG i secretari de la Mesa del Parlament, Carles Riera, ha demanat a Junts i ERC que l’amnistia que posin sobre la taula en les seves negociacions amb l’Estat formi part d’un procés d’autodeterminació “de forma explícita i indestriable”. Riera ha remarcat que l’amnistia en cap cas “ha de ser una mesura de despenalització sense canvi de marc juridicopolític”. El diputat veu “improbable” que s’assoleixi la resolució democràtica mitjançant la investidura, i ha reiterat el “perill” d’una “desactivació” del conflicte català i d’un enfortiment de l’Estat envers l’independentisme.
El diputat cupaire ha assenyalat que en la proposició de llei al Congrés sobre l’amnistia que van dur a terme el 2021 ERC, Junts i la CUP amb el suport d’Òmnium Cultural, totes tres formacions situaven l’extinció de responsabilitat penal com un pas “necessari i imprescindible en el procés de reconeixement i l’exercici del dret fonamental de l’autodeterminació”. Tanmateix, la proposta de llei no va ser debatuda perquè els partits espanyols van considerar que no era una qüestió de la qual se n’hagués de parlar a la cambra baixa.
En aquesta línia, Riera ha demanat a ERC i Junts “que siguin coherents” amb aquesta proposició i també amb la proposta de resolució en aquesta mateixa línia que l’any 2020 es va acordar al Parlament. “Esperem que l’amnistia que posin sobre la taula en les seves negociacions sigui la que de forma explícita i destriable forma part d’un procés d’autodeterminació”, ha afirmat el diputat cupaire. Alhora, ha recordat que aquesta no ha d’esdevenir una mesura de “despenalització” sense conseqüències polítiques.
En relació a les converses per la investidura, s’ha mostrat poc convençut que arribin a bon port, almenys pel que fa a avançar envers una resolució democràtica del conflicte català. “Em sembla molt improbable atesos els actuals límits de l’Estat i el règim del 78, com ja s’està expressant des de la judicatura”, ha valorat.
Ha defensat que l’objectiu final només s’assolirà mitjançant la mobilització popular i l’exercici de la sobirania, per la qual cosa ha sentenciat que l’actual episodi només serà “un més dins el procés de conflicte que es viu amb l’Estat”. Amb tot, ha dit que confia que no suposi fer “passes enrere” i ha avisat del “perill” que tot plegat pugui derivar en una “desactivació” del conflicte i un “enfortiment de l’Estat en contra de les tesis independentistes”.
En un altre ordre de coses, el diputat de la CUP s’ha referit a l’ús del català al Congrés i a les institucions europees. Ha assegurat cal fer “tot el possible” perquè esdevingui una llengua “d’ús normal” a Europa i també ha recordat la tasca que antics diputats cupaires van dur a terme a la cambra espanyola en aquest sentit.
Tot i això, ha considerat que aquesta situació “contrasta” amb el seu retrocés en l’àmbit educatiu i social. “No només és responsabilitat de l’extrema dreta i de la dreta, també de les institucions catalanes, de qui les governa i de qui les ha governat”, ha etzibat Riera que ha lamentat que “mentre defensen el català a Europa deixen que retrocedeixi a les escoles i a la societat”.
Riera ha fet aquestes declaracions en una atenció a la premsa a l’Escola d’Estiu de la CUP 2023 que s’ha celebrat a la Nau Bostik de Barcelona. Ha definit l’esdeveniment com un espai de “reflexió col·lectiva” i ha explicat que enguany ha sumat més de 400 participants.
