Els dos diputats de la CUP al Congrés, Mireia Vehí i Albert Botran, votaran ‘no’ a la convalidació del decret del govern espanyol per pal·liar els efectes de la guerra d’Ucraïna. Segons fonts de la CUP, és la resposta a la decisió del govern espanyol de no assumir responsabilitats pel ‘Catalangate’, i el moviment busca també arrossegar cap al ‘no’ la resta de forces independentistes. ERC i Junts decidiran en les pròximes hores el sentit del seu vot, mentre que el PDeCAT ja ha anunciat el ‘sí’ dels seus quatre diputats. L’aritmètica pot deixar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a mercè del suport d’altres formacions o fins i tot d’una eventual abstenció o vot a favor del PP.
La portaveu de la CUP al Congrés, Mireia Vehí, ha defensat que “no poden haver-hi votacions normalitzades” a la cambra baixa mentre no hi hagi una comissió d’investigació sobre el ‘Catalangate’.
En una atenció als mitjans aquest dimecres, Vehí ha defensat que seria “inversemblant” mantenir la mateixa actitud amb el PSOE i ha explicat que treballen amb altres formacions per propiciar un “canvi en les relacions” amb els socialistes.
La portaveu de la CUP no ha aclarit el sentit del vot de la formació en el decret d’Ucraïna que es votarà demà dijous, però ha reiterat que “no es pot votar de forma normalitzada” si no s’aclareix l’espionatge a independentistes.
La possibilitat que ERC i Junts neguin el seu suport al decret deixa el govern de Sánchez en una situació precària.Malgrat els contactes d’última hora del ministre Bolaños amb els grups parlamentaris, a priori l’executiu espanyol no podrà comptar tampoc amb els vots afirmatius de Junts, la CUP, i el BNG. Bildu ha dit que a hores d’ara “totes les opcions estan obertes”.
Per ara el PSOE disposa del suport dels 120 diputats del Grup Socialista, els 33 de Podem, els 6 del PNB, els 4 del PDeCAT, els 2 de Més País i el de Compromís. En total 164 vots, encara a 12 de la majoria absoluta (176), malgrat que la convalidació pot prosperar si hi ha més vots a favor que en contra.
El decret pot quedar a mans d’una eventual abstenció o vot afirmatiu del PP. Els populars han enviat una carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, on li reclamen una “negociació urgent” per incloure al decret el pla de rebaixa fiscal que impulsa Alberto Núñez Feijóo. Segons els populars, si hi ha un acord previ les mesures es poden concretar després durant la tramitació del decret com a projecte de llei.
L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.
Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa hagi encès encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.
La ministra ha assegurat durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a “víctimes”, i ha preguntat “què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”
ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.
Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.
