“La República serà feminista o no serà”. Aquest lema ha estat molt sonat -que no suficient- entre les files independentistes, cantat des de la reivindicació i l’esperança en la construcció d’un nou model de país, i així ho ha recollit la coalició republicana formada per Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates que concórrer a les eleccions espanyoles del 28-A per bloquejar la legislatura “si no es reconeix el dret a l’autodeterminació”. La coalició, que planteja construir un “front feminista”, ha celebrat un acte de campanya aquest dijous al vespre al Centre Cívic Bon Pastor.
“Allà dins, el masclisme encara és més bèstia”. La conductora de l’acte, exdiputada al Congreso i membre de la llista de la formació, Marta Sibina, ha obert la tribuna amb un discurs de denúncia d’experiències masclistes viscudes de primera mà a la institució espanyola: “No et reconeixen com una interlocutora”.
En el primer bloc, sobre ‘Dones i Política’, ha intervingut Maria José Lecha, exregidora de la CUP, que ha reivindicat el paper -impresdincible- de les dones grans durant l’1-O i ha lamentat que, fins i tot entre els seus, ha patit invisibilització. “No en deixarem passar ni una”, ha etzibat. Tot seguit, ha estat el torn de Payeras, que ha carregat contra el sostre de vidre.
República i interseccionalitat
Després de la música de Lídia Pujol, Sibina ha donat pas al bloc de ‘República i Interseccionalitat’ per posar en valor la transsexualitat, l’homosexualitat i els drets de les persones migrades en un context on, malauradament, cada dia es veuen més amenaçats per “una dreta” que no han volgut esmenar. L’activista transsexual, Judith Juanuix, ha explicat que “com més independents siguin les diferents definicions de les persones més lliures som”, i alhora ha lamentat que “el gènere encara és un permís, no un dret”.
“La República es l’única manera que tenim d’aconseguir la societat que volem”, ha sentenciat Juanuix. La següent dona a parlar ha aportat la visió de l’activisme antiracista. Victoria Columba, que ha posat de manifest la violència de la Llei d’Estrangeria: “Moltes de nosaltres no podem votar perquè no tenim aquest permís”. Al seu torn, l’escriptora i activista feminista, Bel Olid, també ha reivindicat la interseccionalitat i una societat justa on totes les classes socials puguin gaudir d’una formació: “Ens estan retallant drets i no estem fent res. Hem de pensar en quina societat volem viure”, mentre que ha cridat a la solidaritat entre veïnes.
“Construïm Front feminista”
Portar el feminisme al Congreso; fer front a Madrid. La número dos de la llista per Barcelona, Mabel Rodríguez, ha assegurat que construiran “front feminista” per recollir l’essència de dones quotidianes, “que anaven a contracorrent”. Tot seguit, Laura Haba, que ocupa la sisena posició de la candidatura, ha apel·lat a la feina feta des del municipalisme, la construcció necessària per fer el salt a les institucions espanyoles: “El feminisme apareix allà on es combat l’opressió”.
Per acabar, la número quatre per Barcelona i portaveu de Poble Lliure, Mireia Caldés, ha exaltat la “república catalana feminista” per trencar amb “el règim patriarcal i franquista del 78 que va ser iniciat per set homes amb corbata”. La representant ha promès que treballaran per construir “una estructura on les dones i les seves necessitats estiguin visibilitzades”: “La República la farem les dones”.
